REPTE 94: Veredicte

Contrarietat, escopinada, col, fustigar

Aquí tenim el veredicte del repte XCIV, és a dir el noranta-quatre. He detallat una mica les coses que he tingut en compte a l'hora de prendre decisions. Us he ordenat per ordre de presentació.


Proposta al final del camí, de pivotatomic: 349 paraules.

Estil: molt bo, quasi impecable menys algun detall sense importància, pràcticament.
Originalitat: excessivament tòpic, al meu gust, i potser també una mica massa lineal.
Paraules clau: ben posades, van amb el conjunt del relat i fins i tot passen desapercebudes.
Tema: tòpic, com ja he dit abans. La història d'una dona colpejada per la vida després d'haver-ho tingut quasi tot, m'ha recordat massa a cambreres de pel·lícules tant americanes com europees. El final em decep una mica, encara que va a joc amb el relat, amb l'ambient de perdedors que rodeja la Berta, no esdevé precisament una oferta que no es pot refusar, en el sentit en que tot esdevé una continuació, no és quelcom que trenqui del tot. M'explico: el fet de tenir una possible cita amb el del quiosc va tant en conjunt amb la vida de la protagonista, que no suposa res nou, encara que sí quelcom d'alegria dins un món de tristesa.
Faltes: només n'he trobat una, has accentuat un "com" (comorl!)
Fets a destacar: la frase "els amics van volar com fulles d'octubre arrossegades pel vent", m'encanta. Però ve precedida per la mateixa fórmula al dir: "aquella vida de pel·lícula va esmicolar-se com una figura de porcellana colpejada per un mall"; ambdues frases són maquíssimes, però van continuades...


Una proposta que no es pot refusar, de Yáiza: 349 paraules

Estil: Força bo, un es posa en el paper de la noia, en la seva manera de veure la història, primer enamorada, després castigada i finalment de persona perduda que es desespera.
Originalitat: la història no és nova, de fet és bastant vella. La manera en que la planteges no està gens malament, doncs té un caire de sarcasme del propi personatge que trenca amb el fet que tot el que expliques ja em soni.
Paraules clau: tres d'elles estan de conya, ben posades i en context. Però em falla la variació que fas d'escopinada. Potser peco de tiquismiquis, però "escopinada" estava plantejat com un nom i tu ho poses com a verb: escopia. Quan deia que es podien fer variacions em referia a plurals, per exemple. Tenint en compte que no vaig especificar a les bases, ho agafo però amb miraments...
Tema: el relat és amè, està ben desenvolupat en poques línies, doncs s'experimenta en un no-res els canvis d'estat d'ànim de la protagonista. Li falla la originalitat que deia abans, però té la capacitat de condensar molts anys en poc i que no resulti brusc.
Faltes: No n'he trobat cap.
Fets a destacar: la gràcia del final, que trenca amb el to enamoradís de tot el relat i converteix l'home perfecte en un aprofitat i la noia en una desesperada.


Una qüestió de principis, de La riera del fluvià: 321 paraules

Estil: força bé, en alguns moments se m'ha fet carregós, una mica forçat.
Originalitat: el teu relat és original perquè suposa un tema poc tocat, com la cirurgia plàstica i a més conté fets socials: la crítica a les "niñas bién", l'aparició de la violència domèstica...
Paraules clau: a part de "col", que ho has posat allà una mica forçat, amb la història del super que no ve a compte, la resta molt bé.
Tema: Bo, de fet és el millor de text, en el sentit que barreges fets socials amb un protagonista (o una) teòricament d'ètica incorruptible però quan arriba la oferta tot se li gira, demostrant que tots tenim un preu, per dir-ho d'alguna manera.
Faltes: a part de paraules en castellà i de silicona, que no sé com s'escriu bé però em sembla que no és així, no n'he trobat.
Fets a destacar: el final, encara que li falta força narrativa, m'encanta. Les expressions en castellà, que les fas servir per referir-te als pijos, és un fet que jo també faig, quan hi ha pijos catalans a punta pala també.


