Hotel Puigcerdà

Un poema de controvèrsia. És evident que la percepció del protagonista no coincideix amb la de tots els que el rodegen. Per què circulen els cotxes en sentit contrari? I perquè el camí és tan tort? I per què no es pot posar ketchup a la paella? Que ens són d'estranys la gent! Sembla que li vulguin portar la contrària només perquè ell va al seu aire. Que es fotin!

Aprofitant l'ocasió, et vull felicitar per la teva col·laboració a l'obra "Pecats Capitals". Ha estat un plaer llegir-vos a tots i a tu, especialment. L'enhorabona

A vegades veig que els teus poemes tenen una particularitat molt especial, enllaces
tot el poema meravellosament. Llig el poema i em quede com a atònit, és estupend
llegir-te, és molt bo. Saluts. Rafael Molero

em suggereix una descripció acurada d'un home amb una ressaca impressionant.
Moltes felicitats en el dia del teu sant, amic Aleix.
Em va agradar molt parlar una estoneta amb tu, l'altre dia. Per cert, la foto que tens penjada a la teva "bio" no et fa justícia. Ets molt més guapo en persona.
Una abraçada, amic.

... he respost al teu comentari que em vas fer a: "El llac mental" Gràcies.

Tot un reguitzell de pensaments que van sorgint a mesura d'allò que els sentits capten, i dels impulsos que provoquen sensacions i emocions. Com sempre saps jugar amb la màgia de les paraules.
Una abraçada
Joanalvol

Vaig veure breument per la tele, l'hotel Puigcerda...
Gràcies per ser fidel , i passar-te pels meus escrits. Al escriure joguet... pensava en les persones que pateixen depressió o agorafòbia o les dues coses, però es veritat que per una minusvalidesa física es correspon molt bé...
Saps vaig tenir l'oportunitat d'anat a rtve , per parlar de l'agorafòbia i de passada de pressa però em varen presentar el llibre. M'estic movent molt a tot nivell, vaig a les llibreries per oferir-lis en dipòsit, les que ja el tenen demanar que el treguin de l'últim racó,(l'únic exemplar que solen tenir) i col·laborin amb l'associació. Escrivent
a diferents mitjans etc... algunes portes s'obren.. gràcies molt sovint als noms del dos psiquiatres que em donen recolzament.Es molta feina i em costa moltíssim parlar en públic però quan et trobes una persona que pots "rescatar" ja s'ho val !!!
Valoro molt les teves opinions, i no siguis massa amable, quan hagis de dir alguna cosa que creguis es pot millorar, sis pla di gam-ho !!!

Com sempre, un regal original aquest poema. Trist, sense dramatismes, senzill, punyent, amb una descripció acuradíssima i precisa, ni una paraula sobrera. Amb poques paraules, vivències i sentiments entrellaçats de persones molt diferents que ens porten a imaginar unes vides que per casualitat comparteixen unes estrelles.

Moltes gràcies pel teu poema.

Una abraçada,

Materile

Amb l’aclariment de la teva nota ens l’has fet molt planer. A mi em va passar com a la Sílvia allan, la primera lectura em va segrestar sense saber-ne l’argument exacte. Suposo que amb un parell de lectures més acurades hauríem arribat al quid.
Sigui com sigui, la teva habilitat de convertir en poema qualsevol fet, succés o esdeveniment quotidià és notable.
En llegir són les sis de la tarda, però jo tinc gana, ja et predisposa a alguna aventura especial i probablement insòlita. Sense desvetllar ni un pèl el misteri, ens descrius amb molt d’encert un comportament fora del comú dels mortals de per aquí. La sangria ens facilita també les conseqüències de la borratxera. Les reaccions dels cotxes, el serpentejar del carrer, les imatges surrealistes d’un hotel que no pot ser... fins que l’estómac diu prou. Els carrets de súper, les rialles infantils dels companys d’”hotel” i la cloenda final amb aquest magnífic joc de paraules que el fan especialment entranyable, les quatre o cinc estrelles de l’hotel s’han convertit en un firmament esplendorós només possible a les afores de Puigcerdà.

