Comentaris al Melorepte 12: Ordinari Day (Dolores O'Riordan)

COMENTARIS


Espero que aquests comentaris no ofenguin a ningú. No sóc cap eminència a l'hora de criticar poesies i ho he fet des del cor i des dels coneixements que tinc: m'he adonat que una mica rovellats, per cert. M'ha sortit això que veureu tot seguit: comentaris llargs, comentaris curts i minicomentaris. Una mica de tot. Això de comentar és com escriure: hi ha moments que estàs inspirat/ada i hi ha moments que ni amb l'ajuda del diccionari ets capaç d'escriure una sola paraula. Hi ha temes que em toquen més i temes que no em toquen tant. Com a tothom, suposo. Bé, no cargolo més les coses, aquí teniu els comentaris:



1.- no abandonis - kispar fidu

La kispar fidu ens dóna ànims per afrontar els dies ordinaris. Aquest dia ordinari que s'escapa pot ser un dia poc ordinari si el valorem i donem la importància que es mereixen a les petites coses que ens van passant. Aquesta estrofa ens introdueix "els altres" en el nostre dia ordinari. És un punt d'inflexió al mig del poema.
"On ets?
On vas?
No permetré que mai dubtis.
Seré al teu costat.
Quan em necessitis
i potser em busquis."
Un poema de set estrofes, d'entre 3 i 5 versos, de mètrica lliure i una rima que, tot i ser lliure, vol rimar assonantment entre els versos. Un poema ben poc ordinari!


2.- Infern personal - deomises

En deomises ens fa caure en l'infern de la solitud, la buidor, la revolta i sentir-nos abandonats per la tranquil·litat i la ordinarietat representades per l'àngel i la mar blava. Apareix la idea de l'aïllament i l'estancament com a mesura de protecció. Potser tots estem en un infern de dies ordinaris on hem de trobar la inspiració que ens faci tenir les coses clares i la tranquil·litat de la mar blava.
L'estructura de les estrofes és de sonet: quatre versos a les dues primeres estrofes i tres versos a les dues darreres estrofes, tot i que la mètrica no és pròpia d'aquest estil. Els sonets clàssics solen ser decasíl·labs o hendecasíl·labs. Ens trobem davant d'una mètrica lliure. En les dues primeres estrofes abunden els versos de dotze i tretze síl·labes. Els segons versos d'aquestes estrofes són de 15. En les estrofes de tres versos ens trobem que els primers versos són de 14 síl·labes i els altres són lliures entre 12 i 18 síl·labes. La rima és consonant i molt ben aconseguida a excepció de la primera estrofa entre les paraules "racó" i "buidor". L'estructures és ABAB CDCD EFG FEG.


3.- Miserere - Bruixot

Un títol mític... "3Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;" (Salm 51 (50), anomenat "miserere" per la seva primera frase) El verb llatí "miserere" es tradueix com a "tingues pietat" o "compadeix-te". Es tracta d'un salm penitencial, propi dels darrers moments d'un malalt o de la vida d'una persona o de penediment. El salm va estar escrit com a penediment després que David hagués tingut relacions amb Betsabé. Com gairebé tots els salms, ens trobem davant d'un salm del recull del rei David. Per què és important aquesta anotació? Doncs perquè el rei David feia servir els salms d'oracions, però no els resava, sinó que els cantava i també els acompanyava molts cops amb la seva arpa. Els salms, per tant, son cançons. Encara ara es canten en les misses. Bé, m'aturo aquí, que aquest tema m'agrada i m'allargaria molt amb el títol.
D'aquí es pot deduir que la idea d'aquest títol és la d'un cant de penediment, malencònic o gairebé fúnebre. S'adiu amb el caràcter fosc del disc de la O'Riordan. La caràtula mateixa ja té aquests tons negres i foscos que denota en les seves cançons. Molt ben trobat.
En Bruixot ens porta al llarg d'una cançó, la manera de cantar-la, la melodia, els sons, les veus i les paraules. La cançó ens transporta per llocs on no volíem anar. Però no es fixa en el contingut:
"Perquè aquest so ens transporta
amb la ment com en desmai
si el missatge no ens importa?"
L'estructura de les estrofes és de sonet: quatre versos a les dues primeres estrofes i tres versos a les dues darreres estrofes, tot i que la mètrica no és pròpia d'aquest estil. Els sonets clàssics solen ser decasíl·labs o hendecasíl·labs i, en el poema d'en Bruixot són versos perfectament heptasíl·labs. Sí, senyor, heptasíl.labs: ara mateix he vist la teva ressenya sobre el poema en el teu espai web on assenyales que el poema és d'octosíl·labs i t'he de dir que en català es compta fins la darrera síl·laba tònica del vers. Ja que el tema de la mètrica el vaig estudiar fa molts anys, dubtava i vaig consultar el següent enllaç (que pot servir per instruir-nos tots una mica més): Resum de la mètrica catalana.
La rima vol ser consonant, tot i que en la primera estrofa no es veu gaire clar, amb l'estructura ABBA CDDC EFE FEF.


