eih Yuna!! animat i lluita pels teus somnis, sobre tot, respira!!
aixo vol dir que estas viva, per algo i per algu.
enfada't i envia'l a fer punyetes si es preocupa per tu, no et fara mal, un Deu te que ser aixi.

eih! m'agradat molt no l'havia llegit encara. Es molt bonic a la vegada que trist.
Per cert, m'has donat una idea, intentare explicar el que veig quan tanque els ulls, però en un relat. Paciència no soc molt bo escriguent i puc estar gairebé temps per escriure.
Respira!!

A vegades em pregunto si hi ha un terme mig, entre l'esperança i la resignaciò. l´esperança il.lusiona però pot trencar-te i la resignaciò a mi al menys m'apaga la veu, les ganes de seguir, em fa sentir mes timid amb tot. No se si entens perquè ho dic.

la lluna et lleva, el mateix que a vegades et dona. sensacions, imatges, amargures, alguna sonrisa, però sobre tot plors quan recordes a qui ja no hi es.

Es una canya!!! Jo no sé com ho fas, no tinc paraules, les dius tu totes.
Personalment es dels millors que he llegit, serà perque ara mateixa, em pilla de prop, no ho sé.

PRECIÓS, M'HA AGRADAT MOLT, INCITA A ESCOLTAR-LO MES QUE A LLEGIR-LO, ÉS LA IMPRESSIÓ QUE EM DÓNA, UN MÓN QUE DESCOBRIR.

Ostres m'he quedat impresionat. No m'esperava aquest final.
Il.lusionant al principi, trist i devastador al final.
enhorabona.

per a ser el primer, pots estar contenta, a mi m'ha arribat al cor. has expressat aquests sentiments, millor dit, has compartit aquests sentiments, que tant cavalquen en els nostres cors. enhorabona!!

saps? m'agrada perquè les meues cartes les despedisc així: "un bes, un abraç, un pesic en la galta i una caricia en l'altra"
respira!!