Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Comentaris Personalitzats: REPTE CXI
Intervenció de: Leela | 07-04-2006
Bona nit!
Faré els comentaris d'un en un, però us convido a que llegiu tots els reptes.
He de dir-vos que encara no m'he decidit del tot, tot i que tinc finalistes.
M'han agradat moltíssim tots i cadascún dels reptes i en cada un d'ells he trobat aspectes irrepetibles, que en els altres no estaven i per tant us convido efusivament a que els llegiu tots.
Abraçades amb nocturnitat i alevosia!!
Respostes
-
Baiba Liepa
Leela | 07/04/2006 a les 23:42
El teu repte és dur, sincer i colpidor. Ens has relatat una situació molt vívida que sembla que ha perdurat al llarg del temps fins l’actualitat en la que la protagonista se sent descontenta amb la seva imatge, sobretot amb allò que li recorda a la seva mare.
El desig de la protagonista és molt sincer, i l’he entés, en certa manera, com voler a tornar a tenir una nova vida que poder viure. Una nova vida en que poder ser la princesa que un dia va descobrir que era en un mirall, quan va pujar a l’habitació de les tietes.
M’agradaria molt dir-li a la protagonista que les princeses no tenen edat i que no cal tenir netes, sinó tornar-se a mirar de nou en el mirall (tenint l’edat que es tingui) i veure que hi ha coses que perduren: aquella espurna de princesa que un dia va veure, segueix sens dubte existint... Voldria dir-li que empri més temps descobrint aquesta espurna més que no pas modificant allò que no li agrada de la seva mare... però jo no sóc ningú per dir res a ningú.
Perdona que hagi fet broma amb el teu pseudònim. M’ha resultat sorprenent perquè mai l’havia vist abans i m’ha costat de pronunciar. D’altra banda, com he comentat abans, jo estic una mica boja i m’agraden els jocs i per això he estat una estona intentat esbrinar l’inesbrinable. Disculpa per la meva intromissió.
El teu relat m’ha impressionat, sobretot en les segones i terceres lectures que he fet, perquè és autèntic.. perquè sota ell hi ha una princesa amagada.
Una abraçada molt grosa!
-
brideshead
Leela | 07/04/2006 a les 23:44
Brids, estic encantada de poder llegir alguna cosa teva en prosa. M’ha agradat molt com has descrit la situació del teu personatge, com s’enfronta amb la seva pròpia mirada a l’arribar a casa, com se sent estrany de si mateix. És un home immensament trist perquè no se sent estimat. Sembla ser que les coses li van malament i d’aquí en dedueix que no és digne d’estimació.
M’has fet viure una sensació horrible de malestar, causat per aquesta sensació que tots (potser) hem viscut de no sentir-nos estimats perquè les coses no ens van bé. El teu protagonista ha confós que les coses es torcessin (cosa normal en la vida) amb que les persones que l’envolten no l’estimen. Això és molt dur.
M’ha agradat el teu relat, però trobo que el final es precipita. Un cop més costa molt explicar els motius d’un suicidi (ho sé perquè un dia també en vaig voler escriure i no me’n vaig sortir). La frase però que ho lliga tot és la de sentir-se el seu propi obstacle per seguir existint... el teu personatge està tancat tant en sí mateix que es creu un obstacle per la seva pròpia vida. Impressionant!! ... i real.
Malgrat tot, el final em resulta estranyament precipitat, després de la descripció acurada prèvia....
Et convido a que facis el relat una mica més llarg (i em disculpo per si no us he deixat prou llargada)
Un petó!!!
-
Sol_ixent
Leela | 07/04/2006 a les 23:46
El teu relat m’ha agradat també, però el trobo una mica distant. Et demano disculpes per si hi ha alguna cosa que no he entés. El desig del teu personatge es mostra al final, però durant tot el relat hi ha una mena d’explicació o justificació del què ha fet i del per què ho ha fet. No em sembla gens malament però ho vec una mica deslligat del tema que proposava.
