Quimera que ofega

Un relat de: Yuna

Deu, ajuda'm
dóna'm la ma,
treu-me d'aquí
ja no tinc sang,
ni raó que em lligui
a aquesta quimera
desafiant.

Seré covarda
si així vols,
seré feble
si no marxo,
però tot arriba
a aquesta foscor
desafiant.

No puc més
dono la vida,
segur que saps
que res em lliga
no ho facis
no em deixis
.....
.....
no tinc ningú...
mai serè de ningú...

¶:)

Comentaris

  • jaumesb | 18-05-2006 | Valoració: 10

    som de tots

  • Un cant desesperat[Ofensiu]
    jordiclusella | 15-12-2005

    Recórrer a Déu quan ens veiem superats per tot, perduts, sols, desolats... Pot ser una sortida! Ara, que si no treballem pel nostre compte, dubto que baixi el Sant Senyor a fer una birra i organitzar-nos les idees.
    Una poema cru, directe, sincer! Collonut! Aconsegueix transmetre molt nítidament la sensació de desesperació!

    Felicitats com a escriptora, ànims i endavant com a persona!

    Salut

  • mai caminaras sola[Ofensiu]
    5 d'abril | 15-12-2005 | Valoració: 9

    eih Yuna!! animat i lluita pels teus somnis, sobre tot, respira!!
    aixo vol dir que estas viva, per algo i per algu.
    enfada't i envia'l a fer punyetes si es preocupa per tu, no et fara mal, un Deu te que ser aixi.