Conjunts disjunts

Ai, l'apassionament del primer any...
Un relat que t'enganxa de principi a fi! M'ha agradat molt!

Gràcies pel teu comentari al meu arc de sant Martí!

Sí, però, tal com dius el que compte és l'amor.
I n'hi ha!
Bon i entenedor relat.
MariaM

Tornat a llegir... M'agrada't molt. Enhorabona.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat PERSPECTIVES.
Salutacions cordials.

Molt bo i original.
Cordialment.

Quan l'amor va més enllà, quan el metall agafa aventatge, quan la joventut és la protagonista i quan la ploma o el teclat llisquen en harmonia, surt un relat com aquest, un retrat ben proper i ben actual. Jo, personalment, prefereixo el contacte càlid de la pell al més fred del metall,però tot són gustos. Una forta abraçada, Lluís!

Aleix

Moltes gràcies per la teva opinió a Ai Senyor. Millor mirar la part positiva , sobretot en les coses que no podem controlar.

Una abraçada.

Rosa.

Moltíssimes gràcies per la teva opinió de CAMINS. Per a mi, la teva opinió la tinc molt en compte .

Cordialment.

Rosa.

Bon Relat, molt significatiu. Enhorabona.
Gràcies pel teu comentari al Relat Rutines.
Cordialment.

Bon relat que m'ha fet somriure.

Un relat que sap reflectir els interessos de part del jovent. Està molt bé que sigui tot per amor.
Relat original i de bon llegir.

AMB total cordialitat

Degut a l'opinió que agraeixo d'alguns comentaris sobre el final una mica pobre del meu relat SOPAR DE GALA, l'he esborrat . Intentaré millorar-ho una mica i ja el tornaré a penjar.
Moltíssimes gràcies per llegir-me i aconsellar-me.

Cordialment.

Rosa.

Em resulta difícil empatitzar amb aquesta parella de tatuats-foradats, i per a la meva sensibilitat hi escauria més la categoria Terror que Eròtica, però haig de reconèixer que has sabut posar-te a la pell d’aquests homínids. No en seràs tu un?

El teu relat és original i et va atrapant perquè no saps on anirà a parar. M'agrada llegir-te!
Gràcies pel teu comentari a "setembre". Tens tota la raó amb què comentes, però el problema principal de l'inici de curs en l'etapa 0-3 anys ve derivat de l'escassa inversió de les administracions. Així doncs, molts infants, poc personal per atendre'ls com cal i un edifici amb moltes mancances.

Salutacions

Marina

...pel teu comentari. Davant del drama social del munt de persones que posen fi a la seva vida; m'ha afectat molt el recent suïcidi de l'indigent que va motivar-me el relat "QUI ETS?" del 7/5/22. Fa pocs dies va fer-ho a ple dia al mateix carrer, Era de Dinamarca, rosenc, carrera universitària i (parlava angles) segons em digué era feliç...
Vaja que fou un dur cop!...
Et segueixo. Una abraçada. Josep.

Sempre m'ha sorprès la teva narrativa, amb aquestes històries tant divergents les unes amb les altres, que et captiven des del començament fins el final. Ja quan vas penjar el relat dels automates del Tibidabo, amb l'entranyable monyos, com a personatge principal...Vaig dir-me a mi mateix: aquest paio és d'allò més original amb com arriba a inventar histories, tenint en compte que és un home de ciències, farmacèutiques. En aquest relat, m'he sentit endinsat en la pell dels personatges...M'he oblidat, quan et llegia, de la meva identitat a favor del xicot de la narració. Comptar històries de joves, de primeríssima actualitat quan no es pertany a la generació dels fets, és tot un mèrit literari. A tu et tinc pel gentleman de R.C.

Un relat eròtic que està ple de sensualitat i d'enganys amagats que no s'acaben d'aclarir, o no els sé aclarir jo, però que mostren una vinculació de la parella que va més enllà de cap certesa,amorosa o social. Prenen decisions que els desaparella quan buscaven ser més parells. Bé, jo he vist això.

Gràcies pel teu comentari en el meu últim poema, no em considero un bon poeta, sols un observador que deixa paraules escrites en un cert ordre desordenat per crear imatges irreals, com qui descriu un somni incomprès. Coses rares, no en considero poeta, ja veus!

Per altra banda, malgrat que el teu relat és una insinuació molt càlida de la relació d'aquesta parella tan agradable i rou clara, m'he permès fer-te una correcció d'estil bàsica, ja que algunes coses m'han semblat arranjables, de cara a una comprensió més acurada del relat. He eliminat alguna paraula repetida, algun accent sobrer, i un parell de construccions de frase, canviant una paraula de lloc, o eliminant-ne una. Espero que no et sàpiga greu.


Es fonen en un petó apassionat, digne de què celebren: ja fa un any que viuen junts. Els llavis s'encavalquen tan ajustadament que no hi passa ni un filet d'aire, resseguint amb cura, xuclant a vegades, mossegant quasi sense prémer. A dins, les llengües juguen entrellaçades, com si executessin una dansa que es fa i es desfà. Fins que ella se n'adona.
- Ep! - i se separa sobtadament - on és el teu pírcing? No l'he notat a la teva llengua.
Sense dir res, ell es lleva la samarreta i, a l'alçada del pit, li descobreix un tatuatge: mig cor amb el nom d'ella dins.
- Quan ens abracem, el meu tatuatge complementarà el teu per dibuixar un sol cor amb els nostres noms a cada banda. T'agrada?
La cara d'ella és un poema. Es desbotona la brusa i, allà on hi havia mig cor amb el nom d'ell, ara no hi ha res. Esborrat. Però abans que ell reaccioni, li tapa la boca amb la mà i li xiuxiueja a cau d'orella:
- M'he posat un pírcing allà on la teva llengua fa meravelles. Vaig pensar que la meva petita anella a tocar del meu botonet de plaer es faria prou amiga de l'entremaliada boleta d'acer de la teva llengua, i així plegats descobriríem sensacions insospitades. T'ho imagines? No t'enfades, oi? - i se'l mira amb una caiguda d'ulls que fa que ell no sàpiga si menjar-se-la a petons o queixalar-la per cruspir-se-la sense moure els llavis.
- Una amiga em va oferir de posar-me'l gratuïtament si em deixava provar un làser que esborra tatuatges, i ja saps que no anem molt ratxosos de calés...
- No pot ser! A mi em van tatuar a cost zero a canvi del meu pírcing! Maleït factor sorpresa, ens ha jugat una mala passada - mormola ell.
Continuen abraçats, mirant-se intensament, com si es fitessin abans d'iniciar l'atac. No calen paraules.
-Saps què? - trenca el gel ella - el que compta és que hem pensat l'un amb l'altre, no trobes? I que...
-... el meu forat a la llengua no es deu haver tancat del tot... - interromp ell.
-... ni el meu tatuador ha plegat per jubilació! - sentència ella.
Les rialles van posar punt final al bescanvi d'uns regals ben originals. Aquella circumstància divergent els va unir encara més. No és veritat que són els pols oposats els que s'atrauen?

ni àlgebra linial, benvolgut kefas, el camp matemàtic que ens agermana és, sens dubte, la trigonometria, i, encara diria més, l'estudi concret dels sinus hiperbòlics.
Agraït pel comentari!

Ara me n'adono. La teoria de conjunts és més fonamental del que sembla. Jo soc més d'àlgebra lineal, que si un vector s'aixeca per aquí, a la recerca d'una matriu que s'obre per allà, en un espai tetradimensional on els plans fan una rotació per sorpresa i els seus vectors s'encasten en la funció generadora de cossos endomòrfics.

Tu m'has obert els ulls i ara, com un xaiet, torno als fonaments dels axiomes que ens conformen. De la teoria de conjunts, naturalment.

En una relació excitant , amorosa i plena de fogossitat, inclosa la casualitat que hi ha afegit un bon sentit de l'humor. Ai, aquest amor que ens delecta amb actes meravellosos i insospitats. Tant de bo aquesta passió es mantingui viva durant molts anys.

Un relat exce.lent!!

Cordialment.

Rosa