M’agrada però que ens mostris aquesta estranya faceta humana de com una persona pot ser capaç a l’hora de disparar un tret a algú i a l’hora desitjar tenir una persona aprop per abraçar-la. És un tema complex, sens dubte
Penso també, com li he comentat a la Brids, que estaria bé que el fessis més llarg i que desenvolupessis la temàtica que has encetat en els dos paràgrafs sobre les reflexions que penso que has fet i que versen sobre la justícia, la pàtria, la vida.
Una abraçada!!
-
Yáiza: Pep
Leela | 07/04/2006 a les 23:47
Divertit monòleg d’un home amb sí mateix. El desig: deixar de ser tímid.... mmmm... quantes vegades he demanat jo això!!!
M’han agradat especialment frases que trobo que estan molt aconseguides: (sobretot de ‘mala llet’ del mirall)
-només parlo quan m’és imprescindible.
-De gramàtica un deu... genial!!! Escrius prou bé, però no saps parlar (em sona...)
El teu repte era difícil, penso que fer un monòleg és complicat, sobretot si és d’aquesta mena esquizofrènica en que un mateix es va responent.
M’ha agradat doncs el risc pel que has optat, escriure de manera diferent al fer el teu monòleg... posar-se reptes dins dels reptes a mi, personalment, diu molt d’aquell relataire!!.
Un petó!!
-
Xavier Valeri.
Leela | 07/04/2006 a les 23:48
Què puc dir-te Xavier. La teva prosa és impecable. Descripcions perfectament acurades, lèxic ric, culte, però molt entenedor. I sobretot... el que per mi és impagable: aquesta ironia, aquest sarcasme.....
Desitjos, desitjos, desitjos... quin desig més autèntic i sincer que pixar allà on no podem (figuradament mostrant la nostra ira o ràbia contra tot).
Vull remarcar sobretot com has sabut copsar l’essència del desig: el desig pot ser la cosa més simple del món, està relacionada amb alguna cosa que té a veure amb la clandestinitat i això li dóna un plus, de vegades es fa en solitud, sense cap mirada que ens pugui jutjar... i el que em sembla la traca final és deixar el desig obert a la especulació del lector:
Què desitja aquest bon home que s’acomplirà quan plegui de la feina?
Tant sols plegar de la feina, o hi ha alguna cosa més al darrera???
Abraçades!!!!
-
Boigboig
Leela | 07/04/2006 a les 23:51
Un professor meu deia que era impossible posar-se vermell quan estaves sol. Que la timidesa o el rubor només apareixen sota la mirada d’altres persones... NO ÉS CERT!!!
T’he anat seguint i he vist que has usat el recurs d’implicar-te TOTALMENT amb el jutge del repte... mmmm.. què puc dir-te??? Seductor!!!!!
El teu desig és seductor... molt! A l’hora però, l’he trobat sincer, noble, i sobretot.. he vist moltes coses darrere del que tu aparentment vols donar-me a entendre....
Ara jo sóc la jutgessa però.. quantes vegades escrivim intentant seduir al lector???.. i com de durs són els reptes que ens posem (i que serien molt més senzills enviant flors o fent mirades)... Juguem amb paraules!!! M’encanta jugar... i em sembla que a tu també!
Les paraules costen de sortir... i el teu desig és, quan marxes a dormir,... que les teves paraules mostrin de la millor manera, de la manera més fidel... els teus somnis!!
Un desig que jo també tinc.. (voldria que les meves paraules no em traissin mai i que diguessin exactament tot allò que sento)
Un petópetó
-
Carme Cabús
Leela | 07/04/2006 a les 23:54
Carme algun dia et diré una cosa... que ara et puc avançar.. les teves paraules m’han arribat molt endins, d’una manera que ara mateix no et puc explicar.
Anem a la part tècnica:
-trobo molt encertat la repetició del ‘molt bé’. Sembla que vulguis aclarir alguna cosa, posar ordre, ordenar i classificar.. l’inclassificable!
-De la teva prosa poètica no en parlaré perquè em quedaria curta. M’agrada molt com escrius. M’agrada que introdueixis sempre mots que no solem usar i que els combinis de manera especial perquè no se’ns faci massa feixuga la lectura.