Sí senyor, un poema ple de simpatia i bones, molt bones imatges.

Un poema per llegir i rellegir com tots els teus, Aleix. Cap vers no està escrit a l'atzar, tots expressen, amb molta cura, realitats de la vida. Neixen de l'observació i de la creativitat, i és una delícia poder-los llegir. Felicitats!.

Una abraçada molt forta,

Pilar

i me'n vaig a peu. Màgic Serrat empeltat en la teva poesia del cos a cos. M'agrada saber les "causes" de la creació, però també em va agradar quan no sabia els "perquès", simplement, l'atmòsfera, el llac de Puigcerdà, l'hotel, els caramels, les estrelles. Ets un tot terreny d'ànima sensitiva, Aleix. Una abraçada

a

Hola Aleix, continues mostrant amb frescura el que dius i vols fer veure, simplement deixant sortir el teu jo. és la millor manera de gaudir en quatre lletres un fet.
Una abraçada i continuo dient que et vindré a veure.
Angelina Vilella Ros

és per rellegir i cada vegada que el llegeixes li trobes més sentit perquè vas descobrint tot el que vols explicar

una abraçada i fins aviat
joan


pd.- gràcies pel teu comentari tan i tan ple d'ànim i significat :-)

Amic, se m'acut dir-te que és un text enginyós i magníficament elaborat.
S'agraeix el diàleg entre Annalls per clarificar situacions.
Una abraçada amb tot el meu afecte, amic.

Què ho fa que darrerament tot pren regust de cop de puny a l'estòmac...

Un poema que explica una història molt divertida. Et felicito Aleix. I gràcies pel teu comentari. Que sapiguis que Balaguer és la ciutat més bonica del món i que és un pecat no haver-la vist ;) No dubtis en demanar qualsevol consell si vols visitar-la et donaré recomanacions :)
Edgar

...begut es descobreixen coses que seré no les hauries anat mai a veure. Moltes gràcies pel teu comentari. És un poema amb força com tots els teus.

Una abraçada.

​m'ha costat una mica d'acabar-lo d'entendre però més avall he trobat una amplia explicació teva i llavors, al tornar-lo a llegir, l'he entès la mar de bé.

Molt enginyós, mordaç i ben lligat. Com tots els teus Aleix!!!

Gemma

Primer de tot, moltes gràcies pel teu comentari, d'aquesta narrativa i del poema anterior.

Amb aquest hi he anat amb certa por a l'hora de presentar-lo. Jo, en el moment de les riuades, vivia a Figueres i tenia 12 anys (soc empordanesa). Les explicacions ens anàven arribant per Radio Barcelona amb el programa d'ajut que va muntar en Joaquin Soler Serrano i amb el que va arribar a aconseguir per ajudar una mica a tota aquella colla de persones que en un moment, havien perdut tota una vida!

A casa no teníem televisió i les imatges que ens anaven arribant, eren les dels diaris que ho publicaven, tot i que eren fotos impactants de primera plana.

Per fi, em vaig decidir a presentar-me. Vaig llegir molta informació i entre una cosa i l'altra em va venir aquesta història al cap. Creïble? - perquè no, ojalà molts nens vagin poder ser recollits per famílies que els hi podessin donar el seu suport.

Ara, et puc assegurar, que la sorpresa la vaig tenir quan vaig sentir que havia guanyat el primer premi!!!

Una abraçada Aleix i un plaer trobar un comentari teu.​

Gemma

diverses vegades. El primer cop que ho vaig fer només vaig veure algú desiorientat que acabava al cel ras mirant milions d'estrelles(una crítica social a les convencions). Les teves explicacions han ajudat a entendre'l. No sé com però crec i m'atreveixo a sugerir-te que modifiquessis alguna cosa , donar algun detall més per fer més entenedor el poema. (mordaç i crític per altra banda. )

En quan el teu comentari al meu poema posar-li només un intent de dir diferents coses que busquem en l'amor, (a vegdes sense saber-ho)aquest cop sí de la parella. Al llarg de la meva vida l'he trobat i l'he perdut un parell de vegades i l'he tornat a trobar...per això conec el què es cerca i el ens fa falta quan no el tenim, Els síntomes, com si diguessim...i els he anat anomenant.

