Veredicte del repte XXVIII

El jurat s'ha reunit!
I així ha decidit:

Bé, per fi el veredicte.... i és que m'ha costat molt, tot plegat! La tira de participants!!!!
Bé, en primer lloc, felicitar a tothom que ha participat. Cada vegada és més difícil triar algun relat de per aquí. De fet en triaria molts. Alguns perquè son sorpresa, altres per ben escrits i d'altres per ben portats.
Només en puc triar un, no? Doncs ho faré com les persones adultes: l'atzar acabarà decidint entre els que m'agraden més.

Primer, però, alguns comentaris....

Espiadimonis: 193 paraules - De sobrat, vaja!
Un relat molt ben portat. M'agrada l'angoixa dels conductors, que no arriben mai i si ho fan serà tard. Amb aquell aire una mica derrotista, del segon que sempre arriba tard. Per molt que s'hi afanyi. Ara bé, potser és una mica previsible, sincerament. M'agrada, també, com intercales les instruccions del copilot (de l'estil més pur Sainz i Moya) amb la narració i descripció del conductor. Eh! I molt curiosa l'aparició de la paraula judicial....

Jeremias Soler Giménez: 200 paraules - Diana! L'has clavat!
Un gran relat. Molt bona la imatge del nen, tranquil, dins un món prou particular, que contraresta amb el món estressat dels adults. Al principi m'ha despistat la diversitat d'escenes, però acaba enganxant. El final, a més, molt ben trobat. Un gir inesperat que confon, encara més, la criatura. Felicitats. Molt bon relat. Molt bon ús, a més, dels diferents termes, ja que costen de trobar, i això vol dir que queden perfectament integrats en el text.

Biel Martí: 198 paraules - Un parell de paraules de propina...
Molt bé, Biel Martí. Curiosament has sabut donar un ritme radicalment diferent al relat del que la frase, en un primer moment, podia suggerir. Un moment, una calma just abans de la tempesta. Aquell espai buit de temps que et permet agafar aire per a començar a córrer. Molt ben ambientat, a més, amb bones descripcions, com sempre! I molt rodó.

Josep Bonnín Segura: 200 paraules - Ni fet expressament....
No acabo de veure el tema. És un bon relat, però no hi veig les presses, ja que precisament el lladre obra d'una manera pausada i exquisida, recordant a vegades un transvestit, un transformista o un lladre de primera classe (has vist "el santo"?).
El relat l'he trobat una mica confús a nivell de salts de paràgrafs, com si la limitació de paraules impedís una descripció més llarga i necessària. La idea i la imatge, però m'ha agradat.

Madalf: 206 paraules. Si agafem les dues paraules sobrants del Biel i alguna de por "ahi", ja ho arreglem.
Molt bona, la justícia! Jaja! Un relat crec que molt irònic i una mica de RobinHoodero. L'ús de les paraules, excel·lent. Potser, si cal dir un potser, el diria en el tema en sí. Les presses estan agafades un pèl pels pèls. Hauries pogut fer una mica més d'èmfasi en el tema de les presses per a decidir el veredicte. Així sí que s'hagués fet palesa la intenció de la pressa. En general, però, excel·lent!

Alícia Gataxica: 200 paraules. Fuà. Que ni que les haguessis comptat!
Un relat una mica "negre".. jeje. Bé, fora conyes: i les presses? M'ha agradat perquè has descrit, perfectament, la sensació de voler fer i haver de fer. Del cap que et crida a jugar i el cos que et mata de cansament. Del fet de seure i l'haver de córrer. Com sempre, l'he trobat amb bon ritme. Només hi trobaria aquest però: no acabo de veure-hi les presses o el fet de córrer de l'enunciat. A part d'això, molt rebé (i què t'haig de dir?)

Fraternitat5: 198 paraules. Em quedo les dues sobrants per algun altre repte....
Molt bon relat, Fraternitat5! Molt bo, de debò. Alguna paraula hi entra una mica amb calçador, però trobo que relates bé la situació de desamor i de separació d'una persona. I sembla mentida, no? El final el trobo, potser, massa brusc, tot i que les descripcions de moments ja son una mica això. Felicitats!

Bruixot: 88 paraules. I perquè en volem 200? És que es pretén fer una enciclopèdia?
JAJAJA. Molt bo! Amb sentit de l'humor i rimat! Un sonet (?  no sé si ho és, si us plau, digue'm tècnicament com es diu) collonut. A mi la rima aquesta em fa certa gràcia, sincerament! Demostres, a més i com sempre, un domini de la paraula i del terme que fa fredat. Brutal! Potser la primera de les estrofes (?  tampoc sé si aquest és el terme) és la més justeta, però molt bo! Com t'ho fas?

marga: 204 paraules. 4 de mes? D'acord....
Costumista. M'agraden! Com els de la Conxa! Tot i que amb 200 paraules poc es pot fer, no? S'han de fer equilibris, ja que llegeixes i creus que queda poc descrit... molt bé, però, marga! Felicitats per descriure una realitat que cada vegada és més abundant...

kisparfidu: 199 paraules. Bonic número.
Uau! Saps que no l'he acabat d'entendre? M'agrada molt el principi, de debò. El trobo molt correcte i bonic. Fantàstic, vaja, però el trobo una mica acabat de pressa i corrents, al final. El ritme canvia de sobte i no saps ben bé el perquè.

Idlie: 225 paraules. És a dir, 200 + IVA...
La mort? Mare de déu! Quin final! Una mica ambigu, però donant diferents alternatives per a la imaginació. Sí senyor! Llàstima que sigui una mica massa llarg. (i em refereixo a l'estricte norma del repte, i no a la llargada natural del relat, eh!) m'ha agradat molt, que consti!

Corb: 200 paraules. Cullera (de plata?) també clavat!
La idea és massa xocant. Molt bèstia! Hi ha algunes faltes d'ortografia. Potser és una cosa formal, però també m'agrada comentar-la. Però vaja, en general és un relat potser una mica previsible però correcte, amb una temàtica que mai convé perdre de vista. A més, si es tracta així també està prou bé.

pivotatomic: 198 paraules. Ben ajustat, sí senyor!
Què dir? Molt bo, com sempre! I sembla fàcil, no? Com t'ho fas? Senzillament 198 paraules una darrera l'altra. Però no qualssevol ni de manera aleatòria, no! Senzillament explicant el neguit de qualsevol que es casi (vaja, jo que sóc solter, sempre així ho he cregut.....). Amb un bon ritme i sense paraules sobrants. Pivot... felicitats, és clar! Segurament no té un final sorpresa ni xocant, però no li cal.

Total, que no sé qui punyetes triar. De debò.
M'he fet una llista dels quatre que més m'han agradat. Trauré una bola amb un número i en sortirà un guanyador. Aquest és.....

Jeremias Soler Giménez

Felicitats!

I de debò que no sabia ben bé quin agafar... tots excel·lents.... menció especial a la resta. I ara, Jeremias, ja saps: a pel premi, corre! Ves de pressa, que no te l'agafin!!!!

Records,

Marc.
(confio no deixar-me res ni ningú...)