REPTE 378 Comentaris i sentència

Abans que res, disculpeu el retard, he tingut un dia complicadet. De fet, una setmana complicadeta (aprofito i dono gràcies als qui heu anat enllaçant el repte, sobretot la perunforat que se n'ha fet un tip).

Dit això, us poso els comentaris (em sembla que es notarà que m'han agradat força els relats).



-Habeas corpus

Un relat en tercera persona que ens acosta a un assassí de perfil fred i meticulós. Escrit de manera freda i meticulosa, i que ens col·loca allà on l'autor vol; som testimonis obligats del que fa el protagonista i, pitjor, del que ja ha fet. No podem identificar-nos i patir per la víctima perquè arribem tard, i poc a poc anem prenent consciència que no l'enxamparan, que quedarà lliure. Per això resulta un relat inquietant. No sabem quasi res d'ell, ni de les seves motivacions. De les seves emocions, més que saber intuïm que no en té (com a mínim emocions com estem acostumats a conèixer-les). El resultat és un personatge esfereïdor, capaç de deixar a mitges el processament del cadàver per anar a sopar, que aconsegueix captar la nostra atenció i despertar-nos la curiositat. Em sembla que és un relat que sap explotar el punt "voyeur" del lector. Potser inclús podria ser un capítol d'un relat més llarg.



-Belles arts

Un assassí narcisista, adreçant-se a un comissari amb un punt d'arrogància fins i tot elegant. Defineixes perfectament aquestes característiques a través de les observacions que li va fent al comissari i la manera com exposa el seu mètode brillant per cometre el crim perfecte. El lector et va llegint amb la mateixa expressió estupefacta amb que el comissari escoltaria el testimoni de l'assassí. Sense saber a on el duràs. Les paraules estan ben disimulades, però el més brillant són algunes frases com "arrossegant una decadència irreversible" (es pot descriure més un personatge en menys paraules?), la incomprensió que li provoca la mirada indignada de la víctima i, sobretot, el final; que quan ja penses que simplement és que el crim ha prescrit, encara li dones un darrer gir amb un crim tan perfecte que no va deixar rastre i, per tant, li nega la satisfacció al protagonista.
En resum, un relat curt amb bon ritme, amb intriga i un final a l'alçada de les expectatives creades.



-Estic boja, senyor jutge

Un crim imperfecte, narrat en forma de carta de descàrrec adreçada al jutge per una assassina obsessionada per la seva afició, fins al punt de fer-la creuar la línia. Víctima de la seva fascinació per la criminologia (fins i tot l'ha de matar per l'esquena per no veure'n l'expressió). No sé què en pensaria el jutge, si la tindria en compte o se la passaria pel forro i enviaria l'assassina (que no sempre han de ser assassins!) a la forca. El cas és que a mi em fa dubtar… tanta planificació, tanta implicació, tant voler-se identificar amb la ment d'un criminal; no serà que no està tant boja? A veure si darrera aquesta carta no s'amaga una altra rocambolesca jugada planificada per fer-nos empassar un excés de cel i escapolir-se de la condemna via psiquiàtric. Potser al capdavall és un crim més perfecte del que ens vol fer pensar.
En 497 paraules construeixes una història amb un punt d'humor, amb tocs de complicitat cap al gènere i prou obert perquè puguis deixar anar la imaginació llegint-lo (diria que a la presumpta alienada li ha agradat força la seva primera sang).
Una frase que se m'ennuega: on dius "un no sé què en que puc estar relacionada", no sé si tenies en ment una altra frase i la vas canviar a darrera hora o l'havies planejat així, però en el context em sona estranya.



-Tres per quatre metres: ritual de mort

Un relat en tercera persona que ens acosta a l'escena del crim des de dos punts de vista, primer el de l'assassí i després el de la víctima.
Ens ofereixes un perfil molt complert; un personatge dubitatiu, temerós i a la vegada dominat per la seva droga, del tot addicte. És quelcom inevitable i al mateix temps turmentador. Quelcom que engega un mecanisme al seu cervell que desemboca en excitació. Crec que descrius molt bé tot el cercle (por-culpabilitat-excitació), perquè és un cercle tancat que es repeteix inexorablement.
A l'altre costat, ens obligues a assistir a la trampa. No podem evitar sentir simpatia per la dona, desitjar dir-li qui és ell, posar-la sobre avís. Tenim informació que ella no té, i la fas servir per arrastrar-nos fins al desenllaç.



-Des de la impunitat

458 paraules. I va i ens hi fiques protagonista, antagonista, un triangle amorós, un crim passional i tot amanit amb un entorn històric proper en temps i espai. I el que crec que fa gran aquest relat és precisament la manera com has jugat amb aquests elements: Primer en Casals, després la Isabel, després ens deixes anar que li sona la cara del botxí per presentar-nos-el tot seguit. La manera com ens vas subministrant la informació, poc a poc, fa que anem assimilant la història sense adonar-nos-en, i ambientar-la en un context històric que ens és familiar fa que no ens calguin molts detalls per recrear l'atmosfera. A més, amb pinzellades construeixes uns personatges sòlids (exemples; "haver passat fam en temps de guerra, feia que no volgués donar opció a les rates" o "A la seva vida només hi havia espai per a les victòries"). Si a això li sumes fragments com el paràgraf en que condueixen en Casals al pati d'armes, d'una riquesa descriptiva envejable, el resultat és difícilment millorable.



