Una forta abraçada, amic!...

Un relat de: Prou bé
És un home. És fred. És impassible.
Res l'altera? No ho demostra. Mai, deixa entreveure què sent davant d'una situació, sigui quina sigui…
És de mitjana edat. És un cirurgià amb molta experiència i fa intervencions d'alta complexitat.
Davant d'un pacient només veu allò que ha de "reparar". I ho fa molt bé. "Nervis d'acer" li diuen per malnom.
Sempre es rodeja dels millors professionals com ajudants, però no hi té cap empatia. A quiròfan tothom tem el seu caràcter de gran exigència, quasi tirànic, malgrat reconèixer-li una gran destresa.
Un cop la intervenció ha superat la fase més complicada deixa que algú en qui confia "tanqui" i encarrega el seguiment del postoperatori a un ajudant. No desitja cap interacció amb els malalts i menys encara amb familiars.

No se li coneix cap relació sentimental i no es fa amb ningú de l'hospital.

… I té un secret. Un secret no compartit: Puja muntanyes.

Sempre que pot s'escapa i s'endinsa als boscos més espessos i ombrívols que pot trobar. Muntanya amunt, amarant-se de tot allò que la natura ofereix. I llavors… riu, plora i crida a cor que vols deixant sortir tota la tensió acumulada en representar el personatge que ha creat. Tot recobrant una gran pau interior recarrega l'energia per continuar…

***

De cop para de córrer i giravoltar. Nota una presència, sorgeix de darrere unes ombres. Drets l'un davant de l'altre es queden molt quiets mirant-se fixament. S'estudien i quan es reconeixen comencen a apropar-se lentament, amb cautela. Cap vol espantar a l'altre.
Ja són a tocar i ambdós estiren els braços per abraçar-se…
L'abraçada de l'os, de l'os bru, és tan i tan estreta que l'arriba a ofegar.
Mor feliç...



REPTE CLÀSSIC LA ABRAÇADA
SETEMBRE 2022

Comentaris

  • SORPRENENT....[Ofensiu]
    jomagi | 03-10-2022

    .... la dolçura de la sencillesa. MÀGIC, directe com molts dels seus relats.
    Una abraçada.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-10-2022

    Moltes gràcies de tot cor Prou bé, no saps quan t'agraeixo que llegeixis el que escric.
    Ho valoro molt i a tu també .
    Una abraçada.

    Rosa.

  • Abraçada...[Ofensiu]
    Magda Garcia | 01-10-2022 | Valoració: 10

    ...sorprenent. M'ha sorprès el final. Molt inesperat. Certament. Un ós mai m'ha fet ganes d'abraçar-lo però està clar que són dos éssers ben especials els teus personatges! Moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats! Cordialment.

  • molt bona descripció[Ofensiu]
    Atlantis | 28-09-2022

    Tan està fora i a dins, que no sé quins relats he llegit i quins he comentat. El teu l’havia llegit i tenia dubtes del comentari.

    Molt ben descrit aquesta persona freda o que no sap expressar els seus sentiments, malgrat la seva feina sigui ajudar i/o curar a les persones. Potser molts tenim una part d’aquesta manera de fer, però no tan exagerada. Perquè expressar empatia, solidaritat i saber compartir els que ens passa a vegades no es fàcil.

    Tinc un dubte amb “l’abraçada de l’os”, que jo tenia entès que representava “ l'aparent demostració d'afecte que en el fons amaga una trampa” i em sembla que aquí no té ben bé aquest significat sinó que es el reconeixement de l’altre, de dues solituds no expressades.

    Bon relat.

  • El dia de l’ós[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-09-2022 | Valoració: 10

    M’has fet pensar en el llibre “El dia de l’ós”, de Joan Lluís Lluís. Te’l recomano si no el coneixes. El final del teu relat és absolutament sorprenent. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-09-2022

    Bona vesprada: Prou bé. Gràcies per la visita i la teua opinió sobre el meu relat "Que esplèndid és viure". M'has explicat molt bé, el relat.
    Espere que tot et vaja...!
    Cordialment.