4.- Dia ordinari - llampec

En llampec en el seu poema cerca una noia preciosa que sigui la seva font d'inspiració, dins del dia ordinari.
Ens ofereix la traducció de la cançó. L'estructura és de cançó: una estrofa de sis versos, tornada de nou versos, una estrofa de quatre versos i altra vegada la tornada. La mètrica és lliure, entre 4 i 13 síl·labes i la rima és totalment lliure.
Segueix l'estructura de la cançó original, que va penjar en el fòrum.


5.- Camí de violetes - ametista

Aquesta cançó, com ja he dit en els anteriors comentaris, denota una certa malenconia, característica que enamora ametista per fer el seu "Camí de violetes".
El record d'una relació de la infantesa, estructurada en tres estrofes de 9, 8 i 9 versos. La rima i la mètrica són tant asimètriques i lliures com els pensaments dels infants, gairebé prosa poètica.
Alguns dels que heu votat, heu anomenat aquesta composició com a conte, però la proposta que vaig fer només incloïa poesia. És per això que l'he analitzat com a tal. En la primera estrofa esdevé el record d'aquell dia: les bicicletes, la flaire de les magdalenes de l'àvia, les rondalles, els ametllers, etc. M'han transportat també a mi a la meva infantesa.
A la segona estrofa s'esdevé l'amor. Aquell "amor d'infants" que dius, a vegades es manifesta amb accions i objectes quotidians, en aquest cas un dibuix i un petó. Quina màgia tenen els infants!
La tercera estrofa ens torna de nou a la realitat, a la vida dels adults.
"I altra volta acabes de fer set anys i jo casi bé nou,
encara que tu ara estiguis de lluna de mel
i jo ja no recordi el senderó que duu al mas del poble."


6.- Giragonses de poetessa - ione

Segons aquest poema d'"ione", el dia ordinari no existeix en la vida d'una poetessa. La musa apareix "entre la llum i dia i nit es tornen festa" i els seus ulls verds "que són àngel i diable". Té una forma masculina i la veu fonda.
"No hi ha segon viscut ordinari entre els teus braços"
Tres estrofes de quatre versos. Rima lliure i variable. Mètrica entre 12 i 17 síl·labes, en les dues primeres estrofes primen els versos de 14 síl·labes.


8.- No tinguis por - Naiade

La Naiade dirigeix la seva poesia a l'infant que comença a descobrir la vida.
Paraules de consol amb la veu de l'ajuda, de la saviesa i de l'experiència.
"No tinguis por de viure
jo te'n ensenyaré"
Tres estrofes de cinc versos cadascuna. Mètrica i rima lliures i variables.


9.- I jo, què podria dir-te? - boeing

La protagonista del poema d'en/na boeing se sent abandonada i sola. Perquè la solitud és un sentiment. Una persona pot estar envoltada de gent i sentir-se sola.
A mi em fa l'efecte de que aquesta noia està passant per un mal moment. En aquest poema hi ha molt més que solitud i abandonament... hi ha com una mena de depressió que impregna la noia i tot el poema. La noia té coses positives, però no les valora. Potser ella no és la única. Sempre tendim a pesar més les coses negatives que les positives, oi?
I tanmateix, jo què podria dir-te?
Paraules d'ànim, de consol i coses boniques, és clar!
Una sola estrofa de 35 versos. Rima i mètrica lliures. Versets d'entre 6 i 11 síl·labes. La darrera de 13.
Trobo que els versos en forma de pregunta li donen certa musicalitat.



Una forta abraçada a tots i totes els que heu participat.

Rita O'Neal