Visca, visca l'amor!

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

Que em perdonin els components del "Club dels poetes vius" d'aquesta casa per atrevir-me a classificar aquest disbarat de "poesia". Però... mira! M'ha fet il·lusió!
Escrit directament per a R.C. els dies 14, 15 i 19 de setembre de 2008

-oOo-


Ens trobem en el despatxet que serveix d'arxiu, i on hi ha la màquina de cafè de les oficines d'una empresa qualsevol. Entren dos administratius, enamorats de les germanes Tomassa i Pietat, que són les secretàries dels dos apoderats.

Tonet:
Veuràs, Quimet, el que em passa
És un cas com un cabàs.
Des que era un bordegàs
Estimo jo la Tomassa

Quimet:
Ai, Tonet! Que m'has de dir!
Això, sempre t'ho he notat!
I tu, no t'has mai fixat
En el que em preocupa, a mi?

Tonet:
I tant!, Quimet, que ho he captat.
Pensa que som com germans
I es nota d'una hora estant
Que tu estimes la Pietat.


Els dos queden meravellats de les seves confessions, es passen cadascun la mà per l'espatlla i, dirigint-se al públic [?], diuen:

Tonet i Quimet:
Que callats que ens ho teníem
Tots dos el cas advertíem
I per dins ens consumíem
I el neguit… no compartíem.


Una vegada el públic s'ha assabentat dels seus "neguits", surten perquè puguin entrar la Tomassa i la Pietat.

Pietat:
Tomassa, que els has sentit?

Tomassa:
Sí, Pietat, els he escoltat!

Pietat:
No t'ha fet un salt el pit?

Tomassa:
Com un cavall desbocat!

Pietat:
Ai! Que mono és el Quimet!

Tomassa:
Doncs… si mires bé el Tonet!


S'agafen de les mans, com a bones germanes i diuen:

Pietat i Tomassa:
Aquest parell de sapastres
Que es desfan pels nostres ossos
Són... una mica talossos...
Són... una mica desastres.


Surten les dues, perquè puguin entrar els dos apoderats: Indaleci i Rigobert.

Indaleci:
Com et deia, Rigobert,
La Tomassa està distreta;
No me'n fa una de dreta,
No l'hi trobo ni un encert!

Rigobert:
Doncs si veiessis què em passa
Amb sa germana Pietat,
Que em fa cada disbarat
Com si tingués poca traça!

Indaleci:
I si parlem d'en Quimet...
No me'n fa una de bona!

Rigobert:
Deixa-ho per a una altra estona...
Si et digués què fa en Tonet!


També, com en Tonet i en Quimet, es posen la mà a l'espatlla i reciten:

Rigobert i Indaleci:
Tenim molt bon personal
Ells... són bons. Un xic babaus!
Elles... tenen els ulls blaus
Però la feina... els és igual.


Igual que els altres surten, perquè pugui entrar la senyora Ramona, la dona de la neteja. Perquè es noti, porta un drap i una escombra i fa veure que neteja.

Ramona:
Sempre netejant, sempre netejant...
Sort en tinc d'anar escoltant,
Aquest parell... de parelles,
Guapos ells i guapes elles!
I així, d'aquesta manera,
Sense veure culebrots,
Vaig sentint estirabots
I gaudeixo de primera.


Com que ja ha acabat de netejar -és molt ràpida-, agafa l'escombra per l'esquena [?] i diu:

Ramona:
Aquest racó ja és ben net
I, d'aquí, no sento res.
Vaig a buscar un altre indret
Que tingui més interès.


Surt perquè puguin entrar en Tonet i la Tomassa.

Tonet:
Des que érem petitets
Jo, a tu, t'estimo, Tomassa.
Des que era un tap de bassa
Que jo t'aimo, a tu, un poquet.

Tomassa:
Ai, Tonet, que m'estarrufo
De sentir-te certes coses...
I del viatge de noces?
De pensar-hi m'esgarrifo!


Continuen parlant en veu baixa, perquè entren en Quimet i la Pietat i també han de dir el seu paper.

Quimet:
Pietat, Pietat, quin desfici
Que sento per tu a tota hora
Per això, em llevo ben d'hora
Trenca, trenca el malefici!

Pietat:
Ai, Quimet, dels meus amors,
Tampoc jo dormo per tu.
Quin moment més oportú
Per aparcar el teus temors!


Continuen parlant en veu baixa, perquè entren els apoderats: Indaleci i Rigobert... que també tenen el seu paper.

Indaleci:
Sembla que tot s'aclareix,
Sembla que aquesta mainada,
Ara, ben aparellada,
Faran la feina amb escreix.

Rigobert:
Ai, xiquet, no siguis neci.
Voldran vacances pagades,
Que els augmentem les mesades...
No ho veus així, Indaleci?


