Detall intervenció

X Sr.Garcia

Intervenció de: kefas | 27-03-2021

SrGarcia, la raó, entesa com la capacitat de fer servir la capacitat de raciocini, la teniu sempre. En això no cal que us la doni, si no sofriu cap desgavell mental, sempre la teniu.

En relació als meus comentaris, mai intento convèncer a ningú. Exposo la meva opinió, fonamentada en lectures crítiques de gent que també exposa la seva. En l’apartat de la ètica, que sempre m’ha interessat més que la moral, cal dir que un dels meus llibres de capçalera és la materialista Ètica de Spinoza, un panteista precursor de la cosmovisió que ha estat de moda i, potser, encara ho està.

En relació a la Justícia us haig de dir que és una virtut i no una institució, virtut que en més o menys grau tenim tots nosaltres i que exercim en major o menor fortuna, sense massa diferència de com l’exerceixen els uniformats que constitueixen l’aparell de la justícia que aplica les lleis. Avui mateix, quan he anat a comprar, una senyora ha agafat un pot de melmelada. Estava en una postada alta i en l’acció n’ha caigut un altre terra i s’ha trencat. Ella, a l’hora de pagar, volia pagar també el pot trencat. La caixera s’ha negat a cobrar-li al·legant que si els pots haguessin estat més accessibles, no hauria passat. Ha estat un acte de justícia en el que de, forma sorprenent, tots els actors anaven en contra dels seus interessos. La majoria d’espectadors opinàvem que la clienta no l’havia de pagar. Em temo que la presència d’advocats hauria complicat molt la aplicació de la virtut de la justícia.

El Bòsfor d’Almasy és una llicència del guionista de la pel·lícula “El pacient anglès” amb la que el protagonista bateja el pouet que hi ha entre la base del coll i l’estèrnum de la seva amant, protagonitzada per la Kristin Scott Thomas. El pouet del relat no és figurat, és real, però, com podeu entendre, no citaré el nom de la seva propietària.


Respostes

  • X Sr.Garcia +1
    Fidel Català | 29/03/2021 a les 12:13
    Moltes gràcies pel seu amable comentari a la meva balada.

    Dir-li estrambot (m'ha calgut cercar la paraula que desconeixia) a l'afegitó final, és donar-li un to molt elevat a una reflexió personal, que sí, cerca valorar i meditar sobre allò de conèixer-se un mateix, i també una mica sobre mesurar el desconeixement que tenim vers els altres. Més menys, va per aquí.

    Però sí, va, acceptarem estrambot!

    Moltes gràcies!

    FC

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: