II

Un relat de: ainona

Call, atenta a cada paraula teva,
Atònita i amb ulls indecisos
Te mir amb ànima entregada.

Puc dur-te per camins obscurs,
Puc seure’m i oblidar-te,
O deixar que totes ses passes les façis tu.

Sé curar-me ferides que segur
Mai t’ has immaginat,
Amb un poc de saliva i sal.

M’he construït un castell
Plè de herbes i sentiments,
I asseguda a sa vorera, t’esper.

Comentaris

  • quin poema[Ofensiu]
    micanmica | 27-08-2008 | Valoració: 10

    tan preciós... només puc dir-te que m'ha captivat de valent. moltes felicitats! desprèn una tendresa i uns sentiments que plasmes molt bé en tots els versos. un petó

  • segur que vindré[Ofensiu]
    Lèvingir | 27-08-2008 | Valoració: 10

    no cal que deixem mai a ningú.
    de fet no podem, No hi ha record, no hi ha oblit.


    Lèvingir

  • Té alguna cosa d'especial, el relat...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 26-08-2008 | Valoració: 9

    És simpàtic i ben fet. Li faria alguna petita millora, però té aquesta xispa especial dels bons relats. Un diamant en brut bastant polit.

    Crec que a vegades val la pena asseure's a disfrutar del que hi ha, en comptes d'enyorar el que no hi ha...

    Una abraçada, ainona!!

  • Molt maco[Ofensiu]
    pseudo | 07-10-2005 | Valoració: 9

    I ben cert, que fas bé d'esperar!! ;)

  • ola ninaa..[Ofensiu]

    I ress... D'aquests dos nous, només dir-te que te veig sa mica de tristor d'aquesta de sempre... Però que m'han agradat, aquest més q es 1er, i això darrer, es comiat...més q res!


    Asseguda a sa vorera, t'esper...
    (Serà per sa importància q està a punt de tenir sa vorera arreu de la mar dins sa meva vida? és possible, com tot.)

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ainona

ainona

20 Relats

77 Comentaris

22253 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
De res te'n panadesques.
Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.

Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

Isidre Martínez Marzo, La primera passa