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Homo insciens | 25-09-2022

    Hola, Prou bé, potser sí que no queda del tot clar el perquè es reconeixen, però, així i tot, a mi m'ha agradat molt aquest tancament del relat. Ja saps que a mi em van aquests tipus de relats (no sé si dir-ne) de realisme màgic...
    Aprofito per disculpar-me perquè et dec moltes respostes de comentaris... no sempre trec el temps que hauria de treure per contestar, però et segueixo i te'ls agraeixo!
    Una abraçada.

  • Comentar el comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 24-09-2022

    Hola Marina. Ja sé que és una segona part difícil i potser no vaig saber transmetre bé el que volia expressar. Per mi l'home i l'ós es troben i es reconeixen com dos éssers solitaris i boscans. Dos éssers semblants. I s'abracen. I l'home és feliç amb l'abraçada. És clar que l'ós es molt fort i la seva abraçada d'amic esdevé...
    M'agrada que em llegeixis i comentis sempre em fas reflexionar
    Amb total cordialitat

  • Felicitat?[Ofensiu]
    Marina i punt | 24-09-2022

    M'ha agradat la descripció del protagonista i és evident que un ésser tan fred i distant ha de tenir algun punt de fragilitat per poder sobreviure. Per això em sembla que no he copsat prou bé el final. Una abraçada, un os, una felicitat i una mort reals?

    Agraïda, com sempre, pel teu comentari al meu darrer relat.

    Salutacions,
    Marina

  • Prou bé.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 21-09-2022 | Valoració: 10

    És un final inesperat.

  • Potser...[Ofensiu]
    llpages | 21-09-2022 | Valoració: 10

    el seu secret no és ben bé pujar muntanyes. Potser el que busca és el final que té. Un relat ben trenat que fa rumiar sobre una psicologia particularment difícil. Personalment, aquests caràcters tan introvertits em desperten més compassió que res més. Això sí, l'autora m'ha despertat l'enveja d'un argument ben original, enhorabona!

  • L'abraçada de l'ós[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-09-2022 | Valoració: 10

    Normalment les persones més fredes són les del discurs de l'amo, però tenen un punt feble, la "forta", una dona, que com la protagonista de la novel·la d'Espriu, 'Laia' és una dona a la que no pot amar, ni tan sols odiar.
    M'ha agradat este personatge teu que és fred i mor junt a la natura, perquè potser és a l'única cosa a que es pot donar, a ella.

    Un relat molt psicològic i que m'ha portat bons records. Molt bo.

    Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Abraçada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-09-2022 | Valoració: 10

    Hola. Prou bé: M'ho he llegit quatre vegades i m'ha semblat un relat molt complicat. No copse el seu sentit. Realment és molt original. És surrealista... sí!
    És fred, és impassible i també no s'altera!
    Però té el seu bon sentit: l'abraçada.
    Cordialment.
    (No participe en el Repte clàssic ja fa temps, perquè no m'incentiva)
    (Ni tampoc en el Niporepte, perquè ja estic fart d'estar pendent, qui pot guanyar).

  • Un relat amb dos finals[Ofensiu]
    Joan Colom | 20-09-2022

    Crec que, fins als tres asteriscs, ja hi ha un relat complet, amb un final sorprenent: el secret no compartit desenvolupat en l'últim paràgraf.

    T'havia quedat tan rodó que, en la meva opinió, el que escrius més enllà dels tres asteriscs li fa més mal que bé i només es justifica en la seva procedència: el Repte Clàssin que havia d'incloure l'abraçada, una abraçada fatal en aquest cas.

  • molt maco i tendre[Ofensiu]
    Noia Targarina | 20-09-2022 | Valoració: 10

    bona tarda,

    És un relat molt descriptiu i molt bonic i molt tendra.

    M' agradat molt .

    Una abraçda

    Noia Targarina

  • Que potent[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-09-2022 | Valoració: 10

    M'he quedat amb la boca oberta amb aquest final que no m'esperava. Que n'és d'inesperat el que passa pel cap dels humans.

    Dur, però intens i emotiu.

    Molt cordialment

    Rosa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

72 Relats

649 Comentaris

22255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com