El vell poeta

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


pobre pintor


El vell poeta

Arraulit allà, a les golfes,
vestit amb quatre parracs,
tapat amb flassades velles,
a la recerca d'estrofes,
rimant paraules ben belles...
hi ha un poeta corsecat

Envoltat de papers vells,
la llar de foc apagada...
No així, el seu cervell,
que té el pensar ben despert,
igual que el tom que té obert
freturós de sa mirada

Un paraigua ben tronat,
a dalt del sostre, és estès;
sembla que el vol protegir
qui sap... si de son destí.
De poeta pobre..., sí!
De... pobre poeta..., res!


09/03/2010
Revisat gentilment per PiCaPi




Comentaris

  • Mare de Déu!![Ofensiu]
    Materile | 24-02-2014 | Valoració: 10

    Estic ben estabornida. Ets un home de cops amagats. I jo, pensant que no t'agradava la poesia, i emergeixes com una llum que encega. El teu domini literari és extraordinari. I quin lèxic!!!

    Quin poema més bell que has escrit tot repassant una imatge fent servir el teu do descriptiu. Un poema preciós !!!!

    De... pobre poeta..., res!

    Materile

  • M'agrada [Ofensiu]
    Josep Ventura | 10-03-2013 | Valoració: 10


    la poesia i aquesta combinada amb la imatge es preciosa.
    També m’agrada el punt d’ironia de la teva prosa.
    Salutacions
    Josep

  • bé, ja te escrit dient-te que no m'agrada la poesia. És una mancança meva, ho reconec.

    Jo llegeixo la poesia com si fós prossa, si em diu alguna cosa entro a comentar, si no em diu rés, passo i no comento. Aquí estic o sia que m'ha agradat i no la trobo massa trista.

    *************************************

    a veure si funciona ...

    - :siiiiiiii funciona el guió com m'has dit,

    gràcies !!!

    (cent petons, mil abraçades i moltes reverències)

  • molt bé[Ofensiu]
    xuxú | 13-06-2010

    m'agradat pero el tema era trist. Veig que tu també uses la rima així queda molt bé.

    xuxú

  • evie2 | 01-06-2010 | Valoració: 10

    Doncs rima, i molt! Tot i que jo no hi entenc massa de rimes. El trobo en poema molt encertat tant en forma com en contingut.
    M'ha agradat molt!

  • Sempre t'ho dic...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-05-2010 | Valoració: 10

    que hauries d'escriure més poesia, i més si és com aquesta que combina perfectament amb la imatge que has triat per acompanyar.la. L'he trobat sobri, equilibrat i molt descriptiu amb molt poques paraules.
    El final, especial i amb segell d'identitat, com tot el que escrius.
    Una abraçada

  • El vell poeta a creat un bell poema.[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-04-2010 | Valoració: 10

    Això de que no saps escriure poesia... a mi em sembla un poema molt guapo, un poema dels que els de la nostra edat (que al cole ens feien estudiar a Calderón de la Barca) sabem entendre i a més sabem identificar immediatament com a poema. Molt be, molt pensat i treballat. M'ha agradat.

    Lluís Cusidó

  • Naiade | 19-04-2010 | Valoració: 10

    Qui ho diu, que no saps fer poesia? Si és preciosa!!
    Has trobat bells mots que descriuen a la perfecció la pintura. Dius les coses planeres i amb precisió, (només he tingut que buscar una paraula al diccionari)
    Ja en pots fer més Joan, que se't dona molt bé.

    Una abraçada

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 14-04-2010 | Valoració: 9

    et felicito, un poema molt dolç, i amb poques paraules dient molt, com sempre dic; com a mi m'agrada.

  • Equilibrada descripció poètica[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-04-2010 | Valoració: 10

    Has escrit, amic Joan, un poema equilibrat i descriptiu, fidelíssim a la imatge que l'ha provocat, ja que cada vers subratlla lleialment algun aspecte, algun detall, algun matís que el quadre exposa; ho fa, però, amb una certa austeritat luxosa, no sé si cal explicar-ho més...

    El final, que ofereix un joc de paraules molt més personal teu, ho trobo encertadíssim!

    Aprofito aquest comentari per enviar-te una abraçada forta, de retrobament,
    Unaquimera

  • Preciós![Ofensiu]
    brins | 07-04-2010 | Valoració: 10

    Un poema on les paraules no tan sols rimen... també parlen tot oferint-nos bellesa i sentiment. Ens exposen perfectament la riquesa d'esperit que pot contenir un cos feble.

    Endavant amb la poesia!

    Pilar

  • Safir | 06-04-2010 | Valoració: 10

    M'agrada molt.

    La meva opinió (una opinió molt inexperta, he de dir), sobre aquest relat és que s'escau molt bé amb la imatge. M'ha cridat l'atenció aquell joc de paraules del final, allò del poeta pobre sí, però de que pobre poeta res.
    Per cert, moltes gràcies pels comentaris en els meus relats, i gràcies pels ànims.



    Safir

  • Molt encertat, Joan![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-03-2010 | Valoració: 10

    El poeta vell, malgrat les dificultats materials que sembla sofrir, no em fa pena, no. El seu major tresor és intacte i l'has dibuixat molt bé.
    El seu pensar és ben despert... Missatge d'esperança per a la vellesa. Encara que el cos se'ns corsequi (m'ha agradat l'adjectiu), la ment resta intacta i aquí està la gran força que ens dóna la vida. Si podem continuar fabulant, escrivint, inventant, produïnt, empatollant-nos històries, serem vius fins a l'eternitat.

    Molts petons
    Aurora

  • Crec [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-03-2010 | Valoració: 10

    que és el primer poema teu que llegeixo i és una preciositat tot ell però els dos darrers versos , immillorables.
    Bon dissabte i una abraçada, Joan.
    Nonna

  • gypsy | 24-03-2010

    bell, precís, auster com la pintura mateixa.
    Quina meravella, em va encantar quan el vaig veure en el repte, hauria d'haver concursat.

    Gràcies, per escriure'l!

    gyps

  • Hola, poeta![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-03-2010 | Valoració: 10

    Veig que casualment en el darrer relat que ens han publicat ens hem abocat a la poesia. Suposo que tanta invasió de polèmica poesia/prosa ens ha menjat el cervell als prosistes habituals.
    Has clavat amb paraules ben escollides la imatge del vell poeta, creant versos entenedors que són d'agrair ( a excepció d'algun mot un xic complicat, però tanmateix molt bell)
    Això d'intentar tocar tecles (literàries) diferents penso que és un bon exercici per no quedar "encasellat" en un únic format. Per tant, la meva enhorabona, Joan!
    Una abraçada,

    Mercè

  • Gran nivell!!![Ofensiu]
    llamp! | 23-03-2010 | Valoració: 10


    I el deu se'l mereix. Utilitzant cultismes com "freturós", etc, Aconsegueixes recrear l'atmosfera del quadre en paraules, i que molt ben triades!

    Felicitats! Per no ser un poeta reconegut, ni tan sols habitual, empres versos curts, lleugers i no te'n vas "por los cerros de Úbeda"...

    llamp!


  • I dius que no saps fer poemes![Ofensiu]
    JOANPG | 22-03-2010 | Valoració: 10

    Ets un trapella com el teu net i tens cops amagats, amic Joan. M'ha agradat molt la descripció del quadre i com te'n surts amb èxit del repte.
    Una forta encaixada amic.

Valoració mitja: 9.94

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1303 Comentaris

165775 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.