FELIÇ ANIVERSARI

10 de maig. Ho recordo tot com si fos ara. Vaig trencar aigües a la cuina mentre preparava la verdura del dinar. Vam arribar a la clínica i en un tres i no res, vas néixer. Et vam posar nom a l’instant. No el portàvem massa preparat. A l’any 1977 les gestants encara no sabíem el sexe del futur nadó. Em vaig recuperar de seguida.
Havies nascut al mateix any de les primeres eleccions democràtiques i jo estava contenta que fos així. La teva germana ja ho havia fet l’any que va morir Franco. Nosaltres havíem patit el franquisme i volíem un mon millor pels nostres fills.
Vas créixer, doncs, en un ambient de transició i jo, a part de treballar dins i fora de casa, anava a tots els mítings polítics perquè volia aprendre dels primers temps democràtics. Tot això em restava temps d’estar al teu costat però ... com el gaudia quan arribava el cap de setmana! En aquells vespres de divendres gaudíem tots els uns dels altres. Ara mateix oloro l’aroma de net que fèieu tu i la teva germana, asseguts al sofà, al meu costat, veient el programa televisiu de torn o alguna pel·lícula. Quin plaer!
I va arribar l’adolescència i com la meva havia estat tan grisa, vaig viure la vostra com si d’una germana gran es tractés. La música, el ball i la moda inundaven les habitacions de la casa.
Quan vas ser universitari, ens feies participar de les teves descobertes a la ciutat: films, llibres, professorat, concerts...I nosaltres, bocabadats, seguíem els teus consells com els vaixells quan divisen els fars.
Fill meu, ara que ja ets adult, i avui que segueixes fent anys en quarantena i de la quarantena, mai podré agrair-te com ens has facilitat la vida. Tu sí que vas venir a viure-la aquella tarda del 10 de maig del 77.PER MOLTS ANYS!