La vida en blanc i negre

Un relat de: Vicent Terol
Un dia vaig deixar de percebre els colors. De sobte, veia les coses en blanc i negre, com en les pel·lícules antigues. Era una sensació molt estranya i molesta. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig acudir a l’oftalmòleg. Després de tot un seguit de proves, em va dir que la cosa no tenia solució. Que m’havia d’acostumar, em deia. I que tractara de buscar-hi la part positiva.

Vaig viure un temps de tristesa. Trobava a faltar el verd dels ulls de la meua dona, els colors dels quadres de Delaunay que teníem a casa, els paisatges de la natura quan eixíem a la muntanya...

A poc a poc, però, m’hi vaig acostumar. Un matí, em vaig sorprendre recreant-me davant l’espill: m’assemblava una mica a Humphrey Bogart. I allò em va agradar. La meua dona no podia ser Lauren Bacall, perquè no era rossa, però ara li veia una semblança amb Ava Gardner. A banda d’aquests detalls anecdòtics, però importants per a mi, tot adquiria un caire atractiu de senzillesa. Certa austeritat, cert minimalisme. Em vaig adonar que la meua percepció visual era més relaxada que mai. Em sentia molt feliç. Li ho vaig dir a la meua dona mentre l’abraçava, «la meua Ava», li vaig mussitar a l’orella.

Quan els colors van tornar, no ho vaig voler assumir. L’oftalmòleg em va dir que no s’ho explicava, però que tampoc no hi havia cap opció per recuperar el blanc i negre.

—Alguna clínica on sí que ho puguen fer, això?
—Deixe’s estar i gaudisca de la vida en colors, amic.

Els meus quadres, els ulls de la meua dona, els paisatges... no van compensar tot el que havia perdut. El món, ara, m’atabalava amb tanta estridència cromàtica. Per les nits, això sí, abraçava la meua muller al llit. Després, m’adormia i somiava en blanc i negre.

Comentaris

  • gut vae gut[Ofensiu]
    Chedderman | 05-09-2020 | Valoració: 5

    A very meaningful & delightful read, I'm glad I've found this. Roofing Contractors

  • Desagraït[Ofensiu]
    Paysagiste | 22-04-2020 | Valoració: 6

    No siguis tan ingrat. Vau recuperar la capacitat de veure color, algunes persones ni tan sols aconsegueixen això en primer lloc. Jardinier Montpellier

  • Història trista[Ofensiu]
    Scaffolder | 17-04-2020 | Valoració: 10

    Això és molt trist! Quant de temps no vas poder veure els colors? Entenc que deu haver estat molt aclaparadora quan van tornar els colors. Encara lluiteu ara? Podrien ajudar-vos les ulleres de sol? Scaffolding Kent

  • Enhorabona pel relat,[Ofensiu]
    NADINE | 11-04-2020

    Sí, repeteixo Enhorabona pel relat. L'idea és molt bona i l'has explicat molt bé. Original. Un dia vaig llegir un petit relat sobre els somnis en blanc i negre. Des de llavors, sempre somio en colors.
    Una salutació molt cordial,
    Nadine

  • Enhorabona Finalista[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................





  • Original[Ofensiu]
    berguedana | 23-03-2020

    És original que hagis triat el blanc i el negre, com si la melancolia de les pelis clàssiques, que, no per ser en blanc i negre, deixaven de ser atractives i fins i tot potser més expressives. Molt bona idea veure la vida en blanc i negre.

  • Interessant...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-03-2020

    la situació que planteges: tot en blanc i negre i com ha de costar acostumar-se. Un cop li trobes la part positiva, arriba l'univers i et canvia les preguntes: ara tot en colors de nou. Quan mutable és la vida! Enhorabona per aquest relat breu i fantàstic que m'ha fet somriure i reflexionar alhora.

Valoració mitja: 7

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

102904 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com