ENLLAÇ REPTE POÈTIC 27: "Metafísica"

Giorgio De Chirico va ser tan estimat com odiat en la primera meitat del segle XX. André Breton el va considerar gràcies a les estranyes atmosferes i rerefons oníric dels seus paisatges com un dels precursors del surrealisme, però en 1918 va canviar d'opinió, al tornar la mirada cap a l'art del Renaixement. Un canvi que no ha estat valorat fins als anys seixanta, que va començar l'apreciació global de la seva carrera.
Potser per a poder comprendre l'evolució en l'obra de De Chirico cal no oblidar dues qüestions: sempre va estar en contacte amb l'antiguitat i l'art italià clàssic i la seva visió intel·lectual i filosòfica de l'art.
Durant deu anys, 1910-1920, fundà l'escola metafísica, al costat de Carrá, Savinio i Morandi.
Ací teniu dues de les seues obres més conegudes:


"L'enigma de l'arribada" (1.912)


"Misteri i malenconia d'un carrer" (1.914)

La seua pintura reflecteix l'interior de la ment humana, una realitat que existeix però impossible de captar pels nostres sentits. Un món misteriós, replet d'enigmes i amb objectes que semblen vagar i s'associen estranyament, en un intent de dilucidar el seu significat psicològic.

... Doncs bé, companys i companyes relataires:
Després d'aquesta parrafada, tan sols vull dir-vos que encara sóu a temps de presentar els vostres poemes en aquest Repte històric; el que vol retre homenatge al creador de la "Pintura metafísica"...