Estació de pas

Un relat de: Unaquimera

Hem de tornar a quedar, hem de trobar
entre això i allò, el nostre moment
per prendre un altre beure i parlar
d'aquelles coses que interessen
a dues dones que es volen desxifrar:
del color dels cabells i de literatura,
de vicis petits i grans, i de poemes,
de si te o cafè, si dolç o salat,
si novel·la o assaig, si or o argent,
si petons o abraçada, si pedra o cristall...
d'històries personals i de projectes,
de ciutats endins i de mar, amb riu o sense,
de paisatges estimats, orígens i destins,
estacions de l'any i estacions de pas...
de si taüt o foguera, de si futur o passat,
de costums, manies, predileccions,
de política, de si en públic o en privat,
de si gimnàs o sofà, de si gos o si gat,
de calendaris, rellotges, relats,
somnis, terrors,
fòbies i debilitats,
èxits, errors,
personatges i personalitats.

I després, tornarem a compartir projectes,
a intercanviar títols, autors, emails, ...
m'hauràs de donar la teva nova direcció!
Em vas parlar de canvis i mudances
però en cap moment no vaig pensar
que el trànsit fos tan immediat
i no vaig anotar la teva adreça immortal
en l'agenda d'aquest any.

Tu i jo hem de tornar a parlar...

Unaquimera

Comentaris

  • M'has fet pensar[Ofensiu]
    Josoc | 17-02-2011

    en la pel·lícula "Más allà de la vida" no sé si l'has vista. I avui, justament avui,haig d'anar a una missa en recordança d'una bona amiga amb qui compartíem tasca de voluntariat i que va morir fa un any. Transcric la traducció d'un vers de Benoit Marchon:
    Algú mor i talment és com unes passes
    que s'aturen...
    Però... i si es tractés de la partença
    cap a un nou viatge?

    Algú mor
    i talment és com una porta
    que es tanca de cop i volta...
    Però... i se es tractés d'un pas
    que ens obre a altres paisatges?

    Algú mor
    i talment es com un arbre
    que cau...
    Però i si es tractés d'una llavor
    germinant en terra nova?

    Algú mor
    i talment és com un silenci que udola...
    Però...i si ens ajudés a entendre
    la fràgil música de la vida?

  • tendre i bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 18-11-2010 | Valoració: 10

    gràcies pel contacte Uq

    una abraçadota de mataró
    joan

  • De pas per passar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-01-2009 | Valoració: 10

    La vida és un conjunt d'estacions per viure i passar.
    En una estació hi ha gent, que puja i baixa, que pregunta i et saluda amb un somriure, i xerres de tot i molt.
    Un relat encantador.

  • Efectivament[Ofensiu]
    ESTEL | 15-01-2009 | Valoració: 10

    la vida és una estació de pas, llàstima. Quan marxa una persona amb la que has compartit molts bons moments, queda una buidor, una sensació de silenci profund, de necessitat de compartir tantes i tantes paraules que ja no es podran mai dir a aquella persona, però el que queda també és la satisfacció d´haver-la conegut.

    un petó molt gran i que el record resti per sempre

  • felicitats *_*!!![Ofensiu]
    mjesus | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?


    I tants records! bons relats unaquimera
    una abraçada

  • La recomanació ha estat molt bona.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-11-2008 | Valoració: 10

    Un poema escrit des de l'estupefacció i el dolor.
    M'agrada l'estil casual de dues amigues que conversen de les seves coses dins d'un àmbit molt ampli de temes (les dones no sempre parlem de "trapitos"). M'ha colpit l'atmosfera de confidències que només nosaltres sabem crear. No vull caure en cap tòpic però jo,que visc entre homes, me n'adono que ells parlen de coses alienes a la seva persona (ja saps, esports, política, finances etc.) mentre que les dones parlem de sentiments, gustos, il·lusions i tot allò que té a veure amb el benestar de la família. Per a què volem, de vegades, ser iguals als homes?
    Me n'he anat "por los cerros de Úbeda", tant se val.
    Molts petonets

  • La recomanació ha estat molt bona.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-11-2008 | Valoració: 10

    Un poema escrit des de l'estupefacció i el dolor.
    M'agrada l'estil casual de dues amigues que conversen de les seves coses dins d'un àmbit molt ampli de temes (les dones no sempre parlem de "trapitos"). M'ha colpit l'atmosfera de confidències que només nosaltres sabem crear. No vull caure en cap tòpic però jo,que visc entre homes, me n'adono que ells parlen de coses alienes a la seva persona (ja saps, esports, política, finances etc.) mentre que les dones parlem de sentiments, gustos, il·lusions i tot allò que té a veure amb el benestar de la família. Per a què volem, de vegades, ser iguals als homes?
    Me n'he anat "por los cerros de Úbeda", tant se val.
    Molts petonets

  • i 2500!!![Ofensiu]
    Jimbielard | 05-11-2008 | Valoració: 10

    Maiteeeeeeee. osti. ha pagat la pena venir a veure´t i llegir aquest poema meravellos. Realment no hi veig tristor en ell sino esperança, hi veig molt d´optimisme i tot el munt de mots que has emprat estant tots endreçats de tal manera que és molt agradable de llegir. M´agrada la teva estació de pas, tot i que n´hi ha algunes que es transformen en permanents gràcies a la gent que hi circul.la atraïdes per alguna cosa. En la teva ja en som 2500!! Creus que ja pot ser permanent?