M'alegro que t'hagi agradat i m'alegro molt trobar-te sempre en els meus poemes.

Una abraçda

Una poesia amb molta substancia i no pas de quetxup, ni de paella.
En el fons i no tant en el fons, tots som iguals. Amb diners o sense, amb hotels o al ras, amb menjar i beure de primera o amb alcohol de cremar...
Un goig llegir-te Aleix.

Com sabies que tornaria per aquí? M'has deixat una explicació que també aprofitaran d'altres. Es una mica com l'opera si entens el que diuen millor!!!
En realitat anava camí de les formigues, no havia posat les meves dades i he hagut de tornar a entrar , i... tenia ganes de rellegir-lo !!!

Es tracta d'un turista allotjat en un hotel de cinc estrelles del carrer Cristóbal de Moura, que té gana a les sis de la tarda, pregunta a recepció on pot menjar paella, la noia de recepció no li aixeca el cap en contestar-li, ell s'emprenya i li agafa tres caramels. Sopa, s'emborratxa, el foten fora del restaurant, es menja un dels caramels de recepció, intenta tornar al carrer de l'hotel, es confon i arriba al carrer Puigcerdà, on hi ha una antiga fàbrica abandonada, ara ocupada per immigrants que recullen ferralla pels contenidors. No s'entén amb l'immigrant de la porta, però l'acompanyen a l'interior de la fàbrica-assentament, sense sostre ni terra. I allà, begut com un begut, veu massa estrelles. Els personatges són de ficció, però els llocs, existeixen. Una abraçada Anna!

Aleix

En trec una bona lliçó d'aquest poema: no són precisament els més rics - aquells que poden gaudir d'hotels de quatre o cinc estrelles- els més feliços, no. Contradictòriament molta gent que viu al ras és capaç de mirar enlaire i guaitar el resplendor de les estrelles. Una immensitat, un univers! I, enmig d'aquesta immensitat, sentir la felicitat més a prop seu. Perquè en el fons ells són més lliures i autèntics que els altres, els qui tenen les butxaques ben plenes i no precisament de caramelets...
He vist un bocí d'en Serrat, "el camí fa pujada...", el poeta de El Poble Sec que tant admiro. Tot plegat m'ha semblat molt ben ambientat, com ens tens ben acostumats.
Un cop més, Aleix, encantada de llegir-te!
Una abraçada ben forta, company!
Mercè

Que es troba una persona que viu al carrer, i el confon per un d'ells...
Ufff que lentorra, mare meva!!!

.. hi veig tota una historia que se'm havia amagat amb el cansament de la nit...
Però , ja hi som... no acabo de copsar-lo... en el caramel hi posava la adreça que es el que cal tenir sempre per precaució... llavors el senyor perquè es riu i en diu una altre que evidentment no era... i acompanya al protagonista a un super on acaba vomitant i dormint sota les estrelles en un llit de "camping" ?
Que pesadeta que soc ! Ja me'l tornaré a llegir!!!

... això ho feia també un ex cunyat meu, i me'l mirava remenant el cap pensant: Ai sant txiu... '
D'acord que l'hotel més maco es el que té no una ni cinc estrelles, sinó milions !!! Llàstima que cada cop es més difícil poder fer coses senzilles com aquesta; Ens han robat també la nit.
Anna

... això ho feia també un ex cunyat meu, i me'l mirava remenant el cap pensant: Ai sant txiu... '
D'acord que l'hotel més maco es el que té no una ni cinc estrelles, sinó milions !!! Llàstima que cada cop es més difícil poder fer coses senzilles com aquesta; Ens han robat també la nit.
Anna