Una bombolla de plàstic

Un relat de: Sergi Elias Bandres
UNA BOMBOLLA DE PLÀSTIC

I.DINS LA BOMBOLLA
La Marta tan sols veu somnis al seu voltant… encoratjada per ells, es disposa a xisclar tota mena de llibertats boniques, però no s’adona que la gent del carrer la mira transtornada perquè xiscla amb els ulls tancats, doncs no els ha obert mai.
II.ESGARRAPANT EL PLÀSTIC
La Marta, que s’ha adormit de tant xisclar, es desperta per primera vegada a la seva vida obrint els ulls, doncs és una nena òrfena de la Terra, i la gent mai ha entès aquesta fantasia exòtica, tot i que sempre l’han respectada. La Marta obre molt els ulls i s’adona que no està sola, i que pot convertir els seus somnis en realitat, i primer fent cops de puny i després desesperadament rascant, comença a cridar ajuda a la gent, i la gent tímidament s’hi va acostant.
III.EL SOMRIURE DE LA MARTA
Les mirades de desesperació de la gent fan que la bombolla plori, i que la Marta comenci a somriure dolçament. Després, la Marta, mullada de llàgrimes de la bombolla, va baixant amb ella i la bombolla es desfà, quedant en el rostre de la Marta el somriure més preciós que mai s’ha vist.
IV.FORA LA BOMBOLLA
La Marta comença a caminar i a preguntar a la gent com funciona aquest món on ella no ha viscut mai, el món de fora la bombolla de plàstic.
V.COMPRENDRE
Finalment, la Marta comprèn que la felicitat tan deliciosa que semblava amagar-se abans de la seva aparició en aquest món no és així, tal i com pensava ella. Però li dónen un treballet de cambrera al carrer on es mantenia dins la bombolla i comença a conèixer gent i a comprendre la vida, i això l’acaba fent feliç en aquest món terrenal.

Comentaris

  • Millor fora que dins[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2012

    Una curiosa barreja d’elements onírics conviuen amb d’altres de ben reals dins aquesta bombolla que la protagonista habita i esgarrapa fins a foradar.

    Potser dins la bombolla algú se sentirà més segur que a fora, però cal posar els peus a terra i caminar.
    Comprendre el camí que es va fent pas a pas vindrà després, amb sort, oi?

    T’envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Marteta | 10-06-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el relat, no ho se, tal vegada es perque hi hagui el meu nom jajaja (es broma xD)
    Doncs si na Marta ha aconseguit ser feliç coneguent tot el que hi ha defora de la seva bombolla, perquè no tothom pot ser-ho?
    Una besada

  • Sortir de l'amagatall[Ofensiu]
    Annaïs | 05-06-2012

    Sortir de la bombolla, trencar el mur que ens rodeja inconscientment, donar un pas endavant... M'has recordat una cançó d'Els Pets, Noia de vidre, que vol significar aquest aïllament que viuen algunes persones en elles mateixes...
    Te l'enllaço per si la vols escoltar:
    Noia de vidre

    Un somriure,

    Anaïs

  • Naixement i vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-06-2012 | Valoració: 10

    Un relat ple de màgia, ple de bombolles de colors, potser de plàstic, però plenes de l'arc de Sant Martí. Una meravella, un naixement i una presentació al món, a la vida i als altres. Crec que la protagonista ja ha començat a veure que hi ha fora de la bombolla. Un gran plaer llegir un relat així. Una abraçada.

    Aleix

  • Naixement al gran món[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-06-2012 | Valoració: 10

    És com un naixement al Gran Món, la xiqueta ix de la seua bambolla de plàstic i es troba amb la realitat, no objectiva, sinó del Gran Món, el que passa és que cal estar bé amb aquesta realitat, què és també la de la Marta, i es trobarà en un món on tot és més difícil que allà dins de la bambolla, més difícil però també més excitant, més ple de desig i de gaudi alhora i d'amor fins i tot.
    La bambolla potser el seu món interior i ha de conjuminar el seu món interior amb el món exterior i quina millor manera que trobar una faena?
    Eixir al món és dur, però molt prompte ens acostumem i hi estem de grat, perquè un seguici de bones coses ens esperen, família, amics, mares, pares, dones, homes, treballs, etc.
    Però també es pot viure a la bambolla, el que passa és que la Marta ja, i una volta eixida fora, la trobaria més aviat avorrida, si més no, ja no trobaria el que li han regalat en eixir.

