Dubtes

Un relat de: Jam Malson
A hores d'ara tinc seriosos dubtes de si aquest any celebraré el meu aniversari. Res de nou, per altra banda. Perquè si en aquesta vida hi ha alguna cosa que sàpiga fer bé, en això de dubtar en soc tot un especialista. El dubte i jo som sinònims totals. I que em mori ara mateix si soc agosarat aquesta vegada, però dubto molt que en aquest món hi hagi algú que dubti com jo dubto. He arribat a tal grau d'agudesa que ja no només dubto dels dubtes, sinó que també dubto de les certeses gens dubtoses. I no és pas que dubti perquè tot em faci dubtar. No, no, no. Soc jo qui d'entrada ja dubta de tot. No em calen raons per posar-me a dubtar. És més, dubtar per dubtar, tant dubto de tot com de tothom. No hi ha pràcticament res del que no dubti. Això sí, sense cap mala intenció envers les persones. No dubto pas d'elles perquè no me'n refiï o per mala fe meva. No. Simplement dubto perquè ho porto a dins i ho faig prou bé. I com que sempre dubto i dubto i mai no arribo a cap conclusió, llavors, el meu dubtar és un dubtar innocent... un dubtar sa, com si diguéssim.

De tota manera, poc mal podria fer a ningú, jo. Els meus dubtes són meus i ben meus. Sempre m'hi he repensat molt a l'hora de parlar-ne, dels meus dubtes, perquè sempre he tingut el dubte de si els meus dubtes poden interessar algú. Em sentiria francament malament si un dia els meus dubtes em fessin quedar com un simple cagadubtes ximplet. Que soc indecís i vacil·lo molt a l'hora de fer les coses, sí, ben cert és. Tan cert com que soc força escèptic en tot el que em diuen. Però en canvi, a l'hora de posar-me a dubtar, res no m'espanta. Moltes vegades m'hi poso sense adonar-me'n. Dubto en somnis fins i tot. I sense malsons!

En fi, que no puc dir que dubtar em faci la vida més fàcil. Tanmateix, tampoc diré que sigui una desgràcia. Al capdavall, dubtar, com en moltes altres coses, no és dolent si no se n'abusa. I jo no n'abuso pas. Ara bé, no sabria viure sense dubtar. És més, dubto molt que viure sense dubtes sigui bo!

Comentaris

  • Aleix de Ferrater | 15-05-2020 | Valoració: 10

    Jugar amb les paraules, espiral de paraules trenades, la roda del parc d'atraccions, la volta al món i el tornar al Born. Un relat interessant, un bon exercici i un dubtar permanent fixat en lletres i paraules. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Visca els dubtes[Ofensiu]
    MariaG | 14-05-2020

    Molt bó, Jam Malson, gairebé has fet un tractat del dubte. I benvinguts siguin els dubtes, perquè ens serveixen per raonar, mesurar, valorar, veure les coses des de diferents punts de vista,... però vigila no et quedis atrapat entre dubte i dubte fins el punt de no ser capaç de prendre cap decisió. Una abraçada.

  • No t'entenc[Ofensiu]
    kefas | 12-05-2020

    Un dia vaig comprar una bossa de certeses. N'hi havia de totes, de les que s'anuncien per televisió, de les que inunden les xarxes, de les que escampa el meu cunyat quan parla de futbol i fins i tot de les que es publiquen als diaris oficials. Però resulta que, camuflat, hi havia un dubte. M'el vaig empassar sense donar-me'n compte. Des de llavors tinc un mal viure. Em devia quedar encallat a l'esòfag i ara no em passa cap certesa. Entre això i que empassar-me dubtes em fa por, m'he aprimat tant que ni a casa meva em coneixen. M'han recomanat que visiti un metge que em pot solucionar el problema. El Dr. Cagadubtes.

  • Filòsof[Ofensiu]
    berguedana | 09-05-2020 | Valoració: 10

    Bon relat. Molt filosòfic i molt Intel.ligent perquè dubtar és de savis. I ens pensem ben bé al contrari. Sembla que anem buscant la frase categòrica per llavors poder dir: mira aquell ho sap tot.
    Segur que darrera de les grans coses que han passat en el món, hi ha persones que han estat dubtant molta estona.
    Molt ben tramat perquè la repetició de dubte no fa monòton el text, si no tot el contrari.

  • Cagadubtes.[Ofensiu]
    Nil | 08-05-2020 | Valoració: 10

    Benvingut al club dels cagadubtes! Jo, ho sóc de mena... , i per tal de sortir de dubtes vaig demanant parer o consell a tort i a dret. Ho faig com aquell que no diu la cosa. I en acabat passa que un cop ja tothom m'ha escoltat amb summa paciència i aconsellat bonament, acabo fent allò que em rota...I per això calia mobilitzar totes les amistats o coneixences? , em pregunto jo... El dubte, a banda de perllongar la presa de decisió, serveix, com a excusa per a incentivar les relacions humanes. M'ha encantat aquest relat teu, ja no solament per la seva originalitat, sinó per adonar-me que qui poc o qui molt dubte...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

247 Relats

307 Comentaris

144622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!



SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************



PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.



1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.



I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.



Si ens volem lliures, fem-ho! #MakeAMove