Soc viva de miracle!

Bon relat, bona idea per partida doble.
Les cuques t'han il'luminat!
MariaM

És un conte escrit amb una gran sensibilitat on, a parer meu, descrius una estratègia molt educativa a l'hora de gestionar un grup d'infants: tractar-los com a éssers intel·ligents oferint-los una idea en què pensar i amb una imatge visual preciosa.

Gràcies pel teu comentari al meu poema Un dia serà el darrer... has entès exactament el que volia transmetre.

Gràcies!

Ara ja hi ha mota llum al carrer, i poques cuques, potser. Abans, molt abans, se’n veien.
Gràcies pel comentari.

Moltes Gracies per llegar

És simpàtic i agradable el teu relat. M'encanta en certa manera. Felicitats.

Sí que, almenys a la seva manera, aquesta dona ha estat salvada de la mort, afortunada ella... tot i que no és molt agraïda que diguem amb els seus salvadors... ves quina dona.

Encara que potser això no s'hauria d'exigir als relats filosòfics, els contes sí que trobo que haurien de ser entretinguts, didàctics o no... i el teu relat suposo que no és didàctic (ni li cal) però en tot cas jo sí que em crec molt que és entretingut.

I ja no et distrec més. A reveure, Prou bé.

... el segueixo amb molt d'interès. Escriuré comentaris. Admiro molt tot el que escriu. Una abraçada.

Un relat que em sembla molt tendre per la manera com s'enfoca el treball didàctic, gens fàcil, amb nens malalts de càncer. La metaliteratura sempre dóna bon resultats. Enhorabona!

Un petit relat que, tot i el conte que té a dins, a mi m'ha semblat molt trist. Moltes vegades no venen les cuques de llum a desfer la foscor.

M'ha agradat molt aquest relat amb una història dins d'una altra història. Molt humana. Reflecteix bé com t'impliques per ajudar a persones que necessiten distracció per als seus fills. Moltes gràcies també per la teva valoració del meu micro-relat de la cassola que reivindica sortir de l'armari! Salutacions senyora Prou bé!

Molt bé plantejat. El cas que vas tenir sort i de miracle no vas caure. Tots en la vida desitgem un bon miracle.
Realment molt intrigant des del principi.
Una abraçada...

Un relat molt curt, però amb una enorme intensitat. Quan dius "sóc viva de miracle", ho dius a una audiència que t'hagués pogut respondre: No rèèè... Nosaltres sí que esperem miracles.

El teu escrit m’ agrada molt . Agraida per llegir el meu escrit de la finestra . Si noia de la finestra contemplo on dormen les cendres desde fa un any del marit . El trobo a faltar .

M'agrada l'estructura del relat ( un conte a dins d'un conte). També com a través d'un conte i de la seva por, "la cuidadora" pot arribar a la por dels nens i a ajudar-los a veure una sortida.