Respecte el contingut: molt madur: ‘som dos que ens hem de comprendre des del mateix començament....’ ‘és el repte que trio’. Això sembla innocent, però sabem que és una tasca dura i difícil, i dennota molt camí viscut (amb els ulls i el cor ben obert).
I a l’hora mostres les contradiccions que tots tenim. ‘Només vull que torni a passar una altra vegada....’ fins a quantes vegades??. Combinat amb ‘ja havies de marxar’, ‘curta tarda’, ...
M’ha agradat especialment:
i que no calgui que em preguntis: et molesta...? només perquè, senzillament, et sentis lliure amb mi.
Penso que has sabut copsar un desig tendre, vital, esperançat però a l’hora molt madur, que sap de què parla.. i perquè sap de que parla... s’arrisca amb plena consciència i tria el que vol.
Un petó!!
-
Jeremias Soler
Leela | 07/04/2006 a les 23:56
M’he de treure el barret davant teu: a més de prosa magnífica vec que escrius poesia rica, àgil, amb rima, plena de lèxic.
El teu poema m’ha resultat molt agradable de llegir. M’ha agradat cadascun dels teus desitjos, tots amorosits per la música de la natura que li has sabut posar.
...
no et diré res més perquè voluntàriament dius que estàs fora de concurs ;-))
Si us plau, penja el poema a la teva plana!!!!
Una abraçada!
-
Yáiza: Dubtes
Leela | 07/04/2006 a les 23:57
Yáiza!!! Renoi! Quanta feina.. només t’ha superat la catpuig que està clar que el dia del seu anniversari es dedica a fer el què més li agrada.
Bó aquest repte, amb sorpresa final. M’ha agradat molt el fet que has sabut recollir la lluita interna que es viu quan es tenen determinats desitjos. El monòleg que estableix la protagonista, com lluita amb si mateixa és molt aconseguit.
Trobo que has sabut copsat molt bé la psicologia d’una persona que lluita contra un desig irrefrenable.. i que finalment s’adona de quin és el seu veritable desig.
Un altre petó!!
-
fost
Leela | 07/04/2006 a les 23:59
Fost escrius molt bé!
Ens has estat descrivint com és la Carla. Com n’és d’habil, d’intel·ligent, sota la mirada d’en Joan que desitja ser com ella. En Joan, en canvi, sembla que estigui aclaparat davant de tanta eficiència, de tantes bones qualitats.. de tant aclaparat que està, ha de fer un enorme exercici d’autocontrol.. interessant!!!
L’efecte que li causa la Carla en el Joan és devastador.
M’han agradat dues coses especialment: com acabes la història, dient que que la Carla li fa un petó, intens i ho crec perquè aquestes sortides (com la d’en Joan) generen petons molt intensos. I sobretot, el què més m’ha agradat és com ens descrius un Joan contradictori: per una banda sembla molt enamorat, tant que voldria ser com la Carla, i d’altra banda sembla completament abatut, i penso que no és perquè no pot ser com la Carla.. sinó potser perquè la Carla li genera haver de fer exercicis d’autocontrol.
Ha sabut mostrar un desequilibri en algunes situacions (que no has de ser necessàriament de parella sino de les relacions en general) i la confusió que ens creen desitjant voler ser aquella persona a la que tant admirem.. quan l’altre està content de que siguem com som!
Perdona aquest comentari de psicoanàlisi, però és que com que la teva prosa no té cap fissura només em puc agafar al contingut!! (això és una floreta per si no et quedava clar ;-))
Petons!!
-
Catpuig: temptacions
Leela | 08/04/2006 a les 00:01
Catpuig, m’has fet pensar en el meu avi. Enhorabona pel teu (primer) repte. Com en X. Valeri ens has donat una lliçó de que els desitjos no tenen perquè ser grans coses, simplement una mica de tortell.
M’ha agradat la teva història, com pateix el pobre avi perquè no pot menjar el que vol. M’ha fet pensar en que la vida és una mica rara i que per poder seguir gaudint d’una bona salut hem de privar-nos de determinades coses.. i la pregunta és: què és la salut? Tenir el col·lesterol o la diabetis controlats o poder disfrutar de les coses de la vida ??
