Cercador
I
Un relat de: ainona- Compartir:
Fràgilment, m’assec i t’escric.
Deix caure es cos damunt sa cadira
I t’oblid, m’oblid.
Te faig venir i me’n vaig, -tan fa-
Per damunt troços de vidre
Que el passat ha sembrat.
Te faig un repàs de tot,
I el teu cos ferm, ara cau,
Envers al meu món.
M’estir i m’arreplec,
Vomit versos damunt paper
Que tant volen dir, i sonen freds.
Comentaris
-
Tu i només tu[Ofensiu]peusdevent... | 04-09-2006 | Valoració: 10
series capaç de posar-me sa pell de gallina, quan llegesc...
Per favor, segueix...
Saps que tem, una besada...
-
Sí, sonen freds[Ofensiu]filladelvent | 13-12-2005
però realment es respira poesia.
M'ha agradat. És distant, elegant quasi.
-Filladelvent- -
El final... [Ofensiu]pseudo | 07-10-2005
buff!!!
"M'estir i m'arreplec,
Vomit versos damunt paper
Que tant volen dir, i sonen freds."
Qui no ha sentit impotència davant un troç de paper? sentir-se incapaç de plasmar el que es sent, per molt que les paraules brotin, però que no descriuen una mil·lèsima part del sentiment...
Poder és aquesta la màgia de la literatura... aconseguir descriure mòns infinits i plens de màgia amb un vocabulari límitat...
una abraçada
l´Autor
20 Relats
77 Comentaris
29276 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
De res te'n panadesques.Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.
Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.
Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.
Isidre Martínez Marzo, La primera passa