    Una abraçada, Maite i gràcies, moltes gràcies!!

    Joan

  • Estació a estació[Ofensiu]
    Aquarela | 17-10-2008 | Valoració: 10

    Mèncantaria trobar un moment per parlar... de totes aquestes coses i algunes més, seria genial, queda pendent.
    Cada moment de la vida és una estació, de pas.

  • Màgia i atzar[Ofensiu]
    Karkinyoli | 24-07-2008 | Valoració: 10

    Avui des de la feina he decidit llegir-te. El sol entra per la finestra i il·lumina excessivament el meu avorriment.
    Aquest poema ha aparegut a la pantalla sense llegir ni el títol ni la data, i he trobat la vida sencera i un instant petit, petit. Ha estat màgia o atzar?
    Segur que tornarem a parlar.

    Ha estat un plaer, com sempre, parles de totes nosaltres sense saber-ho. O potser sí?

    Un petonàs,

    Karkinyoli

  • Converses a l'estació[Ofensiu]
    Kanoa | 08-05-2008 | Valoració: 10

    A l'estació de pas es poden mantenir hermoses converses com aquesta.
    Me sembla una mica trist i encantadora, sobretot tan real.
    Me recorden alguns moments en que he parlat amb alguna persona de tot,

  • Invitació[Ofensiu]
    megane | 05-03-2008 | Valoració: 10

    El poema és una cvonversa particular.
    Invita a participar.
    Intercanviem emails amb molta gent. Parlem de veritat amb poca.
    m

  • De pas, per la vida.[Ofensiu]
    Simon | 21-01-2008 | Valoració: 10

    No te l'havia comentat. No sé perquè. O perquè poques coses es poden afegir, excepte que una conversa així mereix una continuació, sense cap mena de dubte.
    Ens veiem, SB

  • No puc parar de llegir i rellegir aquest poema[Ofensiu]
    ixnuir | 18-01-2008 | Valoració: 10

    l'he llegit tantes vegades que és com si ja me'l sapigués de principi a fi, però fins avui no m'he decidit a comentar-te'l...

    es nota que tu i la lilith ereu molt amigues, aquell tipus de persones a les que encara que no vegis sovint quan les veus no et quedes sense paraules sinó que xerres i xerres i se't poden fer les tantes de la matinada xerrant... m'equivoco?

    de fet aquest poema sembla això: el final d'una conversa que sens dubte ha estat intensa i ambdues n'heu gaudit i après molt.

    és una llàstima que sempre se'n vagin els millors...

    però potser quan marxen ens deixen un bocí de la seva ànima i nosaltres també millorem... ens impregnem del seu esperit i llancem versos als núvols per guarir la nostra ànima en aquesta estació de pas que és el dol...

    ha estat un immens plaer llegir-te

    ixnuir

  • Esperançador final[Ofensiu]
    Salgado | 02-12-2007 | Valoració: 10

    obert al diàleg, aquell element que de vegades manca a les persones en les seves relacions (sentimentals o amistoses). Un goig llegir-te, Unaquimera.

    Xavier

  • Frapant[Ofensiu]
    trumfa | 30-11-2007

    Has fet el text àgil, lleuger, viu...fins al final a on ens deixes glaçats amb "l'adreça immortal".
    Es d'aquells que donen ganes de rellegir-los.
    Ara mateix em fixo que denota un sentiment de buidor, de sentir-se abandonat, el que es sent cada vegada que perdem algú.
    Gràcies per regalar-nos aquests sentiments fets paraules.
    Una abraçada

    Trumfa

  • Una hermosa recreació[Ofensiu]
    RATUIX | 23-11-2007

    de les interminables hores que un pot compartir amb un amic. Parlant, tornant-hi, en torn a un cafè, en torn a la vida i el seu "què". Hi ha una teoria que diu que amb les persones afins sempre parlem del mateix, encara que li donem diverses formes...
    S'ha d'enyorar sempre, algú així que ens acompanya en la misteriosa amistat. Per força.
    Una abraçada escrita per tu.