-
Catpuig: pensaments agafats al vol.
Leela | 08/04/2006 a les 00:03
Real, autèntic i sincrònic amb el dia del teu anniversari. Catpuig, perquè ara mateix estas molt lluny sinó ja et regalaria jo mateixa el llibre que demanes. M’ha encantat que demanis que la pell no s’arrugui dins l’aigua... tot el temps del món no te’l puc donar... però si una mica de temps fora del temps mentre es llegeix un bon llibre... això però tu ja ho saps!!!
-
Catpuig: et vull de nou, ho confeso
Leela | 08/04/2006 a les 00:04
Vec que avui has fet allò que t’agrada. El teu poema m’ha posat la pell de gallina. M’ha arribat molt endins i he tingut moltes ganes d’estar amb la meva mare. És un desig que, quan ens fem grans, pensem que mai tindrem perquè tenim ganes d’estar sols i ser independents, però amb el pas del temps ho enyorem. En el teu cas però penso que va més enllà. El teu poema és molt emotiu i m’ha agradat molt. Desitjar estar amb la teva mare hauria de ser un desig que es pogues acomplir a tota costa.
Un petó ben gros.
-
mjesus
Leela | 08/04/2006 a les 00:05
El teu repte té especialment un tros que m’ha agradat moltíssim: El paràgraf que comença amb vull viatjar amb els ulls cecs. Penso que has aconseguit fer una prosa poètica molt bonica plena d’imatges molt profundes: ‘oloro la flaire que s’escapa del rebost de la ignorància’ !!!
M’ha agradat molt mjesus, però tinc un petit problema de comprensió del final. Segurament és perquè estic cansada, i per això et demanaria que el pengessis també a la teva plana per poder-lo llegir de nou.
Repetir-te però que m’ha encantat la descripció que fas dels desitjos.. sobretot: enfonsar-me dins l’aigua i ésser una esponja de mar!!! Genial!!!
Un petó!!
-
Afrika
Leela | 08/04/2006 a les 00:07
Ostres Afrika, el teu repte m’ha produit una sensació estranyíssima però que te l’agraeixo. M’he ofegat.. I no ho dic pejorativament, sinó que penso que has aconseguit trobar aquella perspectiva del desig que ens ofega. O al menys així ho he interpretat jo. M’he sentit paranoica entre les teves paraules (tot això que dic és molt positiu eh!)... Al meu parer has sabut expressar la línia tènue que existeix entre el desig i la ‘baogeria’ ‘paranoia’ ‘obsessió’ o digues-li com vulguis.... Que és sincer i autèntic, en puc donar fe (al menys jo he viscut algun cop aquesta sensació) i amb la teva manera d’escriure i els recursos que has usat (ni un punt apart, molts punts suspensius.. contradiccions, preguntes, exclamacions, etc...) has sabut transmetre’ns una asfixia que és la que es viu en determinades ocasions.. quan el fil entre l’amor i l’odi és molt i molt prim. Vehement, esgotador, obsessiu... (molt relacionat amb el que són els desitjos)... un bon repte!!
Un petó!
-
angie
Leela | 08/04/2006 a les 00:16
El teu poema és fantàstic.
Trobo que està ple de sensacions autèntiques, riques. L'he llegit diverses vegades (com la resta de reptes) i, si això és bogeria... jo vull estar ben boja!
Primer desig: sentir la soledat assumida (acaronada esperant el proper petó). La soledat assumida, cal aprendre a assumir la soledat i se'ns fa més lleuger quan esperem un petó.
Segon desig: temps per viure feliç. M'ha agradat molt l'imatge del xiclet que s'escampa ple de felicitat per tot arreu.
Tercer desig: descoberta de camins misteriosos de la mà d'algú estimat, amb qui viure noves experiències.
Quart desig: ser valenta i justa, (amb els demés i amb si mateixa, no haver-se de justificar... signe de gran equilibri!).
Cinquè desig: perdre's i tornar-se a trobar és feixuc,.. però potser és el que hem de fer constantment... Per cert, en aquests quatre versos hi ha una cosa que em grinyola i no sé ben bé el què.. potser els dos darrers versos.. (no em facis massa cas..).