Una proposta humida, de Xavier Valeri valeri Coromí: 344 paraules

Estil: malgrat una frase del començament que no acabo d'entendre: "el cap aixafava la seva part de pneumàtic", la resta molt bo. És un estil relativament sec, que va molt bé amb la manera de follar dels protagonistes, sense previs, sense romanticisme, directa i ràpida.
Originalitat: pel meu gust alta, fent un repte eròtic que són difícils de veure, i a més m'encanta el fet que ell vagi surant amb un pneumàtic, com un xaval, quan és un home fet i dret.
Paraules clau: no he trobat "col"
Tema: la història de l'empresari feliç que es lia amb la secretària, certament, no és nova, però ja he dit que el plantejament i la manera de funcionar és el que el fa original.
Faltes: Cap ni una.
Fets a destacar: la manca de la paraula clau "col", a no sé que se m'hagi passat per alt, desqualifica el relat directament, i em sap greu perquè ho tenia quasi bé tot. Potser t'has confós amb "coll". L'inici, la primera frase, és molt divertida.


Hienes, de angie: 305 paraules

Estil: bo, és senzill i segueix la fredor del plantejament de història, les coses passen sense gaires descripcions, de fet perquè no calen.
Originalitat: la trama política no és original especialment, però dins dels reptes em sembla que sí, a més enfoques la cerca d'un escàndol des de qui l'ha de provocar, no des del polític que caurà en la trampa o des de la dona o home que el fa trencar les normes políticament correctes.
Paraules clau: tant "escopinada" com "contrarietat" les converteixes en verbs quan no ho són. No sé si faig el correcte, però en no deixar especificat clarament cada ús de les paraules, faré com en el relat de la Yáiza i ho passo però mirant-m'ho amb ull crític.
Tema: molt bé perquè tota la història en sí és la proposta que no es pot refusar, no la poses al final com d'altres ni en fas una excusa. El final, però, és massa fred i insubstancial, no té efecte sorpresa sinó que sembla que l'hauries continuat però no tenies prou paraules.
Faltes: "escrúpuls" en comptes de "escrúpols". "País" sense accent. "Entregada", en comptes de "lliurada", per exemple, és un barbarisme. "Insoportable" en comptes de "insuportable"
Fets a destacar: el tema i el plantejament destaquen per bé, les faltes i el final en negatiu.


Em vols?, de catpuig: 303 paraules

Estil: molt bo, el relat està trencat per espais i punts i a part, amb interrogants i afirmacions que porten la confusió de la protagonista, de manera que la fan entrar més dins la història.
Originalitat: tant en el plantejament com en la presentació, el relat esdevé original, encara que la història ho és relativament. Ho he entès com una situació de maltracte infantil viscuda per una mare, que té por de repetir el mateix que va patir ella. Si m'equivoco, m'equivoco.
Paraules clau: dius "futiga" en comptes de fustiga, serà un error de teclat... Posar "a qui no vol col, dos plats", una divertida transformació de "si no vols caldo, dues tasses". La resta bé.
Tema: encara que m'ha costat, imagino que la pregunta de la nena, el "em vols?" del títol lligat a la reacció que això suposa en la mare és la proposta que no es pot refusar, encara que és una pregunta més que una proposta. Si és així, he de reconèixer que té un toc realment brillant, sinó, no trobo on està la proposta que no es pot refusar. Jo, al menys, ho he entès com la primera opció que et dono.
Faltes: "sacsejos" en comptes de "sacseigs"; "em centro a ella" en comptes de "em centro en ella"; els "per què", quan és interrogant, van separats, tu en poses un parell de junts.
Fets a destacar: com està plantejat el text, la duresa que presenta i la complexitat de sentiments i sensacions que es barregen a la protagonista. La dificultat de comprensió del text.

El peix gros, de Jeremies Soler: 350 paraules

Estil: molt bo, amb un vocabulari considerablement rebuscat, però bo.
Originalitat: històries d'assassins a sou n'hi ha moltes, aquí ho barreges amb personatges reals i actuals, donant-li contemporànietat, però no és excessivament nou.
Paraules clau: Totes posades on toca, distribuïdes en el text i sense que es vegin forçades.
Tema: ben tocat, la proposta no es pot refusar per fets econòmics, encara que relativament previsible, tota la història està portada amb força estil i encara que et desvies del tema, no ets l'únic, per tant no ho compto però ho comento.
Faltes: diré que no n'he trobat perquè hi ha paraules que no sé escriure (ehem, ehem)
Fets a destacar: el vocabulari molt bo, els personatges actuals tractats amb crítica per la part positiva, però la història esdevé molt complexa i una mica espessa.