-Mil crims perfectes i tan sols un d'imperfecte

Un relat curt, àgil i agradable de llegir (malgrat la sang). Bàsicament descriptiu, des del propi títol, sense enganys al respecte. Construeixes un personatge purament diabòlic, un assassí en tota regla que gaudeix del seu pervers plaer sense cap rastre de consciència, i el duus fins al seu propi límit, que no és altre que la pèrdua de control quan una víctima no fa el que ell n'espera. És l'únic moment en que el veiem dubtar, en que el seu món trontolla i a punt està de dur-lo a un final no desitjat (per ell, és clar). M'agrada com aconsegueixes caracteritzar-lo i el ritme que has aconseguit només amb el senzill recurs d'anar repetint el "un, dos i tres"
Només una observació; tot just començar repeteixes "diferents" i "últim" dos cops molt seguits, potser podries provar alguna altra solució, tot i que tampoc queda malament i com està narrat en primera persona sona natural.
Molt generós el paio amb el detall de la jugular.



-Crims imperfectes amb atenuants perfectes

Un text original, amb el més pur segell Mändalf. Amb més crims fora que dins el paper. Carregat d'ironia i una bona dosi d'auto-parodia (saníssima) de nosaltres mateixos a relats. És un d'aquells relats que t'ho fan passar bé llegint-los i et transmeten la sensació que l'autor encara s'ho ha passat millor escrivint-lo. Amb un ritme rapidíssim i una execució brillant.
Et ben asseguro que he estat buscant algun accent, però se'm feia tard i no n'he sabut trobar cap, però em sembla que et sobra un "hi" a "Els hi vaig enviar". Ara vaig a treure el mail de la meva bio.
"enravenat i més blau que un barrufet al congelador", sense paraules.



-L'Essència del crim

Un bon títol, pel significat en si (la naturalesa, el quid) i perquè després ens farà falta el doble sentit al llarg del relat.
Un serial killer de perfil lleugerament diferent. Més enllà de la seva consciència del monstre que és, ens mostres un assassí de motivacions egoistes, clandestí, que defuig competir en el nombre de víctimes o mostrar la seva superioritat envers els policies que l'hagin de perseguir, i només vol crear per a ell mateix un plaer efímer que pugui mantenir apartat de tothom. No vol reconeixement, només vol consumir i gaudir en exclusiva els seus crims, que no són sinó eines per crear la seva particular obsessió, les essències.
Construeixes molt bé l'atmosfera, ja des del primer paràgraf on ens ensenyes com la satisfacció comença molt abans de cometre el crim, "delectant-se" en les candidates, i condueixes el relat controlant-ne magistralment el ritme per, sense distraccions supèrflues, encaminar-nos cap al seu destí inevitable.
"Dosificar amb mesura" referit a les converses, evoca alhora la component alquímica de la preparació de les essències, i "olor de migjorn" la component olfactiva. Crec que són frases menys innocents del que semblen.
Un gran treball d'integració de les paraules al text. Sembla que per tu més que un entrebanc hagin estat una motivació extra.



-Insignificant

No sé si t'ha passat com m'acostuma a passar a mi, que primer escric el relat i després compto les paraules i veig que he fet llarg, però m'ha donat aquesta sensació.
Ens presentes una història completíssima, carregada de personatges i amb un entorn fàcilment imaginable, però que pot requerir una segona lectura per captar-ne tot el detall i la riquesa de la trama. Una conspiració arriscada que aprofita una celebració per burlar la seguretat d'un dictador i obtenir un doble premi; la mort del monarca i la fugida impune de la dona amb l'amant (si l'he entès bé). Sens dubte és un crim perfecte en que ni tant sols es taquen les mans, (no directament, al menys). Està ben escrit, però crec que el límit de paraules li queda un xic feixuc, hi ha tanta informació que llegint-lo et ve de gust saber una mica més.
L'estructura m'agrada, i la manera com treballes els diferents ritmes, alentint-lo primer i accelerant-lo al tercer paràgraf on es precipiten els fets, resulta efectiva.




Bé. Us agraeixo a tots la participació i us felicito per les històries que heu creat. Ha estat un plaer poder llegir els vostres relats, però imagino que voleu que vagi al gra, així que…


El guanyador del repte és…








Per l'ús dels recursos i el retrat psicològic dels personatges, em decanto per:








Tres per quatre metres: ritual de mort

Enhorabona i felicitats a tots. I novament gràcies.

salutacions
Xavier(XvI)