Continuen parlant en veu baixa, perquè pugui entrar la senyora Ramona. La senyora Ramona recordeu que era la dona de la neteja. Sempre portava un drap i una escombra. Aquesta vegada també.

Ramona:
Respectable públic,
Aquesta obra tan magna,
Representada amb honor,
És un espectacle únic,
És un espectacle digne.
Visca, Visca l'amor!



Cau lentament el teló...

Se senten grans ovacions.
En Quimet i en Tonet saluden.
La Tomassa i la Pietat saluden.
En Rigobert i l'Indaleci saluden.
La Ramona, el drap i l'escombra saluden.

Continuen els aplaudiments, no queda més remei que anar a buscar el Director.

Continuen els aplaudiments, no queda més remei que anar a buscar l'Autor!

Continuen els aplaudiments de la claca del públic enfervoritzat...






Comentaris

  • Necessitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-12-2018 | Valoració: 10

    Caram Joan, aquest relat-poema-obra de teatre arriba en el moment just. Aquests dies de Nadal, tan convulsos com es presenten, si van acompanyats d'un escrit així, amb alegria, humor, grans diàlegs, noms propis magnífics i bona lletra al cap i a la fi, oli en un llum! Estimat Joan, que passis un bon Nadal, visca l'amor i visca la llibertat!

    Aleix

  • OOOOOOOOOOOOOOOOOOH![Ofensiu]
    Materile | 24-02-2014 | Valoració: 10


    Verge de l'Empenta!, ara sí que necessito que em posis dreta, i m'aclareixis el cap perquè el Joan m'ha ben trasbalsat.

    Redéu!, sort que aquests dels RC, que n'han regalat tres, els han posat per ordre de dificultat: de més senzil, que d'això res, a més sublim, que ha estat la traca final.

    Tot plegat: m'ha semblat que era al "teiatru" sentint i veient els teus personatges, fins que els aplaudiments s'han acabat i has sortit TU per saludar.

    GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!!!!

    Materile

  • mar - montse assens | 20-02-2014 | Valoració: 10

    Boníssims els teus relats!!!
    M'acabes de dibuixar un somriure al rostre...i aquest matí el necessitava (el carter m'ha dut una altra multa del meu fill...aiiisss)
    De debò que em meravella tot aquest joc de paraules i de rimes.
    Moltes gràcies per enviar-me'ls. Tal com et deia, em sap greu no tenir temps per llegir més i perdrem relats com aquest.
    Una abraçada ben gran!!!

  • Visca i tant[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-10-2011 | Valoració: 10

    Gaudeixo llegint les converses d'en Tonet, Quimet, Ramona i altres.
    Un Relat rebosant d'amor, tot compartint amor.

  • això són entremesos...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-07-2010 | Valoració: 10

    amb to picaresc, irònic i d'humor escrits amb gran estil de debò joan, a mi m'han agradat

    et convido a que hi participis al meu repte visual en aquest teu estil, com m'agradaria saber què s'estaven dient el Dalí i la seva germana aquell dia....

    t'espero!!!
    joande

  • Molt bona![Ofensiu]
    Naiade | 03-05-2009 | Valoració: 10

    Ets un pou de sorpreses, aquesta si que no me l'esperava. Em vas fer una bona recomanació.
    Hagués estat una pena perdrem aquesta obra de teatre tan divertida i original. M'he fet un bon tip de riure i ho has fet tan bé que no cal que vagi a veure l'obra quan l'estrenin ( tindries possibilitats) perquè é com si ja l'hagués vist de tan bé que l'has descrit.

    Enhorabona autor

  • M'he fet un tip de riure amb el teu poema escenoficat.[Ofensiu]
    Armari | 02-03-2009 | Valoració: 10

    Sóc nou i vaig llegint d'aquí i d'allà. Tot i que a mi m'agrada la poesia seriosa no deixo de disfrutar amb l'enginy i la fluidesa de la teva obra. Si em permets et seguirè llegint. Felicitats
    perque ja tens uns quants anys i això fa que augmenti el valor de l'obra feta.

  • Comentari de la Gran Enganxada[Ofensiu]
    nuriagau | 18-01-2009

    M'afegeixo als altres comentaristes que opinen que trobar un text de teatre rimat no és habitual a RC i resulta agradable.

    Després de llegir els comentaris que em precedeixen no queda gaire més a dir.

    És un text original i divertit. Seria una llàstima que fos representada perquè els espectadors es perdrien les ironies del text de les acotacions teatrals (que són bons del tot).

    " Continuen els aplaudiments, no queda més remei que anar a buscar l'Autor!



