Camí d'hivern

Realment és qualitat, li fas a la literatura una espenta innimaginable, doncs els colors les formes, l'ambient, tot en un relat per a llegir i assaborir-lo plenament. Molt
bo, un gran salut. Rafael Moler

per la qual comparteixo l'estima que li profeses, te tanmateix, per a mi, també una lectura en solitari: quan allò hermòs es converteix en un paratge a voltes perillós que infuendeix una por o un respecte atàvic i sobtat. De sobte els fajos prenen una semblança esfereidora i caure pel pendent és sinòmic d'indefensió. Cal ser valent i travessar la immensa fageda sense pensar en els perills d'una relliscada, la pèrdua del camí, l'sgotament del camí que no (saps si) té sortida o surt directament a l'espadat? La bellesa com avantsala del perill: mare i pare,...O la bellesa sigui com sigui?

Molt bon relat! Tens un estil molt bo, molt literari! No deixis mai d'escriure el que t'agrada, no només prosa sinó també el teatre i la poesia que he vist escampats pel teu perfil! I jo també et dic: Visca la lletra!
Edgar

PD: Gràcies pel teu comentari al meu relat! Espero seguint veure't llegir els meus relats ;)

Quina descripció! o mes ben dit quina vivència! amb el cel enegrit de Barcelona en una irrupció inesperada de l'hivern...tan de bo! les arribi a tocar...per que m'harriba clarament (serà per que és també hora de dinar?...que arribi a tocar...a tastar...aquest foc i aquestes costelles?

A mes de poeta, prosista i destacat relataire...vident!

"Em sembla que passes per un molt bon moment, m'equivoco?"

Moltes mercès.necessitò ànims literaris. Diuen ( i crec que tenen raó) que quan et trobes massa be...la capacitat poètica se'n resenteix.

Com deia Lao Tsè en la seva mítica consulta, que li va fer en Confunci...

massa temps sense experimentar "metamorfosi", poden ajudar a la il.lustració però no al "coneixement" el coneixement, la vida en definitiva...és transformació.

No obstant no tinc ara per ara tampoc cap presa en cridar a cap temps de transformacions! ;-)

Un abraçada.

En el corazón yo tenia
la espina de una passión
logré arrancármela un dia.
Ya no siento el corazón.

( tan clar, Machado...).

Una abraçada, Poeta!

Una passejada ben acolorida, excitant con uns focs d’artifici on en lloc d’espetecs, ressonen belles melodies. He gaudit de la teva caminada, sentint l’aroma bosqueta que tan m’estimo. Te de dir, que al final també m’has fet venir gana...
Una abraçada Aleix

Fas una descripció tan detallada i perfecte de l'entorn, que sembla talment que hi siguis present i ho estiguis vivint.

Un gran relat Aleix, com tots els teus.

Moltes gràcies pel teu comentari. És un plaer saber que em llegeixes.

Una abraçada.

Gemma

La lectura m'ha portat a una cançó mítica dels anys seixanta, que s'ha apoderat del meu cervell mentre et llegia: The sounds of silence, de Simon i Garfunkel. Una perfecta banda sonora per la teva pintura.
Una abraçada.

trobo que descrius una fotografia preciosa... gràcies per fer-me gaudir tal i com he gaudit en aquest relat.

una abraçada!

Eloi

ets un crack, com a escriptor i sobre tot com a persona.

una abraçada per tu i per la dona, és clar
joan

el que t'he dit en altres comentaris: Ets un mestre de les descripcions . Em recorden les d'un bon amic en Josep Lluis Cusidó i Ciuraneta, també un mestre de les descripcions tan detallades que semblen quadres .
Una abraçada , amic Aleix.

les paraules flueixen amb més facilitat i fan que l'emoció arrivi al lector amb força i claretat.

M'agrada el text amb tot el que transmet.

Com un pintor a la cerca de noves impressions, t’aventures per paisatges aparentment neutres i insípids. Què hi pot haver de bell en un paisatge d’hivern, sense colors vius, ni clarobscurs? Doncs, sí, amb el teu relat ens has demostrat de manera fefaent que la bellesa no és a l’exterior sinó a l’interior de cadascú. Fet i fet, és un joc de sensibilitats.

Quan jo era aprenent d’escriptor, m’agradava descriure paisatges coneguts i cercar-hi en ells racons i raconets, aspectes que a mi em parlaven.

