Amb unes acurades descripcions ens transportes a unes accions dignes de les millors novel·les negres.

Necessitem relators com tu: que donin la volta al que ens envolta i que li donin aquest toc d'humor que tan sàviament saps fer tu.
Endavant, perquè de segur que llegint-te, seguirem rient.

Des del cementiri (ambientació), llenguatge utilitzat, estructura i personatges ens introdueixes en les narratives més negres que la pròpia mort.
Excel·lent!

Hi ha una coincidència bastant generalitzada que en els preparatoris d'un esdeveniment solem gaudir tant o més que del propi esdeveniment.
En aquest cas és molt real, perquè es tracta d'un viatge i molts coincidim que ja el comencem a gaudir en la seva preparació.
I has fet molt bé en no explicar-nos-el, ja que hem gaudit molt llegint aquesta preparació del protagonista per una aventura en la qual hi estava implicada la seva pròpia vida.
Moltes felicitats pel teu elaborat text.

Amb l'estructura del conte clàssic, estructures una història enginyosa d'aquelles tan típiques en la qual guanya l'astut, l'enginyós, l'intel·ligent. I l'enginy que fas servir per utilitzar un llenguatge tan acurat. I per acabar-ho d'adobar, utilitzes el número 3, tan fantàstic i tan propi de la nostra tradició rondallística.

Al cap i a la fi, les aventures estan dins dels caps de les persones i en aquesta història està molt ben expressat aquest sentiment d'angoixa del desconegut i, a més a més, quan ets un nen, la intriga i la por es multipliquen per tres.
És bonic i sensible expressar aquestes aventures quotidianes, tan reals.

Les pors que expresses en el poema que et porten a sentir-te sola i a tenir la necessitat que algú t'estimi de veritat són tan reals com la vida mateixa. En aquest mar tan complex, que és la vida, hem d'intentar navegar, de vegades contra tempestes molt fortes, però en altres ocasions amb una calma que ens porta tranquil·litat i esperança. Expresses molt bé els sentiments, i , per tant la teva poesia és molt encertada.

El teu text té una forma excel·lent. Com només has publicat un relat, t'animo a fer-ho tot sovint, perquè ho fas molt bé.

El teu text i el meu tenen coses en comú: Per què has posat el centre del teu argument en el congelador i jo, a la nevera? De veritat que el fred és una bona metàfora de la mort i del cor sense sentiments. Per això, s'avé tant amb el terror.

M'hauria agradat poder titular el comentari amb el qualificatiu de surrealista, però hi ha massa casos de violència domèstica que ens remeten a aquest text, que, per altra part, té un estil àgil i acurat.

Quan una espècie tan minúscula pot fer tan de mal, el relat esdevé encara més terrorífic.

Quan amb tan poques paraules hi ha un argument atrevit i escaient, diríem que l'autor o autora té bon Gust per l'escriptura.
Ànims, espero el següent.

Bon relat. Molt filosòfic i molt Intel.ligent perquè dubtar és de savis. I ens pensem ben bé al contrari. Sembla que anem buscant la frase categòrica per llavors poder dir: mira aquell ho sap tot.
Segur que darrera de les grans coses que han passat en el món, hi ha persones que han estat dubtant molta estona.
Molt ben tramat perquè la repetició de dubte no fa monòton el text, si no tot el contrari.

Tota persona passa moments més feliços que altres, però el que expresses molt bé és que fins i tot d'aquests moments no tan bons, se'n pot aprendre i així anem dissenyant una personalitat, que pot arribar a conseguir la seva llibertat.

És original que hagis triat el blanc i el negre, com si la melancolia de les pelis clàssiques, que, no per ser en blanc i negre, deixaven de ser atractives i fins i tot potser més expressives. Molt bona idea veure la vida en blanc i negre.