VEREDICTE REPTE 88!!!

Moltes gràcies a tots i a totes per haver participat en aquest repte. I perdoneu que no hagi penjat el resultat abans, però m'ha portat més feina que la que m'esperava.
M'han agradat molt els textos, i se m'ha fet difícil triar, ja que molts podrien ser els guanyadors, per diversos motius.

Bé, passo directament a fer uns comentaris abans de senyalar qui ha guanyat.


Dolor. mjesus

Has escrit un text d'una gran força emotiva, poètic, suggeridor, que de mica en mica, en el transcurs de la nit fins a l'alba, ens va desvetllant una realitat corprenedora i intensa.
Està molt ben escrit, i els passatges de vida que el personatge recorda són tendres i eloqüents.
Hi ha tot un paràgraf on ens parles del color "real" de la nit, que has aprofitat molt bé per fer la distinció entre el món eteri i el terrenal, com una comparació entre el món dels vius i els morts.
Un relat molt bo, escrit amb força. I el final, preciós.
(L'adjectiu "flabel·lat", molt ben posat)



De quan la nit es trona de mil colors. Afrika Winslet

M'encanta la descripció que fas de la Festa Major, de nit, en un poble de costa. És rica, saborosa, càlida. Està molt ben recreada.
La presència dels dos personatges joves i tímids en aquest escenari, està molt ben descrita, igual que el seu vagareix errabund sense saber com donar sortida al desig mutu.
A la festa ens hi trobem, en els personatges ens hi reconeixem.
La història està molt ben portada, i la introducció d'elements nous, molt ben feta. La comparança entre els dos focs (artificials i amorós) em sembla una bona troballa.
Un relat molt ben escrit, amb molts d'encerts, que passa en una nit que s'ha transformat en mil colors.
M'ha semblat que hi ha alguna frase incompleta, que només necessita una petita repassada.
(L'adjectiu "flabel·lat", ben posat)



Els colors amagats de la nit. Jeremias Soler

Un relat que, d'entrada, ens fa sentir l'entorn ple de tenebra i angoixa, tal com el viu el personatge que es vol suïcidar, abocant-se a una foscor inquietant: la de la nit real i la de l'ànima.
La dualitat també es manté quan neix l'aurora i el personatge, a través d'uns retrobaments amb unes figures del més enllà que vénen a salvar-lo, reneix a la pau, tornassolada com l'alba, i a la claror.
Aquesta dualitat, tan ben portada, és el que crec que ofereix la qualitat del relat.
Són interessants, també, els consells, senzills i humans, que el protagonista oferia com a dons i que ara li retornen a través dels anys com una força per fer front a les agressions i adversitats de la seva vida.
Un relat en forma de diàleg, molt ben escrit, molt ben portat, en una nit on s'esdevé una catarsi.
(L'adjectiu "flabel·lat" hi és una mica sobrer. Ens aporta una informació més aviat supèrflua)



Nit clandestina. Xavier Valeri

M'ha agradat molt el començament, on no sabem perquè el fet que la nit sigui clara tingui un signe negatiu.
A mesura que anem entrant al conte ens anem adonat que allà s'hi trafica amb algun contraban. Un contraban que no es revela, però que voldríem saber. Penso que potser seria important per saber si els protagonistes són dipositaris de la nostra plena simpatia o no (trafiquen amb droga, penicilina, estraperlo, obres d'art robades...?)
Un relat molt ben escrit amb un final parcialment ben resolt (on s'amaguen, els altres protagonistes?)
(Per cert, l'adjectiu "flabel·lat" l'has fet servir com a substantiu i no acaba de funcionar. Crec que hauria de ser "El golf flabel·lat de Roses... Un mot difícil, sens dubte)



Nit iniciàtica. Filalici

Bé, Filalici. Amb el teu relat m'has portat per on has volgut. M'has obert unes ganes de saber i seguir llegint per saber què passava que Déu-n'hi-do. Has tirat l'ham i has sabut anar cabdellant el fil fins a portar-nos al nucli del relat. Molt bé. Les imatges intranquil·litzen, creen suspens, sedueixen fins al final. I fins al mateix final, tots els elements m'han seduït.
Hi ha una part que potser hauria d'estar més ben explicada. Crec que hi he arribat després de pensar-hi un estona, però potser seria més eficaç i impactant que el lector ho entengués a la primera: Quan recorda la gran foguera, és que s'hi està cremant alguna bruixa? És una foguera a la plaça del poble: o sigui, que per a ella no és cap iniciació, sinó que representa el càstig que li espera, oi? És a dir, que hauríem de saber del cert el sentit estricta d'aquesta frase. És l'única que li fa perdre eficàcia. Però fora d'aquesta apreciació, tot el text té un gran sentit literari.
(L'adjectiu "flabel·lat", molt ben posat)
(Per cert, m'ha xocat "embolcalla la gran emoció que sent amb una gran jaqueta negra..." Penso que hi podria haver una frase millor.


