9è REPTE POÈTIC VISUAL (Comentaris)

Intervenció de: F. Arnau | 01-12-2007

---

9è REPTE POÈTIC VISUAL (COMENTARIS)

Amics i amigues relataires:
Vull reiterar el bé que m'ho he passat llegint els vostres poemes, de tots els estils, però tots ells fets amb el millor que teniu a dintre vostre. He gaudit amb les diferents visions d'un dibuix fruit de l'atzar que, com molt bé diu un dels poemes, només és la nostra ignorància. En aquest cas així és, doncs, els meus dibuixos "conscients" semblen d'un pàrvul.
No vaig a fer comentaris exhaustius de tots els poemes. Disculpeu-me, però heu de comprendre que és tota una feinada, doncs heu enviat poemes per enllestir un llibre, a més de que no em trobe en disposició ni ànims de mamprendre una tasca d'aquest calibre.
Faré uns petits comentaris de cadascun dels poemes, destacant allò que més m'haja agradat, sempre des de la perspectiva del lector. No em veig en la pell del crític, ni crec que és aquesta la funció que em pertoca. Sí que he fet anotació de les errades ortogràfiques (gràcies sobretot al corrector de Word, que recomane a tots els que no l'utilitzeu) fruit, la majoria de les vegades, de la pressa, un dels genets apocalíptics del nostre temps. No ho faig amb cap intenció de catequitzar, ans al contrari, agafeu-s'ho com un servei a domicili, per si us ve de gust penjar els poemes a la vostra pàgina d'autor. Podeu estar ben segurs que tots ells es mereixen amb escreix ésser publicats.
Almenys això és el que opine. I ara, passem a la feina.


POEMES PRESENTATS AL 9è REPTE POÈTIC VISUAL


TAQUES TRENCADES de kispar fidu

Un poema molt descriptiu sobre les taques: branques d'arbre, enigma, misteri...
El darrer vers és totalment definitori: "Negror tacant la puresa del blanc."
Si de cas, et diria (de bon rotllo) que m'hagués agradat més que parlares d'imatges en compte de taques, però això va al gust de cadascú.


TAQUES TRISTES QUE ENTRISTEIXEN de deomises

Trobe aquest poema fruit de la "incontinència" verbal que caracteritza tots els que t'he llegit. Les estrofes en sextets li donen un pòsit de formalitat, encara que el contingut sia tot el contrari. La darrera estrofa sembla un travallengua com el de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt. Els mots semblen una mica rebuscats, però el nivell poètic és altíssim, com gairebé tots els teus poemes. Si em pregunten què significa, la veritat és que no he entès ni pruna...
No m'agrada massa el començar tots els versos en majúscules. Quan hi ha algun punt i seguit pel mig trenca l'estètica que podria tenir, i no me digues que això ho fa el Word, doncs és una cosa que es pot configurar al teu gust.
Ah! i moltes gràcies per la dedicatòria!


CAMINAVA D'ESQUENA I VAIG CAURE DE CUL de Nubada

En una primera ullada m'havia semblat una al·legoria del cranc, per allò del caminar d'esquena. Després he vist que no és així, i que millor es podia definir com una visió feta amb humor d'una gran trompada que es pega el narrador per no mirar per on trepitjava. Molt bones les imatges que has vist com als tests dels psicòlegs. M'ha agradat molt.


PENTACLE de Bruixot

M'agrada molt el neologisme del títol, paraula que sembla formada per (cinc tentacles). El poema, amb molt de ritme, jugant amb els monosíl·labs, que donen tant de joc en la nostra llengua, i amb imatges al·lucinants...
Hi ha rimes de totes les classes, gairebé totes elles fetes amb els esmentats mots de tan sols una síl·laba: dic/ric lloc/poc sac/tac cec/bec duc/ruc etc.
Resumint, un poema juganer i ben construït.
Correcció ortogràfica: El "prò" es pot acceptar com a forma col·loquial del però, encara que seria millor posar-lo en itàlica. També manca l'accent del mot "òrgan".


