Cercador
Mandrós meu! [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Passats gairebé vint anys, encara mantenia els reflexos de quan es despertava d’hora per anar a treballar: girà el cap sobre el coixí i entreobrí els ulls per mirar un despertador inexistent. De seguida, la dolça veu de l’Eva, xixiuejant prop d’ell, li recordà que encara podia dormir una horeta, dues si li venia de gust, i després afrontar el nou dia prenent-s’ho tot amb mooolta calma. Com sempre, el missatge d’Eva acabà amb un afectuós "mandrós meu".
Obsoletes les paraules "taylorisme", "estakhanovisme", "productivitat" i "meritocràcia", i perseguits com a delictes els seus significats, el nou paradigma era l’ociositat més absoluta: res de lleure creatiu, com practicar exercici físic o pintar, sinó la ganduleria portada a l’extrem d’avorrir-se. Res d’escacs: parxís. Res de Dostoievski: fotonovel·les o historietes de Mortadelo y Filemón. Res de sexe a dos: masturbació pura i dura. Tot havia començat quan la intel·ligència artificial (IA) ultrapassà la humana, i totes les activitats, no només físiques sinó intel·lectuals, i no sols les rutinàries sinó la creació artística i la recerca científica, eren a càrrec de robots. I, com que una de les últimes iniciatives humanes havia consistit precisament a programar les pautes d’autoaprenentatge de forma que les decisions preses per la IA mai no atemptessin contra els humans, una manera incruenta d’anul·lar-los, impedint que frenessin el progrés, fou garantir-los la subsistència —una subsistància gris— sense pegar brot, entregats completament al dolce far niente.
La jornada havia transcorregut plàcidament, com gairebé sempre. Era fosc, així que escalfà al microones el plat preparat que pertocava, obrí una cerveseta, ho posà tot a la safata i s’assegué davant de la tele. No calgué sintonitzar res, perquè Telecinco era l’únic canal operatiu. Al cap d’una hora, Eva s’adonà que estava donant cabotades a la butaca, tancà la tele i li demanà que dugués la safata a la cuina, que ella ja ho netejaria tot. I que era hora d’anar a fer nones. Apagat el llum, Eva es posà a cantar-li una cançó de bressol, que interrompè de seguida en veure’l adormit. Abans d’anar-se’n, però, l’obsequià amb el preceptiu "bona nit, mandrós meu".
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLIV (tema: MANDRA) i consta de 350 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
Obsoletes les paraules "taylorisme", "estakhanovisme", "productivitat" i "meritocràcia", i perseguits com a delictes els seus significats, el nou paradigma era l’ociositat més absoluta: res de lleure creatiu, com practicar exercici físic o pintar, sinó la ganduleria portada a l’extrem d’avorrir-se. Res d’escacs: parxís. Res de Dostoievski: fotonovel·les o historietes de Mortadelo y Filemón. Res de sexe a dos: masturbació pura i dura. Tot havia començat quan la intel·ligència artificial (IA) ultrapassà la humana, i totes les activitats, no només físiques sinó intel·lectuals, i no sols les rutinàries sinó la creació artística i la recerca científica, eren a càrrec de robots. I, com que una de les últimes iniciatives humanes havia consistit precisament a programar les pautes d’autoaprenentatge de forma que les decisions preses per la IA mai no atemptessin contra els humans, una manera incruenta d’anul·lar-los, impedint que frenessin el progrés, fou garantir-los la subsistència —una subsistància gris— sense pegar brot, entregats completament al dolce far niente.
La jornada havia transcorregut plàcidament, com gairebé sempre. Era fosc, així que escalfà al microones el plat preparat que pertocava, obrí una cerveseta, ho posà tot a la safata i s’assegué davant de la tele. No calgué sintonitzar res, perquè Telecinco era l’únic canal operatiu. Al cap d’una hora, Eva s’adonà que estava donant cabotades a la butaca, tancà la tele i li demanà que dugués la safata a la cuina, que ella ja ho netejaria tot. I que era hora d’anar a fer nones. Apagat el llum, Eva es posà a cantar-li una cançó de bressol, que interrompè de seguida en veure’l adormit. Abans d’anar-se’n, però, l’obsequià amb el preceptiu "bona nit, mandrós meu".
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLIV (tema: MANDRA) i consta de 350 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]