M'agrada jugar a imaginar

Un relat de: micanmica

Jugo a imaginar
Núvols riallers
Que em regalen instants
De somnis entre les ombres.

Parlo amb la mirada,
Que reflecteix dubtes incerts
Que no troben resposta avui.

Canto amb el cor,
Que s'eixampla en veure
El somrís d'unes flors
Que ja no es marciran.

M'invento cançons,
Sorgint del no-res,
Que no tenen final.


Comentaris

  • La joventut...[Ofensiu]
    F. Arnau | 29-08-2008 | Valoració: 10

    Jugar, imaginar, somniar, cantar... Tot és gairebé privil·legi de la juventut, doncs, amb el pas del temps tot es va difuminant.
    Per això, t'encoratge a que segueisques gaudint de la vida i escrivint. Encara pots ser escriptora. Tens molts anys per aprendre, i ho fas força bé... Tot això, i també uns ulls preciossos.
    Una abraçada!
    FRANCESC

    PS Benvinguda a RC

  • imaginar per viure[Ofensiu]
    Avet_blau | 28-08-2008 | Valoració: 10

    Com mes rica es l'imaginació,
    mes vida es te.
    En un mon de realitats crispades,
    cal fugir entre núvols i cançons,
    cal fruir d' aromes i colors.

    Qui no pot o no sap fer-ho,
    i viu enllosat al terra,
    perd la diferència entre
    sobreviure, i VIURE.

    Avet

  • Juguem a imaginar-nos[Ofensiu]
    ORIOL | 28-08-2008 | Valoració: 10

    M'agrada jugar a imaginar i m'ha agrdat el teu poema. La imaginació és un joc potent, soprenent i addictiu. Com més el practiques, més agrada. Parles amb la mirada i cantes amb el cor. La música i la paraula transmeten sentiments i la imaginació t'ajuda a viure'ls encara que no siguin realitat. M'ha fascinat la combinació d'aquests tres elements que fas en el teu poema. M'ha encantat la teva manera de jugar amb les paraules, i m'ha il·lusionat el fet de descobrir-te com a relataire, encara que només hagi sigut jugant a imaginar.
    No deixis d'escriure ni d'imaginar. No t'aturis, avança, escriu, llegeix i torna a escriure. Si tens facilitat de paraula utilitza-les amb amor, si ets sentimental transmet els sentiments a través de la paraula. Enriqueix-nos i enriqueix-te. Emociona't i emocionan's.Canta'ns amb el cor, i parla'ns amb la mirada, però sobretot sigues tu mateixa. Perquè si el teu poema és el que el teu cor sent, realment ets un autèntic tresor. Gràcies!

  • no tenen final[Ofensiu]
    ainona | 27-08-2008

    M'invento cançons,
    Sorgint del no-res,
    Que no tenen final.

    que plàcid!
    m'ha agradat molt aquest poema. no t'havia llegit mai i és que fa moltíssim que no venia per relatsencatalà però m'ha fet molta il·lusió trobar-me comentaris nous d'aquestes vacances.
    fa temps que no penj res nou i ja és ben hora.

    fins aviat!

    aina C.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de micanmica

micanmica

37 Relats

116 Comentaris

42130 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.
Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).

A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.

Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!


per saber-ne més de mi...

www.fotolog.com/buscantelnord

sensecobertura@hotmail.com