La meditació de les dues banderes, de Filalici: 346 paraules

Estil: bo, té classe, per dir-ho d'alguna manera, és ple de paraules ben trobades, de detalls descriptius més que brillants.
Originalitat: Molta, sens dubte. La lluita d'un aspirant a jesuita per discernir el bé del mal, plantejat com una guerra de banderes és bona idea, a nivell de recurs literari és molt original.
Paraules clau: al seu lloc, en context, res a queixar-me però si a elogiar.
Tema: aquí és on em falla el teu relat, en primer lloc el tema a mi no m'atrau gaire, però després el salt que del primer paràgraf fas al segon em trenca una mica els esquemes i el resultat final em sembla excessivament fàcil.
Faltes: faltes? On?
Fets a destacar: la valentia del tema, sens dubte, al meu mode de veure destaca. El tracte que profereixes també val la pena, encara que a nivell negatiu la història no m'enganxa.


Cruceiro, de Mirna<
/b>: 350 paraules

Estil: molt bo, es contagia amb la història i té detalls a tenir en compte. La tristesa de la història està portada amb els ulls d'algú que no ho pateix, i es nota.
Originalitat: força original, encara que el tema de les faveles brasileres ja ha estat tocat en d'altres ocasions i en moltes pel·lícules, m'agrada la forma en que ho dus a terme.
Paraules clau: res a objectar.
Tema: la proposta a no refusar em sembla molt forçada i poc creïble, com si adoptar un nen del carrer de Rio o de Brasilia o de Sao Paulo fos cosa senzilla. Per mi aquí hi ha un petit problema de desconeixement de la realitat de serveis socials (ja sigui teu o meu) i sobretot de plantejament, el protagonista pràcticament ni s'ho pensa.
Faltes: No n'he vist.
Fets a destacar: La història en sí és de caràcter marcadament compromès i toca, igual que una altra que corre per aquí, diferents temes socials. Però al mateix temps, el final, com ja t'he dit, no em resulta creïble i trenca amb un repte ben portat, amb estil i coherència.


Perseguit, de Bruixot: 334 paraules

Estil: bo, es limita a explicar una història sense buscar pretensions, mantenint una aura de misteri sobre la raó per al qual el persegueix algú, al protagonista.
Originalitat: original perquè no se sap què passa, només que persegueixen algú per alguna cosa, té un aire kafkià extret, probablement, de "El Procés", però amb toc propi.
Paraules clau: al seu lloc, com qui no vol la cosa. Només "col" em sona relativament estranya.
Tema: en la situació del protagonista, o agafa el vaixell o "pringa", de manera que no hi ha dubte que no la pot refusar. La resta em deixa una mica descol·locat al no obtenir resposta al que està passant. Potser per tu no té importància, per mi em deixa a mitges.
Faltes: "alló" en comptes de "allò"; no "hem" poden veure, en comptes de no "em" poden veure.
Fets a destacar: el caràcter que té la història, diferent a les demés per la concepció de plantejar un desenllaç sense que en sapiguem ni el inici ni el final.


L'atrapasomnis, de mjesus: 343 paraules

Estil: està bé, però no el destaco especialment perquè crec que has volgut explicar molta cosa en poc espai, de manera que en moments no veus per on va l'estil que vols donar al relat.
Originalitat: molt bé, una història de llegendes d'indis americans que desconeixia i que m'ha encantat, sigui certa o falsa. Crec que la idea del atrapasomnis és digne de ser plagiada ben aviat per un relat més llarg (teu, espero).
Paraules clau: no em convenç com i on poses "contrariar", la resta sense queixes.
Tema: en la situació del protagonista, o agafa el vaixell o "pringa", de manera que no hi ha dubte que no la pot refusar. La resta em deixa una mica descol·locat al no obtenir resposta al que està passant. Potser per tu no té importància, per mi em deixa a mitges.
Faltes: "trasl·lúcid" en comptes de "translúcid". Cap més.
Fets a destacar: la idea del atrapasomnis, m'ha atrapat. La irregularitat com resolts portar la llegenda a l'actualitat, amb el taxista sioux i la forma de plantejar la proposta, que no em convenç.


Vine al Born, de joanra: 349 paraules

Estil: molt bo, amb tocs quasi genials. El personatge d'en Ferran és entranyable i per mi l'estil és el que ho fa.
Originalitat: llibres i pelis sobre empreses que volen desallotjar veïns n'existeixen a punys, de manera que la història no és excessivament original, encara que està portada amb una ironia fina i encomiable.
Paraules clau: passen desapercebudes, a excepció de l'excentricitat de la col al cap.
Tema: l'assetjament que rep en Ferran com a últim inquilí fa que sigui relativament previsible la proposta que no es pot rebutjar, encara que ell ho estigui fent d'alguna manera. Crec que el que compta aquí és el personatge i els detalls que hi incorpores.
Faltes: "super" en comptes de "súper". "Inclús" en lloc de "inclòs"; percusions va amb dues esses.
Fets a destacar: la manera de portar el relat, els tocs d'ironia i el personatge.