    Núria Gausachs i Cucala

  • Amb tot l'encant...[Ofensiu]
    rnbonet | 16-12-2008

    ... de les 'obretes' de principis del segle passat; amb tota la gràcia i bonhomia de la nostra més aclaparadora i escènica vida.
    Salut i rebolica!
    PS. I de 'joventud', ni parlar-ne! Ets més jove que jo, company.

  • Jo tampoc no t´havia llegit encara[Ofensiu]
    brins | 28-11-2008 | Valoració: 10

    i agraeixo a la Núria que ens hagi presentat. La meva filla, que deu ser de l´edat de la teva, també m´aconsella molt sovint. Ens estimen, Joan.

    Llegint el teu poema que m´ha fet recordar temps ja llunyans en què m´atrevia a actuar a l´escola i al centre parroquial, et valoro, tal i com explico a " Amb afecte", amb un onze, tot i que l´ordinador no m´ha fet cas.

    Ara que ja ens coneixem, ens hem de continuar llegint.

    Una abraçada i un petonet a la Núria.

  • Que petit és el món![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-11-2008 | Valoració: 10

    Hola Joan!
    Estic molt contenta de que pare i filla, més la Gessamí_blau (que vaig tenir el goig de conèixer-la fa molt poquet), més la teva cosina Eulàlia que ens hem llegit i comentat ens retrobem en aquest espai de Relats. És una gran troballa que celebro amb molt de gust!
    Volia agrair a la teva filla el seu comentari. Veig que el teu nét va als Maristes de Sants! Quins records més agradables de quan vivia en aquell barri. Ara visc a Les Corts, però enfilant Joan Güell avall hi sóc en un moment.
    Molt bé el teu escrit. M'he instal·lat a la butaca i he gaudit de valent amb la teva peça teatral tan amena. M'has fet somriure molt i he pensat que estava en el Centre Catòlic de Sants on hi anava molt sovint a veure teatre.
    Vols creure que aquesta obra teva és la primera que llegeixo a Relats en format de teatre-poesia?
    Tota una troballa. La meva enhorabona!
    Et seguiré llegint.
    Una abraçada per a tu i la Núria.
    Mercè

  • JA L'HE LLEGIT A SOBRE DEL PAPER[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 04-11-2008 | Valoració: 10

    I t'ha sortit una "opereta" Noi, tu i el Calafell feu bon equip, hauriau de fer moltes coses plegats, us en sortiriau molt bé al teatre.Avui m'han arribat els comentaris per correu, aquesta pàgina ja torna a funcionar. Saps que el que escric de tants anys enrera ho tinc molt fresc a la memòria? A casa en parlavem molt de tot, el pare feia moltes fotogràfies, tenim uns albums muntats de les acampades, dels versos que menciono, i penso que a mi, en el fons m'ha agradat rebuscar els arxius familiars i que m'expliquessin les experiencies dels uns i dels altres. Aviam si m'assemblaré al meu oncle Valencià Manel Gausachs? Gràcies per tot Joan, seguirem en contacte.

  • Aquest obra ja te l'he valorada[Ofensiu]

    però com que em fa l'efecte que se t'ha espatllat l'ordinador i és per això que ja no escrius, doncs no tinc altre mitjà de dir-te que gràcies pels teus comentaris, sempre tan engrescadors. I si li demanessis al veí que et deixi escriure al seu.? Amb la de coses que tens per a dir! Va, home, anima't, que nosaltres, la gent de certa edat, n'em vist de tots colors i tenim rotllo per a parar un tren. Molts petons.

  • Avui de debò que [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 31-10-2008 | Valoració: 10

    necessitava començar el dia amb humor, i aquest poema teatral creu-me que m'ha fet riure de valent. M'ha agradat

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Quin fart de riure![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 27-10-2008 | Valoració: 10

    És molt original i ben pensada aquesta obra, estic orgullós de llegir les teves obres fan riure i rimen a la perfecció. Jo al col·legi, cada any faig obres de teatre, però evidentment n són tan bones com aquesta! Et felicito, a mi se'm donen millor els poemes! Gràcies.

    Salut i records.
    ullsblaus1

  • He fet teatre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-10-2008 | Valoració: 10

    d'afeccionats, molts anys i m'has fet reviure estones meravelloses.
    Imagino aquesta, breu peró deliciosa, obra teatral, acompanyada de música i dels aplaudiments d'un públic entusiasmat ,en un acollidor teatre d'un petit poble.
    Veig, per un comentari que has fet a "Parlem de teatre", que no t'atreveixes a actuar. Fes-me cas, prova-ho,t'agradarà.
    Una salutació.
    Nonna_Carme

  • CINC MINUTS DE LECTURA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 15-10-2008 | Valoració: 10

    Davant l'ordinador, encara els aguanto prou bé, sóc anti-pantalla, jo per gaudir llegint ha de ser a sobre d'un paper. Has vist si ha donat de sí la gravadora del teu germa? Jo me'n faig creus de coses de lluny que recordo, i de veritat t'ho dic, no crec que sigui perquè ara comenci a ser "Alzeirmeca" perquè aixó ja fa anys que ho faig, coses mes recents no les memoritzo però aquestes cosetes entranyables m'han quedat i van sortit a mida que parto amb un o amb l'altre i els records tornen. Ens llegim!

