Vint -i- quatre

Un relat de: ainona

De la fosca més trempada neix l'espill
que suavitza l'agonia de les hores lentes
-Tenebroses, precàries,
Que es sobreposen, encarcarades,
Una a una amb feixuguesa,-
Entre versos de Sampere
Marçal, Riera;
Línies de Kafka,
Villalonga o Rodoreda;

Res més no és comprable
A l'intent més hostil
De fer córrer les agulles del rellotge
Cap a un futur incert,
Deshabitat,
O potser ple.

Sí, ple de solitud.


(7.maig.07)

Comentaris

  • i si, ple de solitud, però sempre reinventada, que és més didàctica i bona de dur.

    M'ha encantat moltíssim nina! MoLT Bo i just al fust, que és lo díficil. En-certat, per lo que té de cert.
    Moltes besades xula!

  • peusdevent... | 27-08-2007 | Valoració: 10

    Oh!
    Genial, m'encanta!
    No m'ha fet falta rellegir.lo perquè casi me'l sé de memòria!



    M'encanta probablement un dels millors per a mi...

    T'estim!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ainona

ainona

20 Relats

77 Comentaris

22766 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
De res te'n panadesques.
Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.

Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

Isidre Martínez Marzo, La primera passa