El negre de la nit. Carme Dangla

Un relat que comença amb una afirmació rotunda i que després en fa una bona argumentació. Hi ha una bona duplicitat del color de la nit: el que té en realitat i aquell artificial amb què ens veiem obligats a contemplar-la.
Un relat descriptiu, molt ben escrit, amb molts recursos argumentals... que ens porten a la frase final, un concepte que és el que mou els fils de tot el relat i que li fa de pal de paller: "Torneu a la nit el seu color", expressat amb un imperatiu que revesteix de força el text.
(L'adjectiu "flabel·lat", ben posat)



Records i colors de la nit. catpuig

Hi ha veritables troballes, en aquest relat. Per exemple: "Crec que la nit és pura". És una frase que m'encanta. Igual que "...(la nit) és un brollador de records i de colors..."
Aquesta ànsia d'un artista que es demana pel color de la nit per representar-lo en una tela em sembla un bon punt de partença. Aquest diàleg per esbrinar què és allò que inspira la nit és interessant, també.
M'agrada especialment aquesta conversa sobre la nit com a subjecte en si mateix, com a matèria en estat pur a esbrinar, i no a partir d'allò que passa en una nit, que és el que li dóna el valor.
Presentes la nit en estat pur com a valor en si mateix. M'ha agradat molt.
(L'adjectiu "flabel·lat" és una mica forçat)



L'ònix irisat. foster

Un relat molt ben escrit, que ens presenta el neguit d'una dona en la recerca d'alguna cosa que no se'ns revela fina al final. Hi ha un element que, ja d'entrada, li dóna una gran força: un home que s'ho mira, amb una impaciència tenyida de calma. Després, quan ella, al final de tot, ella li dirà "amor meu", sabrem qui és.
La tria de l'escenari també és un altre encert, ja que ens transporta a un món exòtic, populós i ple de mercadeig. M'encanta la descripció d'aquest món de nit: "el carrer s'omplia de figures ja no nítides ni franques...". Em sembla una frase genial.
Sent fidel fins al final al tema del repte, la recerca se'ns revela que és la pedra que presenta tots els colors de la nit. Molt bé, bona troballa!
Per cert, per què la protagonista resta "totalment fascinada" per la presència del desconegut? És perquè també veu la nit als seus ulls?
(L'adjectiu "flabel·lat", molt ben posat)



Com el dia en què ens vam conèixer. kispar fidu

Un relat on les sensacions hi estan molt i molt ben descrites. Jugues tant amb sensacions físiques com amb emocions, i aquest joc manté l'interès per saber amb qui es va a trobar el protagonista: passa pel bosc, enmig d'una nit suggeridora, on sent crits d'animals i el xiuxiueig de l'aigua. On va? El seguim pel seu camí i sentim el mateix que ell. Va a trobar-se amb algú, que desitgem conèixer, ja que és la causa de tot el relat, de tot el camí iniciàtic. Però, al final, no ho acabem d'esbrinar. Tot ens fa pensar que és la lluna, però també podria ser un estel, la Via Làctia, un altre planeta... Qui és aquest ésser tan bell, en el qual el protagonista "s'endinsa" des del dia que es van conèixer? I fos qui fos, per què el fascina tant, com per despertar tantes sensacions tan intenses?
(L'adjectiu "flabel·lat", bé)



Sol en la meva foscor. angie

Molt bé, angie. Ens has fet el regal d'un poema delicat i sensitiu, amb imatges insospitades i noves, amb una estrofa absolutament fascinant:

Fils màgics sostenen la lluna
que llepa de plata la nit:
imagino la seva caiguda lliure
entomada pel desert del meu llit.

Quina poetassa, Mare de Déu!

Hi ha una estranya profunditat en tot el poema: a aquesta figura a qui parles, en la percepció de la nit, en la foscor poblada de somnis i desitjos, en el desert del llit, tan sentit. Un abisme on ens fas abocar-nos, mostra de la millor poesia.

(Però, "ulls udolants"?)



Les criatures de la nit. Xavier Valeri

Presentes un escenari de capvespre que res ens fa sospitar del relat que ens explicaràs. Bon recurs.
Bon recurs també la comparació amb les dues víctimes: la noia i el ratolí.
Un altre recurs ben triat: la foscor de la nit per a uns és una avantatge, pels altres un greu inconvenient.
El relat pren un gir inesperat quan la víctima pot deslliurar-se. I, precisament, la víctima acaba sent una altre persona. Un altre gir inesperat.
La presència del mussol, amb el seu crit, contribueix a crear el clima de mort.
Un relat molt ben escrit, de bona factura.
(L'adjectiu "flabel·lat" és forçat)




I així, després de pensar molt, d'agradar-me molts dels reptes per diversos motius, els autors finalistes són: foster, mjesus, Filalici, Africa Winsler i angie.

Penso que tots vosaltres us mereixeu el premi.

Però, finalment, guiant-me per motius que són fora dels estrictament literaris, és a dir, basant-me en la fascinació que he sentit... per diversos motius... en els textos...


dono per guanyador...


guanyadora...


guanyador...


guanyadora...


guanyadors...


guanyadores...






MJESUS i FILALICI


Per molts anys, reptaires!

Cap al repte 89!