SALT ALLIBERADOR de kispar fidu

Aquest segon poema que has presentat està basat en el ritme repetitiu, sobretot de la paraula "Salto". És molt interessant en la forma, encara que trobe una mica insistent la referència a la tinta. És com si al comentar un quadre, parlarem de la pintura i no de les formes que estan fetes amb ella.


ART de Naiade

Un poema molt bo, que fa referència al paregut de les formes amb les pintures rupestres.
Efectivament, aquesta podria ésser una de les semblances més evidents, com si fos un grup de troglodites ballant al voltant d'una foguera.
Només dir-te que se t'ha passat l'accent del "només"...


ALELUIA de gypsy

Poema curt, format per dues estrofes de cinc versos, amb l'afegitó del cant final: "Aleluia, aleluia, aleluia..." com en un "godspel". És interessant la teua visió de la tinta com a saba creadora on nosaltres, com voltors, carreguem les nostres plomes...
Com sempre, un lèxic molt acurat, però en tots els diccionaris, així com també al corrector de Word, he trobat la paraula del títol, que està repetida sis vegades al càntic final amb "l" geminada, o siga: Al·leluia
Així que ho deixe al teu criteri...


IKEBANA de ginebre

Un poema encara més curt que el de gypsy, amb una sexteta més el díptic final, on es compara la forma amb una flor japonesa de nom estrany que desconec si és inventat.
Molt original!
Ortografia perfecta (rectificar és de savis).


L'ARANYA SONADA de allan lee

Un poema amb ritme, que fa la sensació de tractar-se d'una mena d'endevinalla. D'una forma molt filosòfica ens ve a dir que l'atzar no és qui fa les obres, sinó que tot és fruit del treball constant, que fa que hi hagen moltes causes.
Definitius els darrers versos: "L'atzar només és/ la nostra ignorància."
Perfecte Laura!


ESCLAT de Unaquimera

Esplèndid poema, gairebé perfecte, com tot el que escrius...
Cinc estrofes de cinc versos, molts d'ells de cinc síl·labes... (alguna cosa ens voldràs dir amb el cinc, no?). No ens estaràs parlant del pentacle del Bruixot? Bromes a banda, també són molt significatives les rimes encadenades de la primera i la darrera estrofa. Les altres contenen rimes més irregulars, però també mantenen la musicalitat del poema. En conjunt fa l'efecte d'una cançó, on el contingut és un cant al disseny del dibuix.
Enhorabona!


CLAUSTROFÒBIA de Leela

Un poema molt bell, amb comparances molt líriques (teranyina d'ombres, bosc feréstec, manyoc negre, etc.) i sobretot, sense esmentar en cap moment les ditxoses taques de tinta.
M'ha agradat moltíssim. Puc dir-te, ara que ja està tot decidit, que és un dels meus favorits.


DEL LLIRI de Lady_Shalot

En un primer moment, m'havia fet l'efecte de que el títol amagava com un joc de paraules amb el mot deliri, com si aquest fora el corpus del poema. Després de llegir-lo veig que no és així, encara que no estic segur del tot. Potser en l'inconscient s'hagen concatenat aquests dos mots, ja que el poema sembla que parla d'un malson, una espècie de deliri al cap i a la fi...
Sorprenent la referència al gat que, ves per on, segons l'amic Bonet, designa la tècnica utilitzada per a confeccionar el dibuix, segons l'anomenen els cullerots (habitants de Cullera). Casualitat?
Un poema críptic, esotèric i magnífic, així tots els adjectius acaben en "ic".
Enchantée, My Lady!


NEGRE I BLANC de rnbonet

Amic Ramon, en primer lloc vull donar-te les gràcies per haver-me posat en antecedents sobre la història de la tècnica de "la gata", narrada amb el teu habitual sentit de l'humor que s'encomana, com diuen els nostres veïns del Nord. Això és sempre d'agrair en aquests temps que corren, carregats de desgràcies.
Parlant del poema, haig de dir-te que m'agrada molt el to, entre burleta i amarg (com moltes vegades ens expressem els valencians). Em sembla molt bona la comparança amb els tests dels psicòlegs, així com les rimes de: "si estàvem bojos, si érem rojos, o fills dels rojos..."
Hi ha que veure tot el que teníem que empassar-mos en la nostra estada a la mili. I a mi que em va tocar al Sàhara. No vull ni contar-te.
En fi, ja per acabar, tan sols dir-te que he trobat dues xicotetes faltes d'ortografia que, amb el teu permís, he corregit: l'accent de "érem" i la "s" sorda de "frisant." Palometes es pot acceptar com a dialectalisme. Ací a l'Horta també diem així a les papallones. Salut!


