Cercador
Malgrat tot, fill de Déu
Un relat de: iong txon- Compartir:
.
Imatge publicada a clipset.com
“Qui és l’home, perquè us en recordeu? El fill d’Adam, perquè li feu favors?”
Salms 8:4
éssers menyspreables, sense valor
només l’ombra d’una naturalesa humana original
que difícil assolir el nostre propòsit
de retornar-li l’alegria al nostre Pare i Mare Celestial...!
Fills de l’adulteri, de l’engany, de l’homicidi
perpetrats al paradís terrenal
a l’arrel de l’arbre de la humanitat
I malgrat tot ens fem companyia
ens complementem
aïllats enmig de la natura no fórem res
fins l’aigua que bebem la debem a algú altre
l’home no és cap llop estepari
res no tindríem, res no seríem
sense viure en societat
Ens necessitem
fins al nostre pitjor enemic i tot
naturalment, ens sembla que
podríem prescindir-ne alegrement
però ens calen els nostres enemics
encara que només fos per pagar
la indemnització dels nostres pecats
per comprendre el cor dolgut de Déu
per emmirallar-nos-hi i conèixer-nos millor
a nosaltres mateixos
per enfortir-nos i per aprendre
el camí de totes les virtuds
Comentaris
-
Sí, som fills d'Adam...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-11-2023 | Valoració: 10
Són fills de Déu, perquè sempre hem de ser fills de l'altíssim. Ens va crear a tots, per a amar-nos els uns als altres.
Molt bones reflexions, Iong Txon.
Enhorabona.
Cordialment.
Perla de vellut
-
Llops solitaris[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-08-2023 | Valoració: 10
Crec que hi ha massa llops solitaris. Jo visc arribes de Freser i no fa gaire en vam veure un a Núria. I això que el llop és un animal de grup. Bona reflexió, bones imatges. Una abraçada.
-
Inici apocalíptic amb...[Ofensiu]llpages | 03-05-2023 | Valoració: 10
final esperançador. Per uns moments, l'angoixa per la sequera meteorològica que estem patint ha passat a un segon pla davant del terrible inici del text. Però m'ha agradat, fa reflexionar, i això sempre fa falta!
-
Reflexio[Ofensiu]Prou bé | 03-05-2023
Una llarga i profunda reflexió sobre el sentit de... De tot!
Amb total cordialitat
Valoració mitja: 10
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108569 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.