A l'alba

Un relat de: annah

Un raig de llum es filtra entre les cortines i es dirigeix de ple al meu rostre. M'encego i tanco els ulls instintivament. Rodolo sobre mi mateixa per posar-me d'esquena a la llum i poder seguir dormint.

Obro els ulls lentament i topo de ple amb els teus ulls clars i ametllats, plens de tendresa i d'amor. Em somrius i em fas un petó al front. Respiro profundament per omplir-me de la teva fragància, de tu.

Ens parlem en silenci. M'acaricies el braç amb un dit: amunt i avall, i altre cop amunt fins arribar al coll, a les galtes i a la comissura del meus llavis. M'estremeixo. Em somrius de nou i em beses molt dolçament, molt suau.

Aleshores em xiuxiueges a cau d'orella: "vull que siguis el què vegi primer cada dia al despertar-me. Per sempre. T'estimo."

Em deixes sense paraules. Ens abracem. I, no puc evitar que les llàgrimes em recorrin el rostre que m ‘estaves acaronant.

"Sssht! Què tens amor meu?" em preguntes preocupat mentre m'eixugues les llàgrimes amb els dits.
" Que sóc tant feliç!"

Comentaris

  • Una bonica escena[Ofensiu]
    aleixvb | 27-10-2009

    I a qui no li agradaria despertar-se així cada dia?

    Et vaig llegint!
    Aleix

  • aprop del cor[Ofensiu]
    katya | 21-10-2009

    M'ha arribat al cor.
    Cada dia com aquest, cada dia un nou dia diferent però igual amb emoció, il·lusió i amor.
    Enhorabona,
    Katya

  • amb molts sentiments al costat[Ofensiu]
    Lèvingir | 04-10-2009 | Valoració: 10

    al llevar-se.

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: