RP6= Repte Poètic 6: W W! COMENTARIS!

Recordeu que la VOTACIÓ està en marxa, que podeu votar fins les 15 hs.. aquí teniu l'Enllaç!

I ara, els comentaris...
Demano disculpes per endavant pel que us puguin semblar.
Reconec que no estic en el millor moment per fer-ho, però simplement m'he deixat anar per les sensacions que em transmetien els vostres versos, per com em feien sentir o les imatges que creaven davant meu...
La veritat, ha resultat una estona molt grata!
Som-hi!

*Surt o queda't - Nubada*

Un títol que ofereix una alternativa, que en principi sembla excloent, però que de cap manera no nega la llibertat en l'opció, ja que de qualsevol forma ofereix possibilitats molt seductores: omplir-se de vida o extasiar-se! Qui pot triar entre aquestes dues opcions tan temptadores? El cor de cadascú, em sembla. Potser jo intentaria conjugar-les...
Els versos finals són contundents:
"Si és que surts,
doncs, a volar!"
I penso: qui vola, ara cap aquí, ara cap allà, també pot tornar...?

*Malgrat la pena - Joanra*

Un poema que inclou una reflexió interna, calmada i conscient, al mateix temps que planteja qüestions enfora, d'aquelles que ens afecten a tots.
I gairebé al final, destaco uns versos que em semblen molt bells:
"Jo el que penso és que sóc tot
quan, malgrat la pena, sóc sol."
Des de la platja de la meva illa envio una abraçada a la teva...

*Perill de seducció - deomises*

Un títol que és una advertència… encara que, de veritat de la bona, el que fa és realçar els atractius de deixar-se seduir pel món oníric, pels paisatges meravellosos, per la tirania de la imaginació. I ja se sap que, de vegades, les advertències fan més irresistible el fruit contra el qual ens alerten...
He trobat moltes bones imatges, però hi ha una deliciosa:
"... es desbocarà el cavall oníric lliure de genet i brida, en la planícia fèrtil d'un paisatge ignot, de meravella."

*A bord dels somnis - kispar fidu *

Un poema que transmet constantment la sensació de meravella, d'admiració davant les possibilitats sense fi ni límits que ens permetria aquest univers, un elogi a la capacitat de llançar-se sense temor a descobrir noves terres, a navegar sense mapes per mars desconeguts... i a gaudir íntimament davant la possibilitat de fer-ho!

*Les portes del saber - Núria / Frida*

Un poema ple de personatges literaris per excel·lència i diferents referents del món dels llibres: el capità dels pirates, la princesa, els follets, la cigala, les veus màgiques, el vaixell, el bosc...
Tots ells, plegats, ofereixen un panorama de somni, ple de records d'infantessa i de creixement, que fan gairebé impossible la tasca de triar un sol: ens falten ulls, ens falten mans!
El vers final és absolutament explícit i encertat:
"Goluda de saber, voldria visitar-los tots."
A mi em passa com a tu, Núria...

*Habitació 503 - Francesc Arnau i Chinchilla *

Aquest poema m'ha creat el dubte de saber on comença i on acaba, realment, però m'ha permès veure l'autor com si fos aquí mateix, ja que en un començament té un aire d'autoretrat descriptiu; també m'ha fet possible sentir-me a prop seu, intentant fer-li arribar els meu millors desitjos en el seu trasbals.
Per a comentar-lo, m'ho he acotat així ( disculpa'm les llicències! ):

Hospital "La Fe" de València, dimarts 6 de Novembre del 2.007
Tombat en un silló que sembla dissenyat
per un torturador del Xile post-Allende,
medite sobre un quadre del realisme màgic
d'un pintor canadenc deixeble de Dalí.
Hi ha prestatgeries amb llibres de consulta
i escales per guimbar els nivells prominents,
on estan les finestres de la imaginació
per a poder reviure històries de ficció.

Un món que està patint un coma terminal
ferit de mort pels nous formats de l'expressió;
el DVD, la xarxa, i tot el que vindrà.
Per a nosaltres que hem assistit al "boom"
de la Literatura a l'abast de tothom
mai no s'acabarà aquest regal dels déus,
el mateix que les ganes de viure dels malalts...

Em sembla un exemple molt digne de dietari poètic, realista, dur però no pessimista, que demostra sensibilitat però no derrotisme.
Ànims, amic Francesc, tu saps ben bé que tenim els déus disposats a fer-nos regals... de tant en tant!

*Vine cap a mi (corregit) - mjesus *

Un poema en què l'autora s'ha deixat anar totalment en mans de les sensacions, ha deixat enfora les pors i els condicionaments i es regala la, possibilitat de transgredir els límits de la quotidianitat, allunyant-se de la mediocritat que ens imposen els llums artificials, les mides estàndards, els rituals fossilitzats i deixant-nos il·luminar per la fantasia, guiant-nos per la il.lusió.
Quin poder el teu i quina enveja la meva, mjesus!

*Biblioteca - Carme Cabús*

L'autora ha aconseguit amb el ritme de les paraules que imagini una veu tranquil·la, incitadora, suau, fent-me tan temptadora proposta... i jo vull anar-me'n amb aquesta sirena a qualsevol... no! a tots els móns possibles!
Ho vull fer, encara que la saviesa que aporten comporti conèixer i reconèixer aspectes d'algunes coses que voldria obviar... però, a la fi, aquestes descobertes ja fan en mi la seva estada i només suposa donar un pas endavant en aquesta odissea assumir-los.
Davant d'aquest versos, crec que només hi ha una resposta possible: si, Carme, i tant que vull!

* Llibres - Noell*

Un poema integrat per tres estrofes que imagino dites amb veu diferents:
la primera, com un pregó, com un anunci d'un producte meravellós que només l'atzar a fet arribar a les nostres mans...
la segona, un xiuxiueig a cau d'orella, una confidència d'aquell que en sap mil i una històries i sap que, en realitat, explicar-les és un art...
la tercera, una proposta feta alegrement, amb el somrís per endavant, amb ganes sinceres de compartir una felicitat que ja s'ha conegut i que s'ofereix generosament!
Ja viiiiinccccc, Noell!

- Torna, torna ( Fora de concurs ) - allan lee

Una petita delicatessen que obre la gana de més, que obre l'apetit d'uns quants versos enamorats de la sensació de llibertat, de moviment lleuger, alat, que se'ns ofereix sense condicions... Tot i això, reconec que potser aquesta mesura exacta forma part de l'encant del poema, que en té a raig!

- el temps s'acaba (Fora de concurs) - gypsy

Un poema que sacseja, que impacta, que deixa la seva petjada. Se li endevina una força continguda que impressiona, que obliga a tractar-lo amb respecte per la saviesa que conté i la contundència amb que s'expressa. Rotund!


I ara ja sou comentats... perdoneu si no he sabut fer-ho millor!
He gaudit amb els vostres poemes i les imatges que heu ofert, potents i atractives, fantàstiques i atraients, una a una interessants i en conjunt, delicioses.
Una abraçada plena de paraules afectuoses a tots els que heu participat, dins o fora de concurs,
Unaquimera