fantàstic nina!

no hi ha res com aquesta sensació de començar ses coses amb aquesta micona d'inseguiritat, por i recerca (mesclat amb una mica de te i ginebre, això sempre, és clar).

una besadona gran!

aquest relat, crec que és molt difícil fer un relat llarg sense que sembli una llangonissa estirada, a veure si aquets dies puc anar-te llegint més.

gràcis pes comentari que m'has fet a un poema. crec que tens tota sa raó, però crec que en quinze anys (es que tenia quan vaig escriure-ho) ses coses se veuen molt diferents. sort que amb ets anys i s'experiència, sa perspectiva va canviant!

fins aviat!

A.

jo creia que féiem camí a poc a poc i amb bona lletra perquè no en sabiem més,
ara sé que fem camí a poc a poc i de mala manera perquè hem perdut esma,
així tot és més còmode, desgraciadament.

gràcis pes comentaris
i fins aviat!

M'invento cançons,
Sorgint del no-res,
Que no tenen final.

que plàcid!
m'ha agradat molt aquest poema. no t'havia llegit mai i és que fa moltíssim que no venia per relatsencatalà però m'ha fet molta il·lusió trobar-me comentaris nous d'aquestes vacances.
fa temps que no penj res nou i ja és ben hora.

fins aviat!

aina C.

(una miqueta no me vendria malament per dur aquest derrer(!) curs amb un poc més de tranquilitat.

M'ha agradat molt es poema, i aquets tres versos:
Enganya't, que un somni no dura mil anys.
Coratge, que quelcom deixa de lluitar.
Il·lusions, per tornar a començar.

Me diuen moltes coses amb cert aire de positivisme que m'agrada.

Gràcis pes comentari i t'aniré llegint.

agnífic com tu mateixa.

S'article salat li dóna un punt que m'encanta
i m'apropa tant sa -teva- poesia.

Fins aviat Lau.

que intens!
i que bé que escrius, cony!

besades princesa!

i ara me vens amb "estètica".

No te canses mai de sorprendre'm?

Molt bé, ídol!

Trist.
Molt trist.
Tristíssim.

Però preciós.

i jo tenim aquest llibre des mateix dia a Lloseta o és casualitat?
Ses casualitats no existeixen i aquest llibre és com aquella pasteta blava per penjar posters quan ets menut. Enganxa. Se fa rellegir i no cansa.

M'ensucres de literatura.
M'agrades.


Ainona.

reciós.
Trist, tristíssim si vols. Però fins i tot saps fer que sa mort no s'assembli a un tros de carn crua damunt sa taula.

Chapeau Laureta,

Ainona.

el que m'encanta des teus poemes és el ritme, no és fa cansat llegir-lo perquè estan molt ben acompasats. Jo això del ritme no ho domin gaire, i més d'una vegada me queden espais buits...


Una besada, Ainona

encanta.

Jo tampoc t'havia llegit, de fet. fa mesos que no penjava ni llegia res de per aquí.

Te seguiré llegint,

ainOna

moltes imatges
és una porta oberta a s'imaginació
m'ha agradat molt


una aferrada,

ainona

sobretot el final:


I ens somriuríem còmplices
sabent-nos conqueridores
dels nostres finits
més infinits.



molta sort!