  • Un plaer llegirte[Ofensiu]
    Senofrari | 18-11-2007 | Valoració: 8

    És un poema molt maco. M'ha agradat el ritme i el to que li dones a tota la part d'ennumeració. Una abraçada

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    MarioSancho | 14-11-2007 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per les teues paraule! De veritat que m'alegra molt tenir el primer comentari i llegir les teues apreciacions. El meu goig ha sigut encara major quan he llegit aquesta composició.

    Espere que ens llegim reciprocament durant molt de temps.

  • Hola amiga[Ofensiu]
    brumari | 12-11-2007

    Els nou versos finals -colpidors- li donen tot el sentit a un poema ja de per si bell.

    "Tu i jo hem de tornar a parlar", li dius. I d'alguna manera ja ho heu fet.

    Una abraçada,

    Joan


  • Hola amiga[Ofensiu]
    brumari | 12-11-2007

    Els nou versos finals -colpidors- li donen tot el sentit a un poema ja de per si bell.

    "Tu i jo hem de tornar a parlar", li dius. I d'alguna manera ja ho heu fet.

    Una abraçada,

    Joan


  • Conversa[Ofensiu]
    Xocolatina | 12-11-2007 | Valoració: 10

    Jo no la coneixia, no em va comentar mai ni li vaig comentar, pero despres he llegit alguns relats dels seus i em sembla que si, que segur que tenia una conversa d'aquelles que mai s'acaben, que sempre queden coses per dir.

    Felicitats i llepadetes per l'aniversari, encara que sigui amb retard, son de xocolata!

  • queda una cosa aquí endins[Ofensiu]
    ANEROL | 09-11-2007 | Valoració: 10

    i s'ha d'extreure Lleugeresa en el ritme, swmpre resten coses pendents

  • He somrigut[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 07-11-2007 | Valoració: 10

    mentre el llegia, fins que he arribat als versos que donen sentit al poema:
    i no vaig anotar la teva adreça immortal
    en l'agenda d'aquest any.
    Impressionant monument poètic a la resistència a acceptar que la mort pugui ser la fi de l'amistat.

  • Conversar[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 06-11-2007 | Valoració: 10

    Conversar porta temps, no tothom ho sap fer perquè cal saber escoltar i tenir ganes de comunicar el que pensem o sentim realment.
    Desxifrar-se es un art dificil.
    Quan ho aconseguim tenim un gran exit entre les mans!

    Molta sort en les teves converses,
    Pell

  • Hem de tornar a quedar...[Ofensiu]
    Anagnost | 05-11-2007 | Valoració: 10

    Dia 31 vaig publicar un poema ("Et cerc, amic, sota un domàs de plom..."), que vares tenir l'amabilitat de comentar, i el mateix dia publicaves tu aquests versos colpidors. Quina trista casualitat! Evocàvem, tots dos, persones que ens importaren, a qui vàrem estimar. Ho fèiem amb veu distinta, amb to distint, però crec que també amb molta sinceritat, en ambdós casos.

    "Hem de tornar a quedar...", interpel·les, pero ho fas des de la convicció que això també és una quimera. Basteixes, jugant amb les paraules, un discurs que aparenta distanciament, neutralitat, i, amb tot, aquest és un poema carregat de tristesa.

    "No vaig anotar la teva adreça immortal..."

    Les successives lectures em deixen cada vegada amb un nus a la gola.

    Una abraçada plena de reconeixement.

  • quan hi ha bona sintonia...[Ofensiu]
    MarBlava | 05-11-2007 | Valoració: 10

    el temps se'ns escapa volant.
    No importa el tema, ni el lloc, ni el moment, quan estas a gust amb algú i les ànimes connceten és fàcil comunicar-se, sempre hi ha alguna cosa a dir o a compartir
    A mi em passa el mateix amb els teus relats, mai me'n canso de llegir-los...és un plaer entrar a la teva pàgina i descobrir un de nou.
    Una forta abraçada i fins el rpoper!!

  • Un relat nostàlgic des de l'estació de pas. [Ofensiu]
    Naiade | 05-11-2007 | Valoració: 10

    Converses al aire, gaudint de la coneixença, desxifrant gustos, endinsant-te en la seva personalitat. Confessions de futur, de projectes. Moments intensos i fugissers.
    Un relat molt bo, sentit i profund.
    El traspàs de la nostre estimada Lilith, ens ha afectat a tots, els que la coneixíem de comentar-nos lectures, inclus els que l'ha coneguda desprès, esta clar que la seva personalitat no ha deixat indiferent a ningú, a la vista estan els nombrosos relats que ens ha inspirat. Però el teu en particular m'ha provocat una esgarrifança, al pensar en lo dur que té que haver sigut pels que la coneixíeu personalment.
    Tens el do de fer sentir el que sents.

