REPTE LVIII: "Els catorze anys de l'Elionor" VEREDICTE!!!!

Em disposo a proclamar el veredicte del REPTE LVIII "Els catorze anys de l'Elionor".

De primeres vaig pensar en aquest tema, en adonar-me de l'existència de dues Elionors: una, la que amb catorze anys va començar a treballar en una fàbrica gris de Roda de Ter, i va deixar enrere una infantesa que se li acabava massa aviat. Una Elionor escarràs, entaforada en vida dins d'una màquina de productivitat inhumana. L'Elionor del poema "la fàbrica" d'en Miquel Martí i Pol.
L'altre, una Elionor nascuda en el si d'una família reial. Una Elionor que esquiarà a Baqueira, estiuejarà a Mallorca, i que no haurà de fer oposicions per a ser reina... Tinc la confiança que aquesta Elionor sigui una ciutadana del segle XXI, i entengui, fins al límit màxim, l'Elionor d'en Martí i Pol...
Tan de bo aquesta Elionor reina s'assembli a la que descriu en Mandalf.
Un cop aclarida la qüestió del tema, passem a comentar els relats: autèntiques joies literàries amb les que he gaudit de valent.


Quetzcoatl:
Redacció sublim en llenguatge poètic. Aconsegueixes que siguin els esdeveniments els que aclareixin la trama al lector, enlloc que ho faci una veu narradora que es dirigeix al lector. En tot cas, la veu narradora descriu el que veu, en lloc d'explicar res. Això fa que el lector se senti més anònim, més lliure, i que sigui el mateix lector qui desxifri els possibles enigmes, augmentant així el plaer de la lectura. L'argument és deliciós: el descobriment de la sexualitat innocent; la nuesa, inconscient de la seva pròpia bellesa; el desig meravellós, net de culpa, un erotisme pur...

Mandalf:
Argument interesantíssim. Molt visual. Mentre l'anava llegint se'm formava la imatge de l'Eli a la ment, i la pel·lícula de tots els esdeveniments. M'agradaria poder llegir, un dia, una novel·la que descrivís el mateix que aquest relat. Està molt ben escrit i es fa interessant. L'Eli em sembla adorable, tal com la presentes. Tan de bo l'Eli reial sigui així, als catorze anys.

Angie:
Redacció correctíssima, molt tranquil·la; en un tema social i històric, el dels casaments de conveniència.
Potser el relat podria haver tingut més vibració, més sentiment; però això és una percepció subjectiva meva.
Gran poesia en les tres últimes frases del marit a la seva estimada la nit de noces, en contrast amb la conveniència de la situació; tot i que per l'Elionor representava la fugida de la monotonia.

Foster:
Em costa entendre el rerefons del relat. Està molt ben escrit. Però se m'escapa alguna cosa. Intueixo un incest, però no em queda clar. Què hi feia a l'hospital l'home? Per què sentia fred al cap? Per què en un moment determinat recorda el futur?

BoigBoig:
Boníssim. No havia rigut mai tant amb un repte. Molt ben escrit i molt divertit. Em començo a penedir d'haver dit que només faria un guanyador, perquè una pel·lícula amb aquesta trama seria genial.

Josep Bonnín Segura:
L'argument és deliciós, una història dolça i màgica. Amb aquesta matèria primera, crec que s'hi hauria pogut extraure més. Està escrit amb absoluta correcció, però potser li manca... passió? força?
És un llenguatge molt informatiu, poc compromès amb els sentiments. Les frases, a més de dir el que diuen, haurien de dir el que no diuen, a través d'una forma que els donés color. Són percepcions subjectives meves i prou, eh...

Cora:
Una trama argumental ben traçada. Amb el missatge final de la importància de l'amistat. Si l'Elionor no hagués estat amiga de l'Alba, l'Alba hauria mort ofegada. Al final s'arriba a la conclusió que la vida s'ha de viure al màxim.
Per ser la primera vegada que fas un repte està força bé. Hauria estat millor, però, que l'haguessis escrit en cadaquesenc, que jo sé que el parles molt bé, cada vegada que te'l llegeixo me n'enamoro; i que és el que et surt del cor i el que t'aniria millor per transmetre els sentiments.