MARQUES de allan lee

Poema enigmàtic, dirigit a algú molt proper (un amant, un amic...). Molt bones les metàfores de les taques (estralls de nàufrag, marques a la roca, estela batuda...) També és d'agrair que no les anomenes (les taques).
T'he corregit la "v" de "estavella", així con un accent que i havia a "estranya" molt estrany...
El poema és molt bo, però a mi m'ha agradat més el de l'aranya. Trobe aquest molt més intimista... Serà per això?


ALMESC de Carme Cabús

Haig de dir-te que el mot del títol m'ha sorprès, així com també supose que sorprendrà a tots aquells que ho cerquen al diccionari. Ací el teniu.
Desconeixia que s'utilitzés aquestes substàncies en perfumeria, però la veritat és que després de llegir la novel·la "El perfum", i ara el teu poema, ja no m'estranya gens. La veritat és que, parlant seriosament, és un autèntic luxe el poder comptar en RC amb persones com tu que, el mateix que uns altres companys i companyes, sembleu més professionals de la Literatura que no pas uns aficionats de cap de setmana. Això es nota, tant a l'hora d'escriure, com quan cal fer-vos alguna consulta. Moltes gràcies Carme, per estar sempre a punt!


ASTRES, ESTRÉS, ISTRES, OSTRES I USTRES AMB PARENOSTRES de llampec

El teu original poema (o com vulgues dir-li) es composa d'una introducció, que és una mena de vocabulari amb el significat dels mots que després apareixen a l'oració del Parenostre amb el que acaba la composició. Com no! amb un Amén reglamentari.
Totes aquestes
paraules tenen la particularitat d'acabar en "tres", encara que són algunes més de tres ( i per més inri totes en negreta, amb la feina que dóna...). El teu Parenostre m'ha recordat la magnífica novel·la de de Javier Cercas "La velocidad de la luz", en la que es cita un Parenostre d'un conte de Hemingway: "Padre nuestro que estás en la nada, nada es tu nombre, tu reino nada, tú serás nada en la nada como en la nada. Amén."També hi ha un poema de César Vallejo que es titula "Redoble fúnebre a los escombros de Durango", que és una espècie de Parenostre comunista i republicà on repeteix insistentment la frase "Padre polvo que..."Ja sé que el teu és diferent, però ho faig constar per que veges com, una de les poques poesies atribuïdes a Déu, ha creat escola. El que fa la fama!
T'he corregit l'adjectiu impronunciable que hi havia al costat de poetastre per arrauxat. Els verbs embaucar i desperdigar són castellans. Jo els canviaria per "engalipar" i "escampar" respectivament. També t'he corregit la "s" que havies posat en "obcecat". En referència al mot "llustre", haig de dir-te que si parles de cinc anys, cal dir "lustre". El llustre és el que li estic traient al teclat del meu ordinador...
Res més, amic, no vull que em consideres un criticastre, però molt pitjor seria
que publicares el teu esplèndid poema amb totes aquestes errades, i quedares com un poetastre. Un abraç!


BELLESA INTOCADA de pentinella

Mai m'hagués passat pel cap que del dibuix pogués eixir un poema d'amor. A més a més, un poema d'amor molt bell tendre. Això demostra que cadascú de nosaltres tenim una visió diferent que, a més a més, aquesta va mutant de manera continuada, i que aquesta diferència és el nostre més valuós tresor.
Molt bé l'ortografia, encara que tinc dubtes amb "intocada". Jo posaria intacta. Petons!