    Bé, aquesta és la meua interpretació, una mica estereotipada però tot i no ser la veritat és la meua manera de veure la meua bambolla, la meua vida, que s'assembla a la de la Marta en certs aspectes.

    Una abraçada d'amic

    Vicent

  • He llegit [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-06-2012 | Valoració: 10

    el comentari que t'ha fet l'annah i és exactament el que jo penso.
    Xapó per a la Marta que ha tingut la valentia de punxar la seva bombolla.
    Com sempre un plaer llegir-te.
    Una abraçada , benvolgut Sergi.

    Nonna

  • Senzillament... PERFECTE![Ofensiu]
    annah | 03-06-2012 | Valoració: 10

    Som molts els que vivim dins d'una bombollla de plàstic absorts pels nostres pensaments, les nostres preocupacions, el nostre passat... aliens al què passa al nostre voltant.
    Punxem la bombolla!! Sortim, gaudeim del present amb la gent que ens envolta i deixem d'amagar els nostres sentiments, el nostre somriure!!!

    Bona manera de començar un diumenge!
    Moltes gràcies!

    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

480 Relats

1430 Comentaris

258909 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Em sento com una font d'emergència instigant el meu cervell a descobrir massa coses arraconat. Si les meves il.lusions vitals, que són la vida i l'amor, em fallen, sóc trist, ensopit i tremolós davant els grans maleïts himnes falsos que provoquen les veus odioses dels qui promulguen tan sols i creen, al mateix temps, la set, la fam, la maleïda guerra,... aquells qui no mereixen res de res, els amos, els fratricides, els virtualitzadors, els tecnòcrates,... però si la vida i l'amor em somriuen, això em fa oblidar el parany desanimós que provoquen. Tanta informació, tanta mediocritat televisiva, tant de control matusser... no. I em sembla a mi, o bé, millor dit asseguro, que s'equivoquen expressament.

Dins de la meva soledat enorme, últimament em manquen forces per a parlar. Però seguiré lluïtant, treuré forces d'on pugui, em respectaré tal com sóc i aguantaré sabent que mai hi ha un final, que tot perdura en essència i faré la meva xafogosa vida més alegre, sempre hi ha algú, sempre un viarany que duu a algun lloc inesperat, potser agradable, on agradablement em dirigeixo, no em fallaré a mi mateix doncs fallaria a tanta gent amb qui he compartit coses... l'amor, l'amor és l'únic en el que crec.

M'agraden molt Balzac, Pío Baroja, Charles Baudelaire, Charles Bukowski, Camilo José Cela, Miguel de Cervantes Saavedra, Paulo Coelho, Homer, Alejandro Jodorowsky, Jack Kerouac, D.H. Lawrence, Ramon Llull, Naguib Mahfuz, Henry Miller, Joanot Martorell, Quim Monzó, Edgar Allan Poe, Philip Pullman, Arthur Rimbaud, Mercè Rodoreda, Bram Stoker, J.R.R. Tolkien, Virgili, Voltaire,...

Els meus activistes preferits són Rosa Luxemburg, Ghandi, Nelson Mandela, Malcolm X, Desmond Tutu, Kropotkin,...

Biològicament sóc força partidari de Darwin, Lamarck,...

Els filòsofs que més admiro són Immanuel Kant, Krishnamurti, Locke, Karl Marx, Montesquieu, Friedrich Nietzsche, Plató, Sòcrates,...

Sóc un gran admirador de Miles Davis, Charlie Parker,...


Agraeixo a Aleix de Ferrater, d'aquí de relats, la idea d'escriure la següent poesia meva al meu mur:

MUR INVISIBLE

Mur que t'estens
en l'infinit,
quina és
la teva incògnita
que mai et veig?

Alegria i sorpresa?
Somni o tristor?
Res d'això?
On ets, mur?


Sergi