Això és un infern, de mandalf: 349 paraules

Estil: bo, la ironia sense embuts que desprèn, quasi com un relat absurd i ple de ximpleries que et deurien passar pel cap en aquell moment. Crec que, segurament, una mica més depurat (allò de repassar-lo abans d'enviar-lo) l'hauria deixat rodó.
Originalitat: el més original en quant a tema, però ja n'hi ha un altre que parla de religió però de forma molt diferent (i més seriosa). La forma de explicar-ho, allò que els castellans en diuen "sin tapujos" fa que vagis amb un somriure a la cara mentre llegeixes.
Paraules clau: la col per barret, que ja surt al repte d'en Joanra, és l'únic que surt una mica de mires...
Tema: ni que pintat li ve al borratxo la solució del diable! Crec que aprofites per explicar una idea esbojarrada i de pas, hi afegeixes el tema del repte, com aquell qui res, però està dins els límits establerts, per dir-ho d'alguna manera.
Faltes: not found.
Fets a destacar: és divertit, molt. El personatge passa una mica desparcebut entre les descripcions de l'infern i el fet que semblis questionar la lògica eclesiàstica.


Bé, després de parlar amb mi mateix i sotmetre'm a un intens debat, he fet una tria dels relats de manera que dels 13 inicials m'he quedat amb 7:
Pivotatomic
Yáiza
Xavier valeri valeri Coromí
Catpuig
Mirna
Joanra
Mandalf

He de dir que, si no fos perquè en Xavier Valeri s'ha deixat una paraula clau, ell seria qui quedaria guanyador del repte, però com que no ha és així, el descarto per la final de 3:

Catpuig
Mirna
Joanra

Finalment, em quedo però, amb un repte, per no fer una victòria a tres que hauria estat molt complicada, diré que el VEREDICTE (només apelable si algú troba la paraula "col" dins el relat de Xavier Valeri), és per....

catpuig pel seu relat Em vols?, que m'ha semblat colpidor i d'un estil que fa viure la situació del personatge i la vertadera crisi emocional que han de suposar fets com els que viu la protagonista.

"Observar com els seus ulls, grossos i negres com els té, accepten amb tranquil·litat aparent els morats de la seva cara i tot plegat, em futiga el cor ja aclaparat de pors i inquietuds, com també ho fan les seves paraules dites amb calma. Com podia una nena de set anys prendre-s'ho amb tranquil·litat? Malgrat tot, veig al fons de tot dels seus ulls terror i súplica, i demanda d'amor en comptes de sacsejos, crits i frases tallants. La meva petita...

Mirant-la, em vénen a la ment imatges, records meus. Són ombres confuses rere una cortina de llàgrimes, d'un passat llunyà. Cops, crits dels pares, escopinades de part dels dos, i més cops...i jo arraulida a un racó. Em recordo al mirall amb els ulls vermells i la cara amarada de llàgrimes, i a vegades algun morat a les galtes.

Deixo de banda allò i em centro a ella. Aquell rostre...

deixo anar els seus canells, i miro al terra, avergonyida i incrèdula...

què ...
Què havia fet?

Em poso a sanglotar. Perquè tot era contrarietat?
Perquè jo, que sempre, des de la meva fosca infantesa, no havia volgut que ningú més patís com jo ho vaig fer?
Potser perquè em feia por tenir una criatura, potser perquè creia que havent viscut aquell passat sense amor no en seria capaç jo de donar-ne.
I per això sempre havia fugit de les criatures. Perquè va ser per culpa meva, jo, una nena, que els meus pares discutissin. Sí, oi? No ho sé...
A qui no vol cols, dos plats... més aviat a qui no vols cols, li dons dos plats...
Mira que pensar això ara...

"Em vols?" repeteix ella.

Jo no faig res més que sanglotar i afirmar amb el cap que sí, l'abraço i la bressolo, mentre no paro de dir "Perdona'm, perdona'm".



ENHORABONA, et toca el 95 o XCV!

Per esmenes i protestes podeu fer servir el fòrum o enviar-me un emili.