Llàgrimes de fred

Remenant dins el teu escriny poètic m'he trobatsmb aquesta poesia bellísimima que m'ha fet remembrar una curta vida portuària que vaig tenir quan vivia ancorat al port de Penzance, a Cornualla. M'ha encantat com descrius la solitud.... , maridada amb certa dosi d'erotisme que fa del teu poema que emprengui una gran volada com una gavina voladora.... Enhorabona!

Molt bonic el relat, m' agradat força.

Continua escribint així, val la pena llegir-te

Una abraçada

Noia Targarina

Hola, Aleix com estàs?

Content de veure't per aquí!

Molt original i ben estructurat el poema!

Una forta abraçada

Att: Miquel Seguí Cases

És tan bonic aquest poema que fins i tot la tristor i la nostàlgia són dolces. El fred, la neu, l'espera, la solitud, les llàgrimes... paraules trenades dolces i punyents alhora que et transmeten molt més del que insinuen.
M'ha agradat molt!

Una abraçada!

Bonic i nostàlgic poema on prima l'esperança malgrat tot. Tot i el fred, de la nuesa de les escales ... deixes oberta una bretxa, aquest "potser" mullat en un cafè llarg que permet reflexionar, seguir estimant. Gràcies per compartir Aleix.

Salut!

Marnusa

M'has fet compartir la nostàlgia de què parles i m'has fet envejar la teva mestria
Tens una gran sensibilitat i la saps compartir

Rep una forta abraçada, poeta,

brins

... gran exposició realista d'erotisme sublim.

Molt bonic, transmet solitud i desemparança. Esperar tant i tan sol, quina frase més intensa. M agrada, qué bonic quan les paraules es transformen en sentiments

Sempre fas córrer les paraules amb una emocionalitat especial. Magnífic.

Quanta nostàlgia hi ha en els teus versos. El que m'ha tret l'actenció és "Potser tornaré a plorar".
Tot en conjunt és en les seves pinzellades.
Enhorabona, Aleix.
Molt bo i molt elegant.
Una abraçada en la distància.
PERLA DE VELLUT

Què bonic! Tot! Però esperar que surti el sol, sol amb els records, no deixa de ser pensar a obrir una porta a l'esperança! Així ho veig!

Escales, sol, neu, tabac (suposo), ossos, barcasses, cafè. M'agrada molt la manera de pintar en coses exteriors tot un món intern de sentiments de tristesa compartida.

Que bonic ! i trist. Però està bé poder expressar la tristesa en un poema, perquè encara que no sigui la mateixa o per un altre cosa, tots o molts l’hem sen tida i acompanya.

M’agrada molt la repetició de la paraula sol en dos sentits, introduir el cafè en en mig dels sentiments, plorar per no entendre... i el final que és magnífic.

Un molt bon poema. I una càlida abraçada.