Una bombolla de plàstic

Un relat de: Sergi Elias Bandres
UNA BOMBOLLA DE PLÀSTIC

I.DINS LA BOMBOLLA
La Marta tan sols veu somnis al seu voltant… encoratjada per ells, es disposa a xisclar tota mena de llibertats boniques, però no s’adona que la gent del carrer la mira transtornada perquè xiscla amb els ulls tancats, doncs no els ha obert mai.
II.ESGARRAPANT EL PLÀSTIC
La Marta, que s’ha adormit de tant xisclar, es desperta per primera vegada a la seva vida obrint els ulls, doncs és una nena òrfena de la Terra, i la gent mai ha entès aquesta fantasia exòtica, tot i que sempre l’han respectada. La Marta obre molt els ulls i s’adona que no està sola, i que pot convertir els seus somnis en realitat, i primer fent cops de puny i després desesperadament rascant, comença a cridar ajuda a la gent, i la gent tímidament s’hi va acostant.
III.EL SOMRIURE DE LA MARTA
Les mirades de desesperació de la gent fan que la bombolla plori, i que la Marta comenci a somriure dolçament. Després, la Marta, mullada de llàgrimes de la bombolla, va baixant amb ella i la bombolla es desfà, quedant en el rostre de la Marta el somriure més preciós que mai s’ha vist.
IV.FORA LA BOMBOLLA
La Marta comença a caminar i a preguntar a la gent com funciona aquest món on ella no ha viscut mai, el món de fora la bombolla de plàstic.
V.COMPRENDRE
Finalment, la Marta comprèn que la felicitat tan deliciosa que semblava amagar-se abans de la seva aparició en aquest món no és així, tal i com pensava ella. Però li dónen un treballet de cambrera al carrer on es mantenia dins la bombolla i comença a conèixer gent i a comprendre la vida, i això l’acaba fent feliç en aquest món terrenal.

Comentaris

  • Millor fora que dins[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2012

    Una curiosa barreja d’elements onírics conviuen amb d’altres de ben reals dins aquesta bombolla que la protagonista habita i esgarrapa fins a foradar.

    Potser dins la bombolla algú se sentirà més segur que a fora, però cal posar els peus a terra i caminar.
    Comprendre el camí que es va fent pas a pas vindrà després, amb sort, oi?

    T’envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Marteta | 10-06-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el relat, no ho se, tal vegada es perque hi hagui el meu nom jajaja (es broma xD)
    Doncs si na Marta ha aconseguit ser feliç coneguent tot el que hi ha defora de la seva bombolla, perquè no tothom pot ser-ho?
    Una besada

  • Sortir de l'amagatall[Ofensiu]
    Anaïs | 05-06-2012

    Sortir de la bombolla, trencar el mur que ens rodeja inconscientment, donar un pas endavant... M'has recordat una cançó d'Els Pets, Noia de vidre, que vol significar aquest aïllament que viuen algunes persones en elles mateixes...
    Te l'enllaço per si la vols escoltar:
    Noia de vidre

    Un somriure,

    Anaïs

  • Naixement i vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-06-2012 | Valoració: 10

    Un relat ple de màgia, ple de bombolles de colors, potser de plàstic, però plenes de l'arc de Sant Martí. Una meravella, un naixement i una presentació al món, a la vida i als altres. Crec que la protagonista ja ha començat a veure que hi ha fora de la bombolla. Un gran plaer llegir un relat així. Una abraçada.

    Aleix

  • Naixement al gran món[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-06-2012 | Valoració: 10

    És com un naixement al Gran Món, la xiqueta ix de la seua bambolla de plàstic i es troba amb la realitat, no objectiva, sinó del Gran Món, el que passa és que cal estar bé amb aquesta realitat, què és també la de la Marta, i es trobarà en un món on tot és més difícil que allà dins de la bambolla, més difícil però també més excitant, més ple de desig i de gaudi alhora i d'amor fins i tot.
    La bambolla potser el seu món interior i ha de conjuminar el seu món interior amb el món exterior i quina millor manera que trobar una faena?
    Eixir al món és dur, però molt prompte ens acostumem i hi estem de grat, perquè un seguici de bones coses ens esperen, família, amics, mares, pares, dones, homes, treballs, etc.
    Però també es pot viure a la bambolla, el que passa és que la Marta ja, i una volta eixida fora, la trobaria més aviat avorrida, si més no, ja no trobaria el que li han regalat en eixir.

    Bé, aquesta és la meua interpretació, una mica estereotipada però tot i no ser la veritat és la meua manera de veure la meua bambolla, la meua vida, que s'assembla a la de la Marta en certs aspectes.

    Una abraçada d'amic

    Vicent

  • He llegit [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-06-2012 | Valoració: 10

    el comentari que t'ha fet l'annah i és exactament el que jo penso.
    Xapó per a la Marta que ha tingut la valentia de punxar la seva bombolla.
    Com sempre un plaer llegir-te.
    Una abraçada , benvolgut Sergi.

