Però és que em fa tan de mal...

M'ha fet mal tenir-te,
haver abraçat amb força els teus braços,
i haver somiat,
nit rere nit,
en no deixar mai de sentir-te.

Però m'ha fet tan mal tenir-te...
Que ja no oloro ni l'olor a recent pintat,
i ja ni la nit m'espanta,
m'amago rere el seu antifaç.

Em fa tan de mal recordar-te,
i encara més,
recordar-me a mi amb tu,
que no sé que faré,
per oblidar-te.

Què creus que puc fer, amor?

Però és que em fa tan mal sentir-te,
doncs em fa venir a la ment cada instant,
en que ens tocàrem lliurement,
amb dolços mots,
que vaig compondre,
sense tinta.

...M'ha fet tan de mal tenir-te...
Que ja no puc ni imaginar,
com pot ser voler-te un altre cop,
i tornar-te a dir,
sota la pluja d'ahir,
que no vull tornar a perdre cap instant,
per patir...

Però és que em fa tan mal...
que no puc voler-te més,
que no puc seguir sentint aquell plaer,
al pensar-te...
No, no puc...
Però és que em fa tan de mal...recordar-te...

Volaré fins no veure el terra,
i sense ales correré fins al cel,
més pròxim.
Em fa tan de mal...
saber que no podré,
saber que serà inútil,
tornar-ho a intentar...

Però és que em fa tan de mal...