d'una situació que, en teoria es relaxant, has fet un relat amb molt de ritme i sense detalls que sobren.
La meva tovallola curta es de Minut maid de danone.

ale, tots al carib! burros, burros!

si no en fas hauries de moure un poc el cos, menjar fibra i beure aigua. Conec un pallu que fa esport i caga tots els dies. Alguns dies, fins i tot, repeteix l'acte dues o tres vegades.

au!

tens un aire al desaparegut humorista Tip, sols t'ha faltat dir allò de "santo varon!!!" o "..era de família humilde...". Un personatge curiòs aquest Pepet. Tinc un germà que practica la teoria del Pepet, la d'optimització de recursos. Es genial.

un abraç

PD: m'he cambiat els cristalls de les finestres. Climalit, he posat climalit.

"...tot està per fer/ tot és possible avui...." lo que passe dintre d'1 minut encara no està decidit. Es millor afrontar l'incertessa del futur amb la teva actitut. Anim i endavant. Alguns ens apuntarem a la teva guerra.

la societat es pot canviar. Tot comença en un mateix. Un petit canvi forçarà una cadena de petits canvis que, al mateix temps, forçarà un gran canvi.
Idealisme? il·lusió? utopia? a mi qué! it's my life!

sols l'amor pur es capaç de ser tan generós, de donar sense demanar presències ni lligams a canvi.

hi ha música en les teves paraules, o, al menys, amí m'ha sonat música al cap mentre llegia el poema. Pot ser estic mes torrat del que creia, o pot ser, existeix realment ahi, entre les paraules.

jaja, em pareix ami que, despres d'aquest escrit, no podras ser paPa.

gracies pels teus comentaris.

l'amor en estat pur. Genial.

la por, sempre la por, guiant-mos, prohibint-mos avançar... "oblida'm tu, que no vuic fer-ho jo". Qui no es o no ha segut cobard per amor?

un abraç

com callen els amants, com pateixen en silenci la prohibicio del seu amor (prohibicio que el fa mes anhelat), com somien desperts!
La llàgrima final es el tresor mes preuat de tot amant. Genial.

aquesta manera d'estimar sense cadenes, sense perdre la individualitat. Si l'amor sempre fos així, la nostra terra seria de tots.

de valorar

les dues parts de la vida de Jalisco. Humor, absurd, tot barrejat amb una mica de genialitat. M'agrada el teu estil. Ànims i a escriure.

quants records m'han vengut a la memòria mentre llegia el teu poema! quin sabor més aspre! sort que les paraules(com tu dius) alleugereixen els dolors i les penúries. Gràcies per fer-me recordar perquè el record ens fa presents aquelles coses de les que hem de seguir fugint. Gràcies.