Vint -i- quatre

De la fosca més trempada neix l'espill
que suavitza l'agonia de les hores lentes
-Tenebroses, precàries,
Que es sobreposen, encarcarades,
Una a una amb feixuguesa,-
Entre versos de Sampere
Marçal, Riera;
Línies de Kafka,
Villalonga o Rodoreda;

Res més no és comprable
A l'intent més hostil
De fer córrer les agulles del rellotge
Cap a un futur incert,
Deshabitat,
O potser ple.

Sí, ple de solitud.


(7.maig.07)