.. trencar miralls d'hipocresia... un crit a la valentia!!
Angie, el teu desig és viure plenament.. i tu aìxò ja has aprés a fer-ho i ara no hi ha qui et pari!!!
Un poema fantàstic, de veritat!!
Un petó!!!
-
Ninona
Leela | 08/04/2006 a les 00:26
Ninona, m'has captivat!!!
el teu poema és senzill (aparentment!)
Has plasmat de la manera més clara el problema que jo em plantejava quan us vaig proposar aquest repte.
De fet era un dia que anava pel carrer i jo mateixa em vaig demanar què demanaria si em concedissin un sol desig.
Un sol, no dos ni tres, perquè dos i tres dóna molt marge i podem escapolir-nos d'enfrontar-nos a nosaltres mateixos. Efectivament, vull una solució... que tots vosaltres m'heu anat donant. No m'importa el que la gent demani, en concret, sinó volia veure com us enfrontaveu al fet d'haver de demanar un desig. No és fàcil... potser perquè ni tant sols sabem el què.
Com tu dius en un dels teus versos, és un dubte del més nostre i hem de ser sincers.
Certament, potser és por el que sempre ens fa evitar aquesta pregunta, el que fa que no ens mirem als ulls del mirall.
Bons els versos:
l'obstacle a vèncer
la banalitat.
No deixar-me confondre
desitjar-ho de veritat
La rima, si vols, és bastant previsible però ho supera el contingut que expresses.
Hahahah... has arribat al final amb èxit zero!!
Llavors comença la sinceritat: no sabem què esperem??
Genial el final: Tinc un desig, SABER que DESIJTO.
Ninona, m'han captivat les teves paraules... estan plenes de contingut... sota una màscara, sota uns versos innocents, de paraules quotidianes, un poema 'fàcil' (i no em malinterpretis eh!)... has captat el què volia!
Un petó!
-
Rínxols...
foster | 08/04/2006 a les 01:33
Mira estimada, m'he llegit el teu comentari que m'ha fet rellegir el repte, i el repte i el teu comentari m'han fet rellegir l'ànima... i l'anima ha premut l'on d'aquesta cancó que et dedico amb tot el carinyo i admiració... (encara que no sàpigues molt bé per on vaig tant li fa, per a mi, aquest repte i aquesta nit han estat una mena de sa psicoànalisi...)
Si tienes un hondo penar
piensa en mí
Si tienes ganas de llorar
piensa en mi
ya ves que venero tu imagen divina
tu párvula boca que siendo tan niña
me enseñó a pecar...
Piensa en mí cuando sufras
cuando llores, también, piensa en mí
cuando quieras quitarme la vida
no la quiero, para nada,
para nada me sirve sin tí.
fost (petons)
-
ostres, leela
angie | 08/04/2006 a les 01:36
jo també t'he enviat al miliu una cançoneta
fost, telepatia?
repetons als dos
-
angie preciosa... et desitjaria bona nit però...
foster | 08/04/2006 a les 01:38
estic plenament convençut que serà mooooolt bona (mossoooooo! corre, fuig! hahahaghhhhhhhhhhhhhhhhhhiassssssssss)
uona nit, ara sí
jajaja
fost
-
bona nit fost...
angie | 08/04/2006 a les 01:40
haurà de fugir amb crosses, jeje... però un altre dia,
petons
angie
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Desembre: el caliu que em fa sentir viva (1 comentaris)
- CARTA AL NADAL (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
Nous més llegits
- Sobre les inquietuds (507 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (294 lectures)
- POLS DE LLUM (271 lectures)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (237 lectures)
- Confiança en les Alternatives (222 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (207 lectures)
- La impudícia del vestit (171 lectures)
- El fals temps d'ahir (154 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (148 lectures)
- UN MATÍ QUALSEVOL (147 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- Confiança en les Alternatives (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- La capsa de les vanitats (Agrada a 1 relataires)
- Una imatge digna de veure. (Agrada a 1 relataires)
- Les flors que culls (Agrada a 1 relataires)