Manila:
Redacció correcte. Potser hi trobo un llenguatge massa planer, no deixes que el lector es trobi misteris, li expliques massa la situació, li dones massa mastegat, ho fas massa clar. Si les característiques de la història es descobreixen a partir dels esdeveniments, en lloc de ser explicades, el relat guanya en profunditat. Crec que hauria d'haver estat escrit de manera que el qui narra el relat doni la sensació que es pensa que el lector ho sap tot sobre la història, sabent, secretament però, que no sap res d'ella; i en aquestes dues idees paradoxals, i aparentment contradictòries, desenvolupar l'explicació. Al lector se li ha de donar un paper més actiu en llegir el relat, d'aquesta manera gaudeix més; igual com un estómac necessita un aliment que no estigui digerit, per gaudir fent la seva tasca. En fi... són percepcions subjectives meves, no em faci's gaire cas...


Em sembla que no em deixo a ningú.
Se'm fa força difícil escollir un relat, però ho faré.

Primer en destaco tres, qualsevol d'ells podria ser el guanyador:

Quetzcoatl
BoigBoig
Mandalf

Els tres m'agraden molt, però molt i molt... Em fa ràbia haver de triar-ne un i deixar els altres dos. Ho faré amb la condició que els dos que no surtin guanyadors siguin penjats igualment per els seus autors, sigui en aquesta versió o en una altra ampliada que es fonamenti en aquests reptes; d'aquesta manera no em sap tan greu escollir-ne un.




Així doncs, per la bellesa que percebo en les galtes enrogides de l'Elionor, despullada dins l'aigua... pel traç del llenguatge... perquè en vull fer una pel·lícula d'aquest repte... declaro guanyador al relat de QUETZCOATL

Pells gelades

¿Què dibuixa el llindar d'entre l'infància i la vida adulta si eren catorze, els anys de l'Elionor, i duia encara trenes de nena? Els pits tot just dos botonets que despuntaven (com dos sols en un hivern de molta boira) d'entre la seva pell blanca: lluentor de llet fresca. Els mal.lucs encara sense corbes de misteri.

*

Es mira despullada en el reflex de la bassa, i l'escorç que rep li crea ombres sota els pits; té un posat seriós mentre es contempla, i això la fa semblar més gran. Però el xisclet que fa quan en Pere crida ‘indecent!' i l'empeny des de darrere, és un xisclet de criatura.

Les fulles que dormien al fons de l'aigua s'han aixecat amb una lleugera revolada, mentre el cos de l'Elionor es retorçava buscant de nou l'aire.
L'aigua és freda, però té les galtes enceses. En Pere l'ha vist nua des de darrere i ara s'ha assegut content, esperant veure-la sortir de cara.
L'Elionor està enrabiada i al mateix temps sempre l'ha atret el veí de Canyelles. Se'l mira menjant albercocs amb els ulls riallers, i a ella els llavis i les dents li tremolen.

-Quants anys tens ara, Elionor?
-Catorze -(i ho diu amb cert orgull, perquè les amigues de la mare diuen que és tota una dona).
-Quan en facis divuit seràs la meva nòvia ?
-No -diu ella, odiant-lo amb la mirada.


Ell reia, Elionor, la polpa dels albercocs inflant-li les galtes; reia i es despullava, i quan es va tirar de cap a l'aigua tu, bocabadada, no sabies on amagar-te.

Potser sabia que en les nits de lluna clara, quan la monotonia del silenci es trencava pels teus sospirs sincopats, era en ell en qui pensaves...

I amb igualtat d'intencions, besava per primera vegada aquells teus tremolosos llavis de nena...



Apa Quetzcoatl... a preparar el repte LIX