Més òxid

Adéu. T'ho volia dir però ja has partida.
Farta de tot i de res t'has adormida.
Ara deus somiar els colors en forma de flors
de darrera d'aquella pedra tan ben cimentada,
com si poguessis prendre es vol,
amb so vent, per si un cas.

Encara en queden d'aferrades pes coll
i besades q fan renou "a lo manxego"
que ningú no retraurà i se farà seves.
S'ha esquinçat una soca més i ses que resten,
avui ben copetjades, no sé quin puta cuc
o si ni haurà (tu vine que t'esclaf!) TOC FUSTA, corcada.

Sabem ben poc de sa força i des fantasmes.

23.05.07