I ara, qui deu ser?

M'ha fet somriure, sobretot, la murrieria de la Maria amb la tauleta. No he pogut evitar imaginar-me-la enviant el seu primer missatge, orgullosa i divertida. Té aquell encant dels xicotets gestos quotidians que diuen molt sense necessitat de grans paraules.

Respecte al teu comentari sobre el meu relat "El privilegi de pixar amb gustet" tens tota la raó: al relat no apareixen dones de manera explícita, i això dona per a una bona reflexió. Potser, en aquest futur distòpic, el sistema ha decidit que no tenen dret a aquest nou plaer, o potser són elles les que lideren la resistència secreta contra la mercantilització del pixar… Qui sap!
Moltes gràcies!

Salut!

La importància de la comunicació, encara que sigui la conversa del temps a l'ascensor amb el veí. I la complicitat entre àvia i néta és sempre enriquidora. Aquest relat ho exemplificamolt bé. És com una petita obra de teatre, on la conversa és imprescindible. Una abraçada.

Aleix

Hola. Prou bé: Gràcies per comentar-me el meu relat "Alça't i posat en camí", ja em dius que és "un cant a la fe". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

La conversa sempre va bé. No sempre s'explica tot, esclar.
He fet servir poques vegades el sistema de conversa, que, em sembla que tu fas servir habitualment, i dona bon resultat.

Doncs jo crec que l'àvia no està buscant res a internet, el que està fent és llegir relats a Relats en Català i potser escrivint-ne un de nou hahaha.
Ja ho anirem veient. Una relació preciosa d'àvia i neta, confiança, respecte, amor...
Ja he vist que no tens gaire temps per escriure ni per comentar, però segur que quan puguis ens faràs arribar un nou capítol.
T'agraeixo el comentari al meu darrer relat.

Bona vesprada Prou bé,

M' encantat aquest relat,
tant escrit,
i que no he pogut deixar de llegir-lo!
fins al final.
ja que l' he trobat molt interesant!!!


Gràcies per els teus últims comentaris al meu relat.

Una abraçada

Noia Targarina

El neguit de Daniela, de l'últim episodi, probablement per haver renyit amb el xicot, sembla que s'ha resolt feliçment. Però un nou enigma s'acumula als que segueixen constituint un misteri: l'àvia està cercant a internet una cosa que, de moment, no vol revelar. Ho sabrem en els propers episodis?

Per damunt d'aquests secrets anecdòtics, però, hi ha la confiança, la complicitat i l'estimació entre Daniela, la neta gran, i l'àvia. Si, com sospìto, el relat no és del tot ficció, et dono l'enhorabona per haver sabut crear un arbre familiar tan sòlid i envejable.

Una història enganxadora! M'ha agradat molt com has anat construint els moments.

M'ha encantat la relació de les dues. Vull saber com continua! Què està fent l'àvia? M'ho hauré de llegir moltes vegades a veure si se m'acudeix alguna cosa.

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "la velleta". Que bé que t'hagi atrapat! I m'encanta que m'ajudin a escriure millor! Els comentaris sobre gramàtica, ortografia, estil, veu narrativa, etc. són sempre, sempre, benvinguts. Imagino que et refereixes a la frase "vaig girar-me per mirar a la velleta", oi? Tens raó. Estic molt contenta a RC, però no poder editar els textos és una tortura... perquè ho faig contínuament. Però a la meva web sí que ho faré.

Gràcies!

Gràcies per la teua amabilitat pel teu amable comentari al meu poema "Amb fe alegre".
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Precisament ahir m',explicava un company de feina que podria ésser món fill que em deia que anava a visitar són àvia paterna de 97 anys, la materna està ingressada en una residència i ja no hi toca gaire. Em comentava que la paterna viu sola i s'ho manega tot: netejar la casa, comprar, anar aquí i allà....en fí està molt pita! El teu relat m'ha colpit la reciprocitat que hi ha entre la neta i l'àvia. Aquesta confiança de mirades i somriures on no calen les paraules perquè l'estimació flueix entre ambdues. Enhorabona!

Has parat l'ham i hem picat, com no podia ser d'altra manera. Deliciós diàleg per la naturalitat i bona comunicació entre les dues protagonistes. Bé, això de bona comunicació ho acabarem d'esbrinar en el proper relat que esperem amb candeletes. Una narració que està molt bé per haver estat escrita per Prou bé (rodolí!)

Feliç és l'àvia amb la seua neta, encara que li havia despertat!
Té un sentit més o menys familiar.
M'ha agradat molt com has compost aquest relat.
Enhorabona. Prou bé.
Bona nit.
Cordialment.

Sempre tan entranyable aquesta relació de l'àvia i la neta, però aquesta vegada la neta ha hagut de marxar sense la resposta a la seva pregunta. Què carai buscava l'àvia a internet? Ho sabrem al següent capítol? Espero que sí, m'he quedat ben encuriosida.
M'agrada molt, seguir aquests capítols.

Una abraçada Prou bé.

Rosa.

El més bonic és el fet que la neta visiti la iaia sovint per mantenir el vincle. U dels valors que no està massa de moda.

A mesura que els nets es fan grans, es fantàstic que vegin en els àvis persones en qui confiar i també que s'interessin per el seu dia a dia. Has descrit un interés mutuo i que de fet l`avia porta la iniciativa. Com a ávia que soc, m''ha agradat el nus i el desenllaç.
M'agraden els teus relats planers com la vida mateixa.