  • Ets autor teatral?[Ofensiu]
    JOANPG | 14-10-2008 | Valoració: 10

    En primer lloc gràcies pel teu comentari i felicitar-te pel teu petit,
    però valuós escrit. És una obra teatral, ben escrita, amb diàlegs amens
    i trama enginyosa i divertida. Fins i tot el final és molt teatral.
    Mai és tard per atrevir-se a sortir conscient, com has dit, que et consideres
    tu un talòs, però que jo no m'ho empasso.
    A la meva bio hi ha el meu correu electrònic. Si et sembla en parlem amb calma
    i qui sap que en pot sortir. O fem una obra junts, o l'escrivim plegats. Visca el Teatre!!!

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Divertit![Ofensiu]
    M.Salles | 13-10-2008 | Valoració: 10

    Realment recrees aquelles obretes de teatre d'aficionats.
    Teatre de poble i festa major...

  • Teatre divertit.[Ofensiu]
    Alzinar8 | 13-10-2008 | Valoració: 10

    Un bon diàleg teatral, amb enginy i dramaturgia.
    T'hi has dedicat mai al teatre, com a actor,director o autor?. Hofas bé Felicitats

  • Molt bo[Ofensiu]
    evivol | 12-10-2008 | Valoració: 10

    Fa temps que llegeixo R.C. i els teus relats.
    M'ha sorprès molt, positivament, aquesta petita peça teatral.
    Els lectors de RELATS EN CATALÀ estem acostumats a llegir narracions, poesia... però, teatre(???)
    Descobrir aquest text teatral rimat m'ha corroborat que ets un bon escriptor en tots els gèneres literaris.
    Endavant!
    Seguiré llegint els teus relats i, si m'atreveixo com avui, valorant la teva tasca literària.

  • simpàtic[Ofensiu]
    ANEROL | 05-10-2008 | Valoració: 10

    i salerós, una bona estona l'ha he passada

  • jo, que havia fet teatrillu[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-10-2008 | Valoració: 10

    m'ha recordat aquelles nits de bambolines de dansa, teatre i alguna sarsuela també... i aquells aplaudiments, son com una droga.
    Però ja son tot passat.
    I el teu present relat m'ha fet riure i a voltes és allò que més vols, passar una estona divertida i que et facin riure sense mesurar mètriques ni quilomètriques.
    A veure quin dia la representen! tot i que potser te la farien allargar una micona, no?

    Bon exercici Joan!

    una abraçada.

    Ferran

  • Caram, Joan...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 04-10-2008 | Valoració: 10

    ets un pou de sorpreses! I una mostra més n'és aquest poema rimat que pel que sembla l'has escrit pensant en una representació teatral (que de ben segur resultaria d'allò més encertada). M'agraden els teus diàlegs, sempre hi trobo alguna cosa especial, i com a Unaquimera, m'has fet somriure una bona estona, la qual cosa t'agraeixo enormement.
    Endavant, si us plau, segueix sorprenent-nos amb els teus mots!
    Una abraçada

  • Que visca i visca molts anys![Ofensiu]
    Unaquimera | 03-10-2008 | Valoració: 10

    Quina sorpresa: Tu, escrivint poesia! Però si deies... Bé, veig que quan et poses, t'atreveixes amb tot! I amb èxit!

    Trobo tan ocurrents els versos que declamen els personatges com les anotacions entre els diàlegs, que són ben sucoses...

    M'has fet passar una bona estona, Joan, i riure: això t¡ho agraeixo molt i molt, ja que no s'aconsegueix cada dia, ni llegint ni vivint. Però tu me n'has fet obsequi amb el teu enginy: Confio en poder gaudir-ne per molt de temps!

    T'envio una abraçada rimada,
    Unaquimera

  • Molt bo, molt bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-10-2008 | Valoració: 10

    M'encanta el teatre rimat des que de petita anava a veure els Pastorets i el Tenorio. No pensava que ho tornés a sentir mai més. Sortosament a R.C. tenim uns artistes que ens fan gaudir d'allò més. L'enhorabona i petons.

  • Gràcies [Ofensiu]
    Josoc | 30-09-2008

    per comentar-me i sobretot perquè aixì t'he descobert. He llegit tots els teus relats d'una tirada i m'han encantat. Tens un ritme excel?lent i una fina ironia que transpua en tots els temes que toques. M'encanta. Ara mateix t'incloc en els meus autors preferits.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.