Repte 335 - Tren de mitjanit - Comentaris i veredicte

Bon dia a tots!

Ha arribat l'hora de fer balanç dels reptes presentats i de decidir-ne un guanyador, una persona que ens dirà quin és el destí del proper tren de mitjanit.

Val a dir que els comentaris són, evidentment, subjectius i molt opinables. Que quedi clar que jo vaig fer ciències, eh? I que a més a més per fer-los he perdut una estona preuada de son, la qual cosa pot haver tingut la seva influència en el to i en el contingut. Però bé, he procurat ser sincer i dir el més clarament possible les coses que jo veia en els texts.

Som-hi, doncs, que ja no és hora de seguir esperant a l'andana:


Tren de mitjanit - XvI

Per ser-te sincer, això de fer gairebé tot el relat en diàleg trobo que és una aposta arriscada. Jo no crec que me n'hagués sortit d'intentar introduir tot el marc de la història dins d'un diàleg, i tu ho fas força bé. Tanmateix, per a mi la part que funciona millor és el desenllaç, que has escrit d'una manera, diguem-ne, més tradicional. L'argument, una persona que viu en una situació complicada i arriba al seu límit, està bé.



mtjnit 0005 - foster

Un relat amb un final esperançador. El to del relat lliga perfectament amb un protagonista que està molt capficat en les seves cabòries. El final del segon paràgraf m'ha resultat complicat de llegir, començant per "Se sent trist i decebut en aquest fugir, ara sense sentit?" Seguint el fil natural de la lectura, aquesta interrogació resulta del tot inesperada i trenca el ritme. Potser hauria quedat més intel·ligible si ho haguessis escrit d'una manera més o menys així: "No podria dir si se sent trist i decebut en aquest fugir, ara sense sentit. Potser s'ho temia i esperava..."
Alguns altres petits detalls, de menys importància, i en els que no estic del tot segur de tenir raó:
una relació diferent i sense a penes possibilitats... jo diria una relació diferent i amb prou feines amb possibilitats. Diria que és correcte i el problema és meu, però em sona tan castellà que em fa mal als ulls.
sumit en un no res absurd... jo diria que és un "no-res" amb guionet, si més no el diccionari ho recull així.
l'inici d'un futur amb Maria... jo diria d'un futur amb la Maria.
En conjunt, el relat em deixa un bon regust a la boca. Ah, i el títol molt bé.



Land of Hope and Dreams - Rosalita

Aquest relat teu és el que se m'està fent més difícil de comentar. Em passa alguna cosa amb la Mar, no me l'acabo de creure. Voldria donar-te una bona raó, vull dir una raó concreta, que seguiria sent subjectiva, però no la trobo. És només una sensació, una mena de cosa que em cou per dins. Em sap greu no saber-te'n dir més. Potser alguns detalls petits i agafats amb pinces, com ara que després de fer el robatori que ha comès crec que hauria d'estar molt i molt rebentada per fer una capcinadeta, perquè els nervis no la deixarien dormir. O que potser sigui una dona impulsiva i intel·ligent, però no té la pinta de tenir tan pocs escrúpols. Noia, no ho sé, la idea em sembla molt bona però no m'acaba de rutllar.
La cançó que dóna el títol al teu repte, molt ben triada en consonància amb el tema.



Impacte - deomises

Està ben escrit, molt ben ambientat, però em falla alguna cosa. Potser és que em perdo algun detall, la meva sensació és que has retallat un relat que se t'havia allargat més enllà del límit d'aquest repte. Si és així fes el favor de publicar-lo complet a la teva pàgina d'autor per poder-lo llegir. Entre el segon i el tercer paràgraf, hi ha alguna cosa que no em quadra Qui és la dona que abandona l'ambulància? L'Angèlica? Al final del segon paràgraf, ella li ha allargat un got de cafè al conductor, al començament del tercer parles de "la dona", per tant sembla que és algú que ja coneixem, per tant sembla que hauria de ser ella, però aleshores no té gaire sentit que abandoni una ambulància. Si és una altra persona, potser hauries pogut dir "una dona abandona l'ambulància".
Un altre punt que em resulta un xic feble és que si un tren esclafa a una persona, jo diria que els passatgers si no ho veuen segurament ni se n'adonen (per sort no m'ha passat mai, puc equivocar-me). Que per aquest motiu un personatge es faci una contusió al front prou forta com perquè l'examinin a una ambulància em sembla, considerant el to de la resta del relat, una llicència narrativa una mica massa forçada.
M'ha agradat l'enllaç dels dos personatges mitjançant la inscripció de l'aliança.



Suor - boigboig

No puc negar el fet de que m'influeix conèixer aquesta història dels diaris. Mai no he seguit aquesta notícia més enllà dels titulars, per tant no sé quants detalls hi has afegit, canviat, o el que sigui. Tanmateix, tens tot el dret del món a inspirar-te en una història real, no hi havia cap regla al repte que ho prohibís. Per tant, intento comentar-ho passant de llarg aquest punt. Et poses en la primera persona d'algú que és a dins del vagó, i això jo no ho he vist pas als diaris, per tant en principi ho assumeixo com una aportació teva. Sense entrar en consideracions ètiques o moralistes que no vénen al cas i em superen, crec que el protagonista fa el mateix que haurien fet tots o gairebé tots els que el van criticar, té por i amb la por el que funciona és l'instint de conservació. Penso que seria molt presumptuós per part meva afirmar que en una situació així jo seria més valent que el teu personatge o que els que estaven al famós vagó, dir-ho assegut còmodament i amb un cafè entre les mans és molt senzill.
No podies haver fet que el xicot fos d'un altre país? Segur que n'hi ha molts d'indígenes, però si penso en un xilè l'estereotip que em ve el cap és el d'una persona que no es distingeix que no és europea fins que parla. Igual que em passa amb els argentins o amb els uruguaians, i sí que conec una argentina amb trets llatinoamericans molt clars.
Trobo que hi ha molts punts i apart, una quantitat molt gran de paràgrafs que em resulta innecessària.
Un petit detall: m'ataquen més a mi que al agressor... seria més aviat a l'agressor.



Testimoni protegit - Josep Bonnín Segura

També em costa d'entendre, potser sóc jo que estic una mica espès, que tampoc no m'estranyaria. El final em suggereix que en realitat el protagonista és l'autor d'un assassinat que ell creu que ha vist des de fora, per una mena de psicosi, esquizofrènia o el que sigui. Però no m'acaba de quedar clar, i si realment és així per a mi el títol perd una mica de sentit.
M'agrada l'ambientació que fas del relat amb algunes imatges poètiques: els àlbers que juguen en un ball suau, un estel en mans dels vents de l'atzar...
Un petit detall: a la darrera frase jo hi afegiria una coma: mentre, el tren ja ha començat el seu camí.



Bé, després de tot això em toca escollir un guanyador. M'he tornat a llegir els reptes una vegada més, buscant de veure quin em diu més coses. Un criteri potser subjectiu, però al cap i a la fi el meu criteri, no ho sé fer d'una altra manera. I finalment el guanyador és...

foster, amb mtjnit 0005.

Felicitats i ja saps el que toca.