LA DANSA DE LA VIDA de ANEROL

Aquest poema és un dels dos que he votat. Ara ho puc dir. I l'he votat per que és el que més es sembla a la meua visió del dibuix. Em refereixo a la visió que tenia de sempre, ja que ara he fet un poema per a unir-lo als vostres i l'he mirat des d'una perspectiva diferent. Però abans, el quadre per mi era sempre això, uns dansaires voltant la foguera als albors de la Humanitat, en una cova prehistòrica. M'agrada molt la terceta final:

" És la dansa de la vida
És la fogata vital
És ...la humanitat."

Felicitats!


LICOR DE PRÉSSEC de Palerm

Si l'anterior poema amorós m'ha sorprès, aquest teu encara molt més... El trobe d'una gran força eròtica i no deixa de sorprendre'm, valga la redundància, la referència al licor de préssec (nosaltres per ací baix diem bresquilla) i, sobretot, la conversa sobre Moscou.
Espere que segueixes escrivint i fent-nos conèixer els teus poemes.


EPITAFI de angie

Amiga Àngels (puc dir-te així?), aquest és l'altre poema elegit per mi (junt amb el de la Lorena), ara ho puc dir, ja que està tot decidit. I és que, m'ha agradat la referència a la tardor, els xiprers, la mort, el fred i totes aquelles coses que són d'aquest temps, d'aquest mes de Novembre que ja ens ha deixat.
A més a més, m'agradaria aquest epitafi quan arribés la dama negra (estic tocant fusta) i se m'emportés amb Ella. Quines paraules més belles per ésser recordat:

"No descansa mai l'ànima d'un poeta."


ARANYA NEGRA, ARANYA FOSCA de megane

Aquest poema és una altra cosa que l'anterior, encara que també tracte el tema de la Mort. He trobat en una estructura com la de les cançons d'infantesa, uns pensaments pessimistes que cal superar. Tanmateix, he de reconèixer que has aconseguit un poema de molt de nivell, molt profund, però també una mica tètric. Carpe diem que deien els poetes de l'Imperi Romà. Cal viure el dia i no deixar-se capficar pels mals rotllos.
Tan sols mancava l'accent de "sóc" que, amb el teu permís, he corregit.
Moltes gràcies per acceptar la meua invitació, i a veure si continuem llegint-nos i comentant-nos.


LLEGENDA DE TINTA de Unaquimera

Un intent més que lloable d'esborrar les boires i les cabòries, dotant a l'aranya d'uns altres atributs, que no pas la negror i la foscúria, amb la que sempre se la representa. El missatge és que tot es pot veure des d'un altres prisma. També l'aranya té moltes potes per abraçar, el que és un avantatge per a l'amor, i fins i tot, pot ésser princesa d'un conte escrit amb tinta de calamar...
M'ha agradat molt!


BIG BANG de atram

El teu poema no és gens matusser, tot el contrari. El ser escrit en tres minuts el fa molt més autèntic i sincer. De ben segur que tots aquests pensaments els sents de veritat. També es nota que havies llegit molts dels poemes anteriors ja que fas referència a les visions sobre el dibuix d'altres autors. A més, que es posen a tremolar els altres participants, perquè si així has fet un poema tan bo com aquest, què no faràs quan t'ho agafes amb més temps?


***************************************************

Res més, companys!
Ha estat un plaer compartir aquesta setmana amb tots vosaltres.
Ara tan sols em resta una cosa:
Ací teniu el meu. No m'he pogut reprimir...
El tenia fet des del dissabte, però no l'he penjat fins que no es va acabar el termini.
Açò s'ha acabat.

Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC




FORAT NEGRE de Francesc Arnau i Chinchilla


Un sol surt per l'horitzó
com un negatiu del nostre món
on un bocí de matèria
és més pesat que muntanyes de plom.

Ni la llum pot deslliurar-se
del camp magnètic d'aquest estrany món,
una altra cosa són els dansaires
que, agafant-se les mans, aconsegueixen
escapar de la immensa gravitació.

Així de sublim, el poder de la ment
és com un sac d'arpillera
ple de llampecs, terratrèmols i trons.


***

24/XI/2.007


I per aquells més despistats, o que ahir vàreu estar de festa, ací teniu l'enllaç amb els resultats de la votació: CLIQUEU ACÍ!!!

Moltes gràcies!

FRANCESC

---