REPTE XXXIX (El de la polèmica). VEREDICTE

Abans de donar el guanyador, només un aclariment:

quan ahir vaig decidir proposar un repte pel meu compte, ho vaig fer perque vaig veure que la gent volia que n'hi hagués, però no s'acabava de posar d'acord en què fer.

I vaig decidir tirar pel dret,

Més que res, perquè un REPTE és una cosa efímera (dura un dia) i em semblava absurd perdren's en correccions polítiques i dubtes existencials.

En fi, que ho vaig fer amb bona fe. Penseu que el meu premi és no haver pogut jugar i haver de penjar aquest... Vaja, que no he cobrat per fer-ho.

Amb tot, si he molestat ningú, ho sento de veritat. La propera vegada que passi res, que sigui un altre qui agafi el toro per les banyes...

I dit això... passo a revelar el guanyador.

Però, no, abans una reflexió. Els reptes d'avuí m'han agradat força, però trobo que, cada dia més, la gent deixa de banda el tema proposat i es limita a posar les paraules clau. I no és això, el TEMA ha de ser el moll de l'os del repte. No val fer un bon relat, ha d'anar del tema. I ho dic per relats esplèndids (RnBonet, Jeremies Soler, Biel, i Home dels mil nicks), però que trobo que no s'han acabat de cenyir al tema proposat, que mira que era ampli.

En aquest ordre de coses, m'he quedat amb dos candidats: Alícia Gataxica i Mandalf. Tots dos mereixen guanyar, la veritat, i decidir-ne un és ser molt injust amb l'altre.

Però, qui diu que hi ha justícia en aquest món.

And the repte goes to...

ALÍCIA GATAXICA

Perquè el seu relat m'ha fet posar els pels de punta, perquè es ben fidel a l'esperit del tema proposat, i perquè necessitem aquesta causticitat que gairebé sempre tenen els seus relats.

No m'ho agraeixis, noia. Ja veuràs quina caca és això d'haver de penjar el reptet...

El relat guanyador és aquest:

Nens Soldat

El dia menys pensat me'n vaig a les antípodes. Us preguntareu per què.

Acabo d'aconseguir calés per desintoxicar nanos amb síndrome d'abstinència. No tenen més de 12 anys, i és clar els rebels els han omplert a dallonsis -així ho anomena el regidor Alcover: que dir drogues no queda bonic- perquè sinó un nen de 10 anys d'agressiu en té poc, i per empunyar un Kalashnikov cal tenir una mica d'agressivitat, no us sembla?

El dia menys pensat em faig eremita. De què collons fuig aquesta, us preguntareu.

De les veus d'elles, les nenes que, violades i embarassades, arriben al centre sanitari i expliquen que el general -o el soldat- de les forces rebels les feren les seves criades de dia, les seves putes de nit. No tenen més de 15 anys i viuen en una maregassa de conflictes i retrets. La família no les vol, dos boques a alimentar i cap pare a produir. La gent les refusa, total són putes, i el regidor, solidari, destina 3000 euros a ensenyar-les a cosir. I sabeu! A elles, no les van drogar, les pallisses i les violacions eren de viu en viu. Ara els queda el record, i mantenir el nen amb nous clients que les esperen a les portes dels hotels.

El dia menys pensat...