El teu camí d’hivern ha de ser dur i endormiscat, sense pols i molt humit, de colors terrosos i agrisats, que es deixa dibuixar amb llapis, però sense preocupacions.
Aleshores, des del camí, ens regales imatges, si no idíl·liques –tot i que el terme sol ser relatiu–, sí que són entranyables amagatalls coberts d’herba eterna, humida d’alba fresca i gebrada; roques gegantines que s’adormen l’una contra l’altra; els braços ufanosos de les arrels, nues sense vergonya; sots perfectes per acomodar les fulles que amaguen peus i exclamacions. I també sons de silenci, alès miraculosos, tactes d’escultura, dits de fusta, fragàncies d’hivern i sensacions palpables d’humitat hivernal.

Prosa o vers es confonen en aquesta pintura impressionista d’un camí d’hivern.
Bon relat, Aleix i bon profit. Oh, sí, costelles a la brasa i un vinet per refer els tremolins de la passejada.

Raül

Aleix: m'has deixat estabornida amb tota aquesta tempesta tan meravellosa de sentiments descontrolats.
En poc temps he vist un paisatge amb la riquesa de tots els colors que ens pot donar la mare Natura.
He vist les roques enormes abraçant-se. He sentit les passes dels caminants, les olors, l'herba humida, amb la seva característica olor; he sentit el so de la font que brolla al fons de la cova. La riera que cantava contenta, les fulles seques escampades formant una catifa de colors marronosos i grocs que em saludaven a cada passa... El passeig m'ha portat on he copsat un fil de fum que transportava l'olor de les costelles fetes a la brasa... I una pau interior m'ha sacsejat tots els sentits.
Quina descripció del païsatge ens has proporcionat: INOBLIDABLE!!!
Una abraçada agraïda,
Materile

Aleix: moltes gràcies pels teus comentaris!

gaudeixen d'aquesta lectura magníficament visual. L'alè passa entre les roques i podem imaginar el rierol- tan xic- que barboteja a prop. Els colors són els de la llum aplaçada- ocres i grocs- i l'olor de molsa i bolets ens retorna a totes les tardors de la memòria, aquells dies freds i massa bells per ser oblidats. Aquest paisatge, estimat Aleix, és un cant als sentits i a la vida. La línia que clou el relat la trobo especialment brillant. Una abraçada,

a

Una delícia de retrat paisatgístic, amb els detalls complets tan ben servits per un acurat llenguatge, que ens transmeten els matisos de la natura somorta però vital, condensant la humitat, congriant la vida.
Per obrir la gana, sí, senyor!

Una deliciosa descripció plena de sensibilitat!!!

més ratifico la teva versatilitat. Mostres una enorme capacitat de moure't en terrenys varis, literàriament parlant, és clar. I m'adono que tant domines la prosa més prosaica, més sacsejadora, com la prosa poètica o la poesia.
En el teu "Camí d'hivern" has fet parlar la natura, l'has mostrada amb un objectiu clar, pur, radiant que ni el millor fotògraf hagués pogut fer, precisament perquè tu has focalitzat a la perfecció un paisatge hivernal que l'he visualitzat perfectament. Fantàstic!
Amb aquest mostrari selecte que tant m'ha agradat només vull dir-te que t'animo a regalar-nos una altra descripció tan sentida com aquesta per quan ens visiti la primavera.
Una abraçada ben animosa, Aleix,
Mercè

Verdaderament una meravella de relat descriptiu. Transpira imatges d'hivern sec i bucòliques estampes ben acaronades amb paraules plenes de suavitat.
Gràcies per llegir-me, un plaer sinzer.
Una abraçada.

quanta pau es respira en aquesta passejada a la qual ens portes pas a pas, en silenci perquè poguem copsar el paisatge en tota la seva essència

felicitats poeta,i dic poeta perquè per mi aiò és poesia i de la bona !
abraçades des de mataró
joan

la primavera, l’estiu, la tardor, tots el dies amb el seu encant.
Amb els ulls oberts veig un quadre meravellós, i si els tanco
mil aromes em descriuen el paisatge.
Una delícia de relat
Abraçades
Josep

...poètica que fa que els sentits llisquin entre la natura i la serenor ompli l'ànima.
Una abraçada.

Encantada d'aquesta passejada pel teu paisatge Aleix, gairebé en sento les olors.
Gràcies,

bar.