    Nonna

  • Senzillament... PERFECTE![Ofensiu]
    annah | 03-06-2012 | Valoració: 10

    Som molts els que vivim dins d'una bombollla de plàstic absorts pels nostres pensaments, les nostres preocupacions, el nostre passat... aliens al què passa al nostre voltant.
    Punxem la bombolla!! Sortim, gaudeim del present amb la gent que ens envolta i deixem d'amagar els nostres sentiments, el nostre somriure!!!

    Bona manera de començar un diumenge!
    Moltes gràcies!

    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

568 Relats

1572 Comentaris

315263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
M'agrada molt Joaquim Amat-Piniella, Isaac Asimov, Charles Baudelaire, Bukowski, Alejo Carpentier, Camilo José Cela, Céline, Cervantes, Dostoievski, Tibor Fischer, Ken Follett, Frederick Forsyth, Roberto Iniesta, Kafka, Kerouac, D.H. Lawrence, Antonio Machado, Miquel Martí i Pol, Melville, Eduardo Mendoza, Henry Miller, Terenci Moix, Quim Monzó, Marlo Morgan, Robert Musil, Arthur Rimbaud, Mercè Rodoreda, Patrick Rothfuss, J.K.Rowling, Salman Rushdie, Emilio Salgari, Tolstoi, Ramón del Valle-Inclán, Jules Verne, Émile Zola,... moltíssimes i moltíssims! D'aqui relats també.

"-Has intentat, últimament, escriure una novel.la? -No. -I després, com si de sobte ho hagués recordat, súbitament afegí: -Per què? Estàs disposat a revelar-me aquest secret teu en referència al segon paràgraf?".

'Azazel', ISAAC ASIMOV.

"Por lo pronto, aquél personaje había sido el testigo y confidente de su infancia; estaba presente aún en la cabecera de cada cama de la remota casa paterna, donde se estaría esperando el regreso de un Ausente".

"Esteban recordó que en estas viejas casas criollas era costumbre dejar cerradas con llave, para siempre, las habitaciones de los muertos".

"Maldecían las gentes a los soldados que habían traído aquella plaga nueva, sacada de sabía Dios qué subterráneo de momias; sabía Dios de qué mundo de esfinges y embalsamadores".

"Allí, en medio de muebles movidos de sus sitios, sobre un piso cuyas alfombras estaban arrimadas a una pared, seguía la juerga, con un descocado bailoteo de manolas del rumbo y de mozos de la peor facha, que se vaciaban grandes vasos de vino en el gaznate, escupiendo a diestro y siniestro".

"Había soñado con hacerse útil entre hombres arrojados, justos y duros, olvidados de los dioses porque ya no necesitaban Alianzas para saberse capaces de regir el mundo que les pertenecía".

"Ahora, quienes habían traído la Época en hombros, dándola, imponiéndola, sin retroceder ante los Recursos de Sangre necesarios a su afirmación, se escondían en folios de contabilidad para olvidar su advenimiento".

'El siglo de las luces', ALEJO CARPENTIER.


Els meus historiadors preferits són Joaquim Albareda, Perry Anderson, Hamit Bozarslan, Enric Calpena, Joan Esculies, Ian Kershaw i Jorge M. Reverte.

M'interessa molt la mitologia celta.

El meu filòsof preferit és Sòcrates. D'altra banda, m'encanten Michel Foucault, Sigmund Freud, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Michel Onfray, Plató i Bertrand Russell.

Per a meditar m'agrada llegir a Jiddu Krishnamurti.

Com a biòleg, m'agrada molt Charles Darwin.

Els meus assagistes preferits són Tomás Abraham, Marcos Arruda, Jesús Ávila Granados, Pablo Badillo O'Farrell i Hans-Georg Gadamer.

M'encanta escoltar Al Di Meola, Alice In Chains, Vicente Amigo, Barricada, Beethoven, Carles Benavent, Maria Del Mar Bonet, James Brown, Chopin, Cicatriz, The Clash, John Coltrane, Ry Cooder, Alice Cooper, The Corrs, Cranberries, Miles Davis, Decibelios, Deep Purple, Distorsión, Duncan Dhu, Bob Dylan, Gatillazo, Handel, King Crimson, Kitsch, Lax'n'busto, Loquillo, Lluís Llach, Bob Marley, Metallica, Fermín Muguruza, Iñigo Muguruza, Paco de Lucía, Els Pets, Pink Floyd, La Polla Records, Adrià Puntí, Lou Reed, SFDK, Sangtraït, Sau, Arnold Schöenberg, Sopa de cabra, Bruce Springsteen, El Último Ke Zierre, Umpah-Pah, Neil Young, Frank Zappa... i molta de brillantíssima música.

Estic molt interessat en el que s'amaga dins l'odissea psicològica escrita pel seu caos explicat de maneres tant diferents. Em pregunto fins i tot si és tan necessària com es documenta en molts texts i volums.

M'agrada dibuixar i pintar.

Tinc una novel.la titulada 'Intromissió Homínida', estic escrivint un assaig, ideant un còmic i pintant amb acrílics, però seguiré escrivint a relats com sempre.


Sergi : )



sergieliasbandres@hotmail.com
sergieliasbandresblog@wordpress.com