    Una abraçada ben forta de consol

  • Preciós record...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-11-2007 | Valoració: 10

    de moments i vivències que vàreu compartir. Sempre però ens queden paraules per dir, converses inacabades que voldriem tornar a tenir. Les teves però quedaran per sempre en aquest bell poema que li has dedicat.
    Una abraçada molt gran

  • Elegia de la quotidianeïtat[Ofensiu]
    franz appa | 04-11-2007

    He vist -i comentat- ja el poema a la pàgina que és oberta en record de la Lilith/Olga.
    Saborós el teu propi comentari, uq.
    Un dels fets més fascinants de RC és comprovar com es teixeien xarxes de complicitat entre els participants. Jo he arribat tard per conèixer l'Olga, però em queda molt de la Lilith, i un altre àlies que va obrir, per descobrir.
    Una forta abraçada,

    franz

  • F. Arnau | 03-11-2007 | Valoració: 10

    Un poema magnífic, per una amiga que s'ho mereixia tot...
    Ara tan sols podem fer això!


    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 10

    A què es deu aquesta visita? Doncs a un joc. Vull comentar cada últim relat dels cinc relataires amb més puntuació, i tu ets la primera.
    Comences amb un diàleg social. Suposo que saps que la gran majoria de gent no en pot gaudir, d'això, amb les idees que tu evoques, que al mateix temps evoquen elles riquesa material i cultural.
    Després acabes amb això del bonic retrobament. Jo crec que el retrobament hauria de ser mundial i no global. Per a tota aquella gent i més i més gent que no ho pot aconseguir.
    Hi ha un punt en que et refereixes puntualment a la política. És aquesta la que ha de vessar sinceritat i honestedat.

    ( són opinions )

    Una salutació


    Sergi

  • Molt...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 10

    ...complert. Moltíssim i uns jocs de paraules molt bons.
    A vegades és bo retrobar-se.


    Sergi

  • Com sempre[Ofensiu]
    Queca | 02-11-2007 | Valoració: 10

    màgica.
    Aquestes converses que mai acaben... i que no acabin mai!
    Ninona, altra vegada, tan tu.
    Gràcies.

    Un petonàs i mil somriures, perquè no te'n faltin mai! (saps que si veus que te'n queden pocs, en pots demanar més, sempre que vulguis).

    Queca.

  • Que si això, que si allò...[Ofensiu]
    llamp! | 01-11-2007 | Valoració: 10

    que si sinònims, que si antònims, que si paraules derivades, que si paraules oposades, que si antitesis, que si anàfores... ara te'n deixo caure una d'aquestes, i, ara, una de les altres. Està prou bé.

  • Mai s' acaba la conversa[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-11-2007 | Valoració: 10

    Mai s' acaba la conversa,
    ni els temes , ni el desig de conèixer,
    si al teu davant hi ha un bon amic .

    Però si et trobes a gust parlant amb la persona: casat'hi , estima'l, perquè amb els anys això serà imborrable, mentre la vida
    passarà tantes factures al teu cos .
    Avet_blau

  • J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 01-11-2007 | Valoració: 10

    Mogollon de coses per comentar, discutir, parlar o compartir. Espero que retrobis a l'Olga. Ah i gràcies per els teus comentaris
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Espero[Ofensiu]
    gypsy | 01-11-2007 | Valoració: 10

    que trobis la manera de mantenir viu el diàleg que us va unir a tu i a la Lilith i que en forma de poema ja és un pas, perquè res no mori.

    gypsy

  • A l'Olga.[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-10-2007

    Aquest poema va dedicat a l'Olga.
    Amb la Lilith havíem coincidit a RC, intercanviant comentaris i missatges al Fòrum.
    Però amb l'Olga vàrem parlar cara a cara: del color dels cabells, efectivament, perquè va ser el referent per reconèixer-nos... de literatura, perquè ens vam trobar a les portes d'una llibreria... i a partir d'aquí, passejant i compartint taula, de nosaltres dues i de tot plegat.
    Ens van quedar, però, temes pendents: hem de tornar a parlar.
    M'ha semblat que aquest era un moment adequat per fer-ho.

  • Quina amistat més bonica, Unaquimera[Ofensiu]
    perunforat | 31-10-2007 | Valoració: 10

    Poder compartir tot això que descrius és un tren sense destí, com si fos un llarg recorregut que dóna voltes per molts llocs increïbles!
    Que si resta silenci sigui del bó, d'aquell dolç com una bola gegant de sucre!
    Un relats que va de més a més, de tots els regals per compartir amb una persona estimada!
    Espero que retrobis la seva adreça per tornar a compartir aquests moments!
    Arreveure!

    Perunforat

Valoració mitja: 9.94

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket