Ningú podrà

M'acabo de llegir el teu poema. Comprenc molt bé el que dius ja que per motius també de salut em toca saber sobreposar-me molt seriosament a caure en depressió i sobretot he d'esforçar-me a creure en mí.

Veig que dius que ets de Sabadell, igual que jo i malauradament també em toca seguir revisions periòdiques al Taulí per problemes neurològics, però tal com diu el meu metge, els que tenim algun problema moltes vegades som els que més ens esforcem en tirar endavant i no deixar que ens venci l'enemic.

M'agraden molt els teus relats Sergi.

Gemma

Tres paraules que són com un miracle, amb elles arribaràs més enllà del que et puguis imaginar, i res podrà aturar-te.
“Mai em rendiré”. No saps cóm m’agrada llegir-te-les.
Mai et rendeixis, mai!

desprèn coratge, tant, que me'n dones a mi. Tens força i talent, i estic molt contenta- i agraïda- que ens ho diguis, que escriguis, que ho vulguis compartir. Una abraçada

Silvia

Mil gràcies Sergi

Aquest matí m'he llevat amb un sol pensament al cap: l'examen que havia de fer.
Estava força perocupada, perquè malgrat tot el que he estudiat tenia la sensació que no anava prou preparada.
Però abans de sortir de casa he revisat els correus: tenia un Correu de RC sobre un comentari. I resulta que el comentari era el teu! El que m'has fet al relat "Ets l'amor" que fa tans anys vaig escriure.

I el teu comentari m'ha fet somriure: "I és que saps donar vida, annah, no sé com t'ho fas."
I, m'ha fet adonar que tot és possible...

Els nervis s'han esvaït i he sortit de casa convençuda que tot anirà bé, perquè jo també crec en mi.

Mil gràcies!

Una abraçada sincera!!

Anna

jo també crec en tu sergi i en la teva poesia que lluita i ens ensenya a ser valents i ha estar orgullosos dels herois que no es deixen vèncer
t'envio una abraçada que doni la volta al món

Aquestes tristes i llargues tardes de diumenge, a vegades són depriments!
Un poema molt poderós, molt... parteix d'aquest buit per aixecar-se d'un impuls sobtat i inesperat, per atreure'ns amb vigoros versos (la penúltima estrofa em sembla rodoníssima) a una veritable declaració final de voluntat de ser, davant de tot i de tothom, un mateix.
Una abraçada,
franz

Valent per a superar les dificultats del camí !
No deixis mai de creure en tu !
Una carinyosa abraçada , amic !

com m'agradaria poder dir el mateix que dius tu al final, i creure-m'ho...

salut sergi

j.

enormement saber que no et dones per vençut!!
Malgrat les dificultats continues lluitant perquè tens un gran tresor: "creus en tu"!

Com diu el Miquel Martí i Pol: "Serem el què vulgum ser..." I és que la clau de tot està en nosaltres!

Una abraçada immensa!!

Anna

.. no fa falta creure en cap altre cosa, sinó que hem de saber aceptar el que pensin els altres, però si un creu en un mateix, es basta per sí sòl.
M'ha agradat!