Veredicte Repte C85

Hola reptarieeeess!!

Arribo tard, ho sé, disculpeu. Però ho he fet amb carinyo, que consti. Us mereixeu més, segur, però he anat una mica escopetejat, fins i tot he plegat abans avui.

Així que

Jeremias Soler
"si ens besem pels carrers trontollaran les cases" (Homentage a Martí i Pol.)
La primera lectura l'he trobat una mica enterbolida, no sabia exactament de què anava la història. El text sembla desllavassat i m'ha costat entendre'l. A la segona ja hi he entrat. Potser una reencarnació, una altra dimensió, un salt temporal, unes vides paral·leles que plantegen situacions i sentiments enigmàtics pels senzills humans. Que fan trontollar la religió, les creences, les regles. Però potser dius senzillament que res pot matar l'amor. Per sobre de tot només queda el sentiment com a rei i senyor, el que ens farà renéixer, igual que expressa el poema vital d'en Martí Pol.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.

A la tercera ja l'he gaudit. Com un Rioja que millora a mesura que el vas assaborint en el transcurs de l'àpat... Molt bé.
Potser m'hagués agradat més que no fos tant "senyor" el protagonista.


Bruixot
Fets
Óndia, Xavier, acabes d'inventar l'anti-enigma! Com ets! Ets un crack. Un crack de l'originalitat i de la creació. El teu repte me l'he hagut de llegir quatre cops. I potser ho faré una altra vegada. Realment enigmàtic. Com es menja això? Sovint em supera el teu geni i temo entendre erròniament les teves paraules. Els fets poden passar perquè ens els inventem. Podria ser veritat o mentida. Per què ha mort esclafat, esmicolat en Xavier? No ho sabem, no sabem ni si hi ha un perquè. Finalment no hi ha ni enigma, tot és a la nostra imaginació. Fantàstic. Enigma, anti-enigma, super-enigma.


allan lee
El metge jove
allan, molt bona història. Bona ambientació que ens introdueix de ple i de sobte en la situació. Que bé que ens poses en aquella habitació amb la ferum de la mort. Quina història més extraordinària li va succeir al teu pare. No se sap per quin misteri li va ser donat el dret de gaudir de la felicitat absoluta per uns instants. Aquest fet segurament el va marcar d'alguna manera per la resta de la seva vida. En les seves creences, en la seva feina. Està clar que el repte dóna poc espai i segurament t'ha mancat per poder esplaiar-te millor en l'episodi de la felicitat. Un bon homenatge pel teu pare, que, en forma de relat, sense les limitacions del repte, quedarà perfecte enmig dels nostres milers d'històries.


Francesc Arnau i Chinchilla
"Santa Lucia"
Renoi, Francesc, les coincidències, la casualitat, aquests fets que ens fan pensar si alguna força extraordinària, si alguna mà oculta ens manipula i ens vol fer entendre alguna cosa. És una bona història la teva, m'ha agradat, té enigma i fa cavil·lar. Segurament sobraria a la història si ho haguessis posat, però... què vas pensar? Algun calfred et va sacsejar el cos, o ets un home cerebral i vas seguir llegint com si res? Vas pensar que potser estaves a prop de les portes de l'infern? Que el diable volia dir-te alguna cosa?
La teva prosa és planera i els detalls de realitat (la factura de Telefònica, els cotxes, l'ONCE...) es barregen fantàsticament amb l'aura fantasmagòrica de la coincidència.


fost
Destins encreuats
Bon plantejament, fost, que queda clar des de la primera frase. El misteri de la nostra essència. Per quins set sous som persona que som i no som una altra? Qui va introduir la nostra personalitat en un cos determinat? O és que va tot junt? Per quines casualitats o misteris som qui som? Per què no som la persona que tenim al davant? Una pregunta senzilla sense resposta, això és un enigma.
Excel·lent confecció de les preguntes que es fa el protagonista. Paraules cultes barrejades amb cert argot de carrer (polvo, pillar...), contrast esplèndid. M'agrada. Prosa amb un estil propi, original, que es barreja amb un vocabulari envejable i s'envolta dels entorn exòtic on situes la història.


gaúcha
Truquen a la porta
gaúcha, petita i dolça gran relataire. Una porta que es va tancar i que s'obra en el moment més necessari. Potser una casualitat. Potser un misteri. Potser la força de l'estimació que supera un cop més la rancúnia en els esperits oberts, en el moment oportú. Un crit a l'esperança.
Frases clares, idees precises que ens entren com sagetes i que perfilen clarament l'angoixant situació de la dona, amanides amb aquests versos d'en Maragall que els trobo fantàstics.
Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

També t'agrada el mar gaúcha? Com goso preguntar-ho si el tens de llar?


Carme Cabús
Misteri
Carme, dóna gust llegir-te de nou en un repte. Planteges el misteri de l'atracció, el per què s'atreuen dues persones desconegudes. I el complementes amb un misteri, amb la màgia que l'home ha vist clarament en ulls d'ella: la força de la vida. La teva prosa, com sempre, especial, suau, plena de matisos i d'imatges ("el dia s'obria com una flor càlida." "...foragitat pel meu somriure sobrer.") Quedo obnubilat de com utilitzes la puntuació, les pauses, els adjectius. Tot rutlla fàcil i sobre cotó fluix.
Un enigma afegit: quan has descrit l'home, he pensat automàticament en el Xavier? Serà un misteri? Serà per la cua? Serà un enigma matemàtic?
Molt bo el canvi de darrera hora. Deliciós. Acceptat.


I sense més preàmbuls i sense parar-me a fer finalistes perquè no sabria a qui excloure, dono doncs com a guanyador un repte que havia descartat a la primera lectura però que per qüestions enigmàtiques és el que finalment m'agrada més.

Jeremias Soler pel seu homenatge a en Martí Pol i l'enigma de la força dels sentiments.

Felicitats un cop més Jere !!

I gràcies a tots vosaltres.