Llàgrimes de fred

Un relat de: Aleix de Ferrater
En aquelles escales esperava assegut
que sortís de nou el sol.
Eren dos quarts de set i nevava.
L’alba s’endarreria encara un instant.
Calades lleugeres d’escalfor
per a uns ossos gairebé inservibles
després d’esperar tant i tan sol.
Atès només per aquelles barcasses,
vaig demanar confós un cafè llarg.
Potser tornaré a plorar
o ploraré ara uns mots que no entenc.
Potser també aquest fred de freds
em glaçarà les llàgrimes que t’he begut,
malgrat que el teu escot me n’ha pres dues.
Sines blanques, guardeu-les sempre humides.

Comentaris

  • Poema de gran volada.[Ofensiu]
    Nil | 12-08-2022

    Remenant dins el teu escriny poètic m'he trobatsmb aquesta poesia bellísimima que m'ha fet remembrar una curta vida portuària que vaig tenir quan vivia ancorat al port de Penzance, a Cornualla. M'ha encantat com descrius la solitud.... , maridada amb certa dosi d'erotisme que fa del teu poema que emprengui una gran volada com una gavina voladora.... Enhorabona!

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 11-02-2022 | Valoració: 9

    Molt bonic el relat, m' agradat força.

    Continua escribint així, val la pena llegir-te

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Pagat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-06-2021 | Valoració: 10

    Estic molt pagat amb el teu comentari, si una cosa he après és a escriure per a ajudar.
    I si et fas una bona festa, de ben segur que t'ix el teu amor.
    No et precipites de totes les maneres.
    Estic molt agraït i pagat, gràcies, Aleix.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Amor i gaudi[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-06-2021 | Valoració: 10

    L'amor el fa el nuc desig o ganes de fer un projecte en comú, amor i gaudi, o el que s'anomena desig sexual.
    Els dos primers son o poden ser unilaterals, però el gaudi ho és de bilateral, si tu sents gaudi per algú, este ho sent per tu. I això és el que la psicoanàlisi diu enamorar-se de l'amor, que és un pas fonamental per a que es donen els altres dos.
    Si t'he servit d'ajut estaria molt agraït, ja et tinc com a poeta de capçalera.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Tot i que...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-06-2021 | Valoració: 10

    Tot i que enamorant-te de l'amor amb eixa amistat es pot arribar a l'amor amb una altra dona que et vulga com marit, amant, espós o nuvi.


    Vicent Adsuara i Rollan

  • Amor i nostàlgia[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-06-2021 | Valoració: 10

    Veig molt d'amor i molta nostàlgia, un gran poema, una bona obra en què els sentiments estan a flor de pell, potser un malentès, o potser un amor que intenta sobreviure al pas del temps, o també potser un amor que es fa amistat, que és tot manco amor.
    En una amistat el yang no sol guanyar molt, només el perill d'enamorar-se de l'amor o del yin i aixina acabar decebut, si no és aixina tot marxa molt bé, el millor amic d'un yang és un yin.
    El que m'ha impressionat han segut les llàgrimes, que te les beus com si fora un llevar un pes a eixe yin sense massa a canvi.

    Molt bon poema.

    Un fort abraç des de Valéncia amb tot el carinyo d'un ja seguidor de fa molts anys, i passen volant!

  • QUIN FRED[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 11-06-2021 | Valoració: 10

    Hola, Aleix com estàs?

    Content de veure't per aquí!

    Molt original i ben estructurat el poema!

    Una forta abraçada

    Att: Miquel Seguí Cases

  • Tristor[Ofensiu]
    Ness | 10-06-2021 | Valoració: 10

    És tan bonic aquest poema que fins i tot la tristor i la nostàlgia són dolces. El fred, la neu, l'espera, la solitud, les llàgrimes... paraules trenades dolces i punyents alhora que et transmeten molt més del que insinuen.
    M'ha agradat molt!

    Una abraçada!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Marnusa | 10-06-2021 | Valoració: 10

    Bonic i nostàlgic poema on prima l'esperança malgrat tot. Tot i el fred, de la nuesa de les escales ... deixes oberta una bretxa, aquest "potser" mullat en un cafè llarg que permet reflexionar, seguir estimant. Gràcies per compartir Aleix.

    Salut!

    Marnusa

  • Magnífic poema,[Ofensiu]
    brins | 07-06-2021 | Valoració: 10

    M'has fet compartir la nostàlgia de què parles i m'has fet envejar la teva mestria
    Tens una gran sensibilitat i la saps compartir

    Rep una forta abraçada, poeta,

    brins

  • Una ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 07-06-2021 | Valoració: 10

    ... gran exposició realista d'erotisme sublim.

  • Tant i tan...[Ofensiu]
    Magdala | 06-06-2021 | Valoració: 10

    Molt bonic, transmet solitud i desemparança. Esperar tant i tan sol, quina frase més intensa. M agrada, qué bonic quan les paraules es transformen en sentiments

  • Magnífic[Ofensiu]
    Homo insciens | 06-06-2021

    Sempre fas córrer les paraules amb una emocionalitat especial. Magnífic.

  • Nostàlgia [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-06-2021 | Valoració: 10

    Quanta nostàlgia hi ha en els teus versos. El que m'ha tret l'actenció és "Potser tornaré a plorar".
    Tot en conjunt és en les seves pinzellades.
    Enhorabona, Aleix.
    Molt bo i molt elegant.
    Una abraçada en la distància.
    PERLA DE VELLUT

  • Prou bé | 04-06-2021 | Valoració: 10

    Què bonic! Tot! Però esperar que surti el sol, sol amb els records, no deixa de ser pensar a obrir una porta a l'esperança! Així ho veig!

  • Dins i fora.[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-06-2021

    Escales, sol, neu, tabac (suposo), ossos, barcasses, cafè. M'agrada molt la manera de pintar en coses exteriors tot un món intern de sentiments de tristesa compartida.

  • trist i magnífic[Ofensiu]
    Atlantis | 04-06-2021

    Que bonic ! i trist. Però està bé poder expressar la tristesa en un poema, perquè encara que no sigui la mateixa o per un altre cosa, tots o molts l’hem sen tida i acompanya.

    M’agrada molt la repetició de la paraula sol en dos sentits, introduir el cafè en en mig dels sentiments, plorar per no entendre... i el final que és magnífic.

    Un molt bon poema. I una càlida abraçada.

Valoració mitja: 9.93

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

130 Relats

2522 Comentaris

178325 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.