Votacions NANOREPTE 450 — Aconselleu-me

Votacions NANOREPTE 450 — Aconselleu-me

Ha arribat l’hora de la veritat. Heu de triar, segons el vostre criteri, el consell més acceptable de tots... de moment trieu-ne tres per ordre preferent.

Una vegada acceptat que sóc un veritable cagadubtes, us he de dir que tinc la completa seguretat de que a RC hi ha algunes persones que m’adoren, m’estimen, m’aprecien... em tenen una certa simpatia...? m’accepten...? em suporten...? o... no?

El que sí, vosaltres, teniu segur és un vot addicional, tots, tots, tots, en primera posició.

Aquí teniu els vostres consells:


01.- Felicitats i endavant ! — Joan G. Pons
Si et trobes a gust i amb ganes, bona decisió !
Ja gaudiràs de la jubilació d'aquí uns mesos.

02.- Perquè esperar? — Englantina
Treballar per viure, però no viure per treballar...
Gaudeix de la jubilació quan encara ets jove!

(consell que et dono amb tot l’afecte del món!)

03.- Harmonia — Nonna_Carme
L'Albert es jubilà quan cor i cos, ambdós en harmonia, li van demanar.

04.- Consell d'un nét — uanra
Jubila’t. Vull que vinguis a veure els partits i els festivals del cole. Deixa de fer números i fes d’avi.

05.- No es caP festa — Magrão
Dedicat a tu mateix i als qui estimes, encara que sigui treballant.

06.- Consell de filla — nuriagau
Si es poguessin traspassar els anys de cotització als fills, et diria que continuessis. Com que no és el
cas...

07.- Consell per a un que assegura ser un cagadubtes — Fredia
Tant si et dediques als números com si escrius històries, sigues tu i no et jubilis mai de la vida.

08.- oficina o papilles? — tristaina
Que bé s'estava a la oficina! pensava el Joan, empastifat de papilla, assegut davant la trona del net petit.


Teniu temps per votar fins demà diumenge u de maig del 2011 a les 22:30 hores.


Dos apunts finals:

—Avui, amb els vostres ‘nanos’ que els considero tan meus, m’heu suavitzat, atenuat la pena ocasionada per la trista notícia que ens ha traslladat la nostra volguda Nonna_Came, de la defunció del relataire JOANPG, un dels relataires amb qui he tingut solament dues trobades personals, però moltes, moltes més, entre els nostres relats i la nostra correspondència. Gràcies, moltes gràcies Nonna per la notícia, tu sabies perfectament que no te lo podies quedar per a tu sola... l’havies de compartir.

—Aquesta presentació ja la tenia preparada i he volgut ser fidel al meu estil, per això no l’he retocada gens. Sé que en Joan no ho hauria trobat bé... A reveure Joan...!

— Joan —