repte 219 - comentaris i veredicte

Perdoneu pel retard!!!!!

Per fi en bonet i jo hem pogut mantenir una conversa "virtual" com només podia ser tenint en compte les condicions del repte.
Dir-vos primer que sembla que dues circumstàncies han afectat a la majoria de textos: el dia de la dona i l'erotisme que corre per RC en aquests moments (no a tothom eh?), i que això de llegir diàlegs ha estat prou divertit. Espero que escriure'ls també ho hagi estat.

Els dos jutges hem seguit un sistema de votacions bastant senzill, cadascú en triava tres, i si hi havia una sola coincidència ja teníem guanyador, si coincidíem en més d'un hi havia una segona votació,...
Però com que s'ha donat la primera situació la cosa ha estat senzilla.

Anem pels comentaris: (perdoneu si en alguns casos han estat poc tècnics)


sense títol - Lois Tarranco /b>

-El de Lois Tarranco no té títol. Es tracta d'una conversa informal i molt solta entre dues amigues, parlant dels 'amics' respectius. Com conversa habitual, amb una gran quantitat de castellanismes, que no molesten. És llenguatge col·loquial, no?

-La veritat és que no li acabo de veure el què. Suposo que vol ser una critica a la coneguda indecisió masclista (de la que jo tampoc me'n salvo) però es queda una mica pobre. Potser li falta una mica de mala baba? Un to més irònic? També hi trobo algunes incongruències, i a mi això dels castellanismes no m'acaba de fer el pes, què vols que et digui.


m'estimes? - gypsy

-A mi m'ha fet molta gràcia "m'estimes?", de gypsy. Conversa desinhibida d'una parella al llit -o serà 'tàlem nupcial'?- I amb reminiscències del dia 8. Ella porta la batuta i les ganes. Destil·la una certa animadversió cap el sexe masculí, però amb gràcia.
Amena, divertida i amb un final apoteòsic: la solució del marit.

-Uf! Doncs sí, la gypsy s'ha deixat portar per la vena eròtica que corre per la casa. Déu n'hi do!
Un diàleg carregat de preguntes, directe, creïble. Segur que la majoria d'homes es sorprendrien davant un personatge com la Marta, i molts d'ells dirien que és una nimfòmana (jo no dic res). Potser és el que vol una mica també, provocar amb aquesta actitud tan directa, "obscena" del personatge.
Realment perquè un home digui que NO a una dona, i d'aquesta manera, alguna cosa ha de passar. Però si la majoria només pensem amb això tan ENORME que te l'Àlex!!! Molt potent!



Tot es convèncer - Urepel

-Original, ben portada, d'humor surrealista i amb tota la ironia que li cal a la història. Manquen alguns accents, però no s'hi nota massa. La dona, una consentidora!

-Jo l'he trobat increïble! Quan he acabat me l'he tornat a llegir perquè no m'acabava de creure el que m'explicava. Que rebuscat!
Antropofàgia? Extravagància sexual?
Tu creus que la màxima aspiració sexual d'un home és mossegar l'orella de la parella? I a sobre la parella després de l'amputació es deixa tornar a fer. Que en són de masoquistes les dones!
La conversa ben portada, la situació una mica estrambòtica.
I perdona, i ja ser que no ve al cas, però m'ha vingut al cap l'escena de Reservoir dogs on el "pirat" d'en Michael Madsen retalla l'orella del policia.
Sang i fetge!


Torna amor meu, torna a casa. - Anjo Laví

-l'Anjo Leví ens la pega ben pegada amb "Torna amor meu, torna a casa"! Situació extrema, còmica, d'un allunyament de la '¡parenta' durant un cap de setmana llarg. Ell la trobarà a faltar per un munt de problemes quotidians. Humor del fi, de detalls que potser passen desapercebuts. No creus?

-Jo me'n faig creus que encara existeixen homes així de capullos, d'ineptes, de caradures, quina mena d'amor és aquest? I a sobre al final sembla que li és ben igual que ella foti el camp. El diàleg ben portat també.





Un dia de feina (subtítol: Tants anys d'estudis...) - Leela

-Mira! Leela no ha tractat el tema de parella. Ella se n'ha anat pel de l'oficina. "Un dia de feina. (subtítol: Tants anys d'estudis...)" ocurreix en una oficina, en un dia normal. El cap és un manotes ignorant de qualsevol màquina de les habituals. No sap com funcionen i cal recórrer a la jove Carme.El subtítol no el tinc clar- Qui ha necessitat "anys d'estudis"? El cap? La secretària? (Supose que serà aquesta darrera...)

-Home, suposo que "tants anys d'estudis" és una ironia cap a la quantitat d'homes que ocupen càrrecs a la feina, però són totalment ineptes. I jo deia abans del de l'Anjo Laví, però aquí tenim un altre capullo, inepte, impresentable i tot el que vulguis. El diàleg el trobo molt creïble i m'han agradat molt els detalls i la paciència amb què explica la secretària tot el que faci falta. Em sembla que qualsevol altra ja l'hauria engegat a la merda a un personatge així.


L'aniversari - Josep Bonnín Segura

-I què dir de "L'aniversari" de Josep Bonnín? Un matrimoni ben avingut -seran les illes?- que enraonen -es diu aixó, no Josep? 'enraonar'- entorn l'aniversari majoria d'edat d'una filla. Realista, humà, d'anar per casa (amb totes les coses bones que això comporta). I amb un to "exòtic" en els modismes de la llengua, que encanta!

-Potser sí que serà això de les illes! En Josep ens tracta la relació més des de la maduresa i amb la mainada ja gran. I no hi ha la malla llet dels altres diàlegs. No sé, potser li falta una mica de salsa (més melmelada de fresa!), però a mi aquests "idó" em maten. Els de ses illes no parlen, fan melodia amb les paraules.




Diàleg d'una altre època - marga

-Del tema del "Diàleg d'una altra època", signat per marga, puc parlar amb coneixement de causa. Virtuts: Reflecteix un temps passat, al ball, amb tota la confiança que RC mereix. Defectes: hi ha vàries persones que xerren.. i si no fas un esforç.. -T'ha passat a tu el mateix, manel?- no saps qui parla... I he trobat a faltar puntuacions i signes...

-Tens raó, jo també m'he perdut una mica. Potser posant espais entre els diàlegs la cosa hagués quedat més clara. I és una llàstima perquè al lloc de la conversa prometia, però no et sembla que també se'n va una mica de les "relacions quotidianes" que demanàvem?


El maltractador. - Jeremias Soler

-Concís, exacte, amb frases curtes, i amb el bon quefer de sempre, Jeremias Soler ens presenta "El maltractador". Un fet puntual, gens extrany, analitzant-lo amb "ulls de mascle". I amb dues lectures ben clares, depenent de si un és lector o lectora... No ho creus, manel? No t'ha xocat ("xocat" és un terme valencià equivalent a "impactat" -que no sé si és correcte!)

-A mi també m'ha xocat. Trobo molt interessant com canvia els papers.
Ens enganya amb el títol. Quan t'esperes una història dura, d'aquelles que llegim tot sovint als diaris, ens apareix un pocapena i una tia freda i calculadora.
Tenint en compte que acabem de passar el dia de la dona, la proposta és realment molt provocadora. Davant d'un jutge femení ho tindria clar!
Aconsegueix una conversa molt real, els diàlegs molt ben trobats. Es dibuixa clarament la cara de sorpresa del Joan davant la malparida de la seva dona, que segur que en tota la conversa no gosa ni mirar-lo a la cara.


Ho sento. - Mississippi

-'Hilarant i fins tot esperpèntic... Real al màxim, però!', m'he dit interiorment en llegir les quatre situacions englobades a "Ho sento" de Mississippi... A qui -i ara no he escrit 'quina'- no li ha succeït alguna cosa semblant a les retratades? A més a més, molt bona ortografia. No et sembla?

-Una altra conversa quotidiana de parella ja "cremada". Els dos personatges una mica estereotipats. La dona que es passa el dia currant i queixant-se però que no deixa que ell toqui res perquè "segur que no se'n sortirà". L'home passiu, que no se n'adona de res, i si se n'adona fa com si no se n'adonés, i que ja li va bé aquesta postura de la dona. Segurament si li deixes fer alguna cosa a casa ja no li demanaria per fer-ho, però com que sap que no li deixa tocar res...
Situacions potser una mica tòpiques, però bé ja es tractava d'això no? Relacions quotidianes, però potser li falta un punt d'originalitat.




Temps - Joanra

-I no has vist com Joanra, a "Temps", ens la fa passar grossa? Ignorància de certes obligacions, i obviar-ne d'altres per aconseguir el repte prefecte, l'acumulació de reptes... La fam d'escriure; la frustració -recollons, quina paraula més lletja. L'esborre- si no s'aconsegueix...

-Doncs al final li ha sortit el repte al Joanra! Un repte on sota una història de les dificultats de fer un repte s'hi amaga la difícil relació quotidiana amb la parella i, si m'apures, la incomprensió que suposa per a molta gent la creació pel mateix plaer de crear. Diàleg fluït, creïble, l'entrada molt bona (no el veus capficat en la redacció del repte?), i la conversa que porta cap al conflicte inevitable, però relativament light. El repte a la merda i me'n vaig a comprar. Si un no vol, dos no es barallen.



Cagun l'ou - XvI

-Ara, sí! Recollones! No te n'has adonat -supose que sí- del despiste SUPREM del protagonista del diàleg "Cagun l'ou", de XvI?
Oblid sempre present del marit, al llarg dels anys. Reacció de la dona...i aclariment de la filla. Tot, acompanyat d'una perfecta correccció gramatical.

-Molt bon diàleg tenint en compte la dificultat que és entre tres. I el final és bo, tot i que ja t'esperes alguna cagada d'aquestes (l'aniversari de la dona, del casament, ...) i potser queda una mica tòpic. També "sona" una mica a pel·lícula antiga. Els pares d'avui en dia encara diem "melenuts"? si em sembla que tots portàvem grenyes quan érem joves.




I anem per les votacions:


Han sortit sis noms, i només un de repetit, si el trobeu sabreu qui és el guanyador


Finalistes:



-Jeremies Soler

-Mississipi

-Urepel

-Leela

-Jeremies Soler

-Joanra



I si teniu bona vista ja sabreu que el guanyador és (o hauríem de dir allò and the repte goes to)

Jeremies Soler per El maltractador


(Tenint en comp
te que acaba de passar el dia de la dona la proposta és provocadora i potser un pèl agosarada. Recomano a les dones especialment que se'l llegeixin.)


salut a tothom! (i rebolica!)