Guanyador del REPTE X!

Hola gent. Difícil tria m'heu posat, la cosa estava renyida doncs la majoria de relats m'han agradat molt i els demés bastant. Però n'havia de triar un doncs un ex-aequo m'ha semblat complicat. EL relat guanyador del REPTE X és el de:

FOSTER
En Mall
Des de feia un any, cada tarda en arribar a casa el trobava estabornit al menjador,
acompanyat de l'ampolla de bourbon i dels retalls de premsa de la seva època triomfal, especialment el de l'últim combat contra aquell xinès enorme.
I la Joana ja no ho suportava més. Ni a ell ni les seves pallisses. Veient-lo dormir, i sabent-se del tot segura, aprofità per desfogar-se.
-Hola malparit, com va tot? Ja, quina pregunta! Tirat per terra, completament borratxo com sempre, vivint dins la teva realitat d'alcohol i somnis. Això s'ha d'acabar, em sents? Em sents?
Però en Mall no podia sentir-la: a conseqüència del cop amb la cantonada de la tauleta de davant del televisor, s'havia esberlat el cap com si es tractés d'una taronja madura, i feia ja força estona que dins el seu cos no hi quedava ni un gota de sang.
En adonar-se'n, la Joana anà corrents cap al telèfon per tal de cridar una ambulància. No sabia si encara era viu, s'havia d'afanyar, era qüestió de minuts.
Però, de cop sobte, s'aturà i se'l mirà un altre cop. Penjà l'aparell i anà al seu costat. Llavors, imitant un àrbitre, molt però molt lentament i ajudant-se amb els dits de la mà, començà a comptar:
-Un, dos, tres... nou, i... K.O.! Que et bombin!

* * *
Ara els comento tots una mica per ordre de participació. Intentaré ser sincer, és a dir, no dir simplement que tot és bonic i exposar una mica, en poques paraules, què m'ha fallat.

Gemma34: 168 paraules. Bon relat, poses les 4 paraules totes quasi consecutives dins la mateixa frase. La imatge d'un home davant un vidre, mirant el que és ara i el que havia estat, amb cert aire de rancúnia i com recordant qui era, encara amb aires de grandesa.

Lavínia. 217 paraules. Falta la paraula realitat. Mec! Ho sento..

Boréâs. 249 paraules. Un nen amb complex d'Edip, amb records dels moments en que passava sol amb la mare. M'agrada com està escrit, encara que el toc d'humor del final (burgesia catalana) no ha acabat de convèncer-me.

T. Cargol. 250 paraules. Quasi un assaig, una crítica social sobre allò que la societat ens vol fer creure que és el millor. Espero haver entès el minirelat, sinó serà una derrota provocada per la meva incompetència...

Josep Bonín. 245 paraules. Descripció entre dramàtica i satírica dels nobles i emperadors xinesos, posant-ho tot a favor seu per aconseguir el que volen, per estar segurs, però m'ha semblat relativament evident el relat. És a dir, potser esperava una sorpresa final... No desmereix però com està escrit, en la teva línia.

Foster. 219 paraules. M'ha agradat l'humor negre del relat, un tema dramàtic i en boga socialment des de fa uns anys, però que no decau, sinó tot el contrari. La descripció lleugera de l'inici i l'actitud d'ella quan el veu borratxo estan ben trobats. Al final, encara que no és cap sorpresa, està ben definit.

Kisparfidu. 250 paraules. Una altra crítica social sobre els temps actuals, que no ens deixen temps, valgui la redundància (m'encanta aquesta frase) per nosaltres mateixos, per contemplar, per gaudir. Està ben exposat en aquestes poques paraules.

Boigboig. 250 paraules. Molt divertit, de fet dubtava entre aquest relat i el de foster... Tot el tema és d'allò més real, alhora que està escrit amb el to que li posaria jo al protagonista. Fa mantenir un somriure constant i el final val la pena.

Pivotatomic. 249 paraules. Veure el nom de l'autor ja comença a fer-me por, per com escrius, company! Però 249 paraules no permeten el desenvolupament llarg de personatges. El relat m'ha semblat força bo però una mica lineal, és a dir, de principi a fi es manté la mateixa tònica.

qwark. 216 paraules. Caram el que es pot fer amb 216 paraules, una dura decisió m'ha suposat! Molt ben escrit, sembla que hagis buscat meticulosament cada paraula, és com una marxa de frases molt ben construides. En opinió personal però, acaba resultant una mica massa, és possible però que no hagi captat l'essència, si és així em disculpo.