Barrejades amb les branques xopades dels arbres, imagenes del passat poblaven inevitablement els seus ulls nuvolosos.

a mi tampoc m'agraden els paraigues
m'agrada com descrius les sensacions.. jo tenc també uns escrits de dies de pluja

un plaer Abs

Júlia

Em declaro abatuda en el joc incomplet de paraules que practiquem fa tant de temps sense saber...si alguna vegada acabarà...
un 10 noia!!!

Vaig a agafar un paper..

un plaer lèvingir :)
a favorits

Júlia

merci pel teu comentari... m'ha fet un somriure. he vist que ets de mallorca . "ets de les meues" :). no soc de mallorca però tenc família allà i passo els estius en aquesta illa meravellosa.

respecte al teu relat:
serem capaços de continuar juts pel mateix camí per sempre mes? ningú te la resposta a aquesta pregunta però els instants compartits ompliran el teu cor i records. com decidir quin es el camí correcte? solament se que ningú pot escollir per tu.

Continua escrivint que ho fas amb una afirmació en tu mateixa molt forta. Un 10 noia

el meu msn si el vols:yuliasfriends@hotmail.com

un petó

wau!!!
unes imatges impactants
un encís les teves magestuoses paraules

salut
un plaer conèixer-te

júliap

melodia que sempre t'acompanya, notes i diferents combinacions, és cert, és la vida

la música de la teva poesia no és per a ballar però és irresistible per a sentir i gaudir

un petó contínua així

júliap

Cristalls en la sang amb el seu record...

Quan ens queda l'enyorança... vella illa que sempre roman en el seu lloc.. Hi ha dolor, i nostàlgia en les teves línies escrites tendrament que m'han arribat. Et posaré en favorits i seguiré llegint,segueix aixi.
Encantada
Júliap

les paraules se't queden en la xarxa de la gola..

Millor no dir-lo amb fantasmes a l'atzar esperar a poder dir-lo de debò encara que faci mal.

viure en l'engany o en la infeliç veritat?

un plaer llegir-te
(no serà el meu ultim comentari)

júliap

gràcies per la benvinguda!!! i pel comentari!!!

per què no vas a ser la "millor persona"? ja has fet el meu primer comentari i ja m'has marcat.

Crec que tots tenen alguna cosa que oferir. Tot el món té una mica que donar-me. Créixer i aprendre.

júliap