Primer és la feina

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Natxo Vital tota la vida ha estat un home seriós. De la seva vida privada, no se sap gran cosa, de casa a la feina, de la feina a casa... si bé es veritat que, de vegades, fa alguna visita, diguem-ne personal i inconfessable, per donar alguna alegria a determinades parts del seu cos vigorós, perquè en aquest món no tot ha de ser treballar i treballar.

En Natxo Vital, últimament, omple algunes estones escrivint cosetes innocentones i penjant-les en una pàgina d’aquestes que es troben per internet i, què voleu que us digui!, s’ho passa força bé, i si el llegeixen o no, l’importa un rave.

Va començar de mica en mica, després va participar en una cosa que en diuen “reptes”, cosa que ara no tinc temps per explicar-vos què son, però, com que sou molt llestos, ja ho deduireu. Però l’últim “repte” convocat ha de versar sobre un tema eròtic... Aquests temes el destaroten, no fan gens per a ell. És clar que n’ha llegida alguna, d’història picant, però no n’ha escrita mai cap, perquè no li agraden aquests arguments, encara menys el llenguatge, no sap què dir, no sap com expressar-se... en fi que s’hi troba molt i molt incòmode. Ha decidit no participar-hi. A més, la feina el té un xic atabalat, i cada dia li costa més concentrar-se per fer-la bé... això de ser l’actor principal dels espectacles organitzats per l’empresa PD, S. L. (Porno a Dojo, Sense Límits) és una cosa molt seriosa i de molta responsabilitat.



Escrit el dijous 21/11/2013
I el dijous 05/12/2013 Na Frèdia me’l va tornar revisat

Comentaris

  • Em sembla genial.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 08-01-2015 | Valoració: 10

    Un escrit molt ben fet que evoca moltes sensacions i es pot interpretar de vàries maneres.

    Efectivament, l'ésser humà és imperfecte i té coses lletges que oculta (jo també, però, és clar, no en vull parlar).

    Jo sóc partidari, menys en casos extrems en que calgui lo contrari, de respectar la privacitat i la intimitat, valors admesos en la Consti Espanyola actual i en la majoria de textos normatius en general.

    Espero que mai pillin al Natxo fent el que fa, tot i que si el qui el pillés fós jo, em callaria per respecte.

    Insisteixo, un escrit que em sembla genial, sense bromes.

    A reveure!!

  • He de confessar...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 18-05-2014 | Valoració: 10

    ...que m'has arrencat un somriure, en aquest matí de diumenge ressacós :)
    Relat àgil, enginyós i sobretot humorístic.

    Mai t'havia llegit i crec que ho faré més sovint!

    Sol_ixent

  • Un relat amb inspiració[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 10-03-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat llegir aquest relat, el veig molt curiós... i a la vegada amb un final que hom no s' espera... és interessantísim. Molt bo... Joan. Un gran salut de Rafael Molero

  • Genial!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-02-2014

    Es necessita una gran dosi d'enginy per escriure un relat eròtic sense cap frase "eròtica". I Tu la tens, Joan.
    Després d'una temporada prou dolenta he començat a llegir tot el que m'has anat enviant. Ja saps el que penso de tu com a escriptor però ja t'els comentaré.
    Gràcies per tot.

  • Ai, en Natxo![Ofensiu]
    Materile | 08-02-2014

    Un relat boníssim, boníssim!, molt enginyós. En Natxo sap molt bé què és el porno i l'erotisme, però passa de tot això, ja en té prou amb la seva feina; i ben fet, hi ha coses que pertanyen a la seva vida privada.

    Una abraçada,

    Materile

  • Molt bo, Joan[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-02-2014 | Valoració: 10

    Ja, des de bon principi, el nom de Natxo Vital m'ha fet riure i sospitar que alguna cosa devia d'amagar. Que seriós, que treballador, que discret... No li agrada escriure sobre sexe o erotisme perquè li fa angúnia i mira per on...!

    Joan, em pensava que ja no escrivies res, que t'havies retirat de la professió i que només participaves en els llibres de reculls. Però ara que sé que estàs aquí, no et lliuraràs de mi fàcilment. Et seguiré on vagis. Ui, quina pooooooooooor!

  • Primer de tot la responsabilitat[Ofensiu]
    Frèdia | 19-01-2014

    I quan un es dedica a una feina tan seriosa i on no es pot fingir per més que es vulgui sinó que cal complir en el moment precís no es pot estar per punyetes d'escrits que parlen de desitjos ocults, perversos, d'aquells que només es fan realitat a les pel·lícules i mai a la vida real. Per això en Natxo Vidal està pel que ha d'estar: per actuar, o no. Tal vegada més que un bon actor, el que és en Natxo Vidal és un home que fa les coses ben fetes, amb responsabilitat. Molt bona idea, Joan! I aprofito per dir-te per molts anys tot i que amb retard, però com diu el refrany més val tard que mai. Una abraçada!

  • I jo sense saber-ho fins ara !![Ofensiu]
    Annalls | 14-01-2014


    Caram Natxo no et cal fer un relat ! Estic segura de que a tu el jurat t'ho permetria , tan sols cal que els enviis una fotografia teva amb dedicatòria a les Sres i una invitació per veure com filmeu, o per fer d'extra en una de les teves pel·lícules als Srs... no creus?

    Entenc que t'hagis buscat un Nick que sembla un nom de veritat, així estàs més segur !! Píllin

  • En Natxo[Ofensiu]
    allan lee | 12-01-2014

    és un canyero i tu un murri. Més Vital que tots nosaltres. M'has fet passar-ho bé i riure; no sé si això és el què se li demana a un relat erótic, però és més del que molts altres relats aconssegueixen. Bona feina!
    Na braçada

    a

  • Que bo!![Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2014 | Valoració: 10

    Sí, ja sé que no t’agrada escriure segons que! Però amb Natxo Vidal te n’has sortit força bé. Potser la temàtica podia haver donat més de si i en Naxo si podia haver esforçat una mica més, sobretot sabent a que es dedica, però si és tan tímid, l’haurem de perdonar. Com bé diuen el cas és participar.
    Una forta abraçada

  • jajajajajajaajajajaja[Ofensiu]
    Anaïs | 11-01-2014

    He rigut una estona!
    Pel que fa al canvi del nom del protagonista, m'ha recordat als programes Polònia i Crackòvia de TV3 en què diuen sense dir els noms verídics. També em recorda les parades de mercat, on el cocodril de Lacoste està al revés, o les calces són de la marca Unco.
    Un somriure,
    Anaïs

  • Si és que la feina d'actor[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 10-01-2014

    és molt complicada: vinga repetir les escenes una vegada i una altra i s'han d'aprendre uns guions que no vegis. No m'estranya gens que en Natxo no tingui esma per inspirar-se.

    Divertit, divertit.

  • Té gràcia[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-01-2014

    El teu relat, Joan, no sé si és o no eròtic, però el trobo ben escrit i amb gràcia. Tractar aquest tema amb sensualitat i subtilesa és molt difícil. A mi gairebé m'ha sortit porno. Però, ja que no en sabem més, posem-hi un toc d'humor.
    Pobre Natxo! No té temps per a escriure un relat eròtic perquè es passa el dia fent pelis porno! :))

  • mo0lt bo joan !!! ;-)[Ofensiu]
    joandemataro | 09-01-2014

    això del nacho vital ja m'ha fet riure una estona.... per cert el de veritat viu aquí a Mataró ;-)

    salutacions, bon inici d'any i molts records !

  • Amb dos pebrots![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-01-2014 | Valoració: 10

    Un exercici de sinceritat Joan i un gest que t'honra. Participes en el repte eròtic encara que aquest no t'inspiri gaire. Com deia el baró de Coubertin, "L'important és participar". Felicitats per ser un home tan trempat. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

123 Relats

1291 Comentaris

163301 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.