Votacions Nanorepte 1139 - Descordar

No ho deia perquè ara anéssim en aquesta direcció. És una cosa que es feia, per evitar empats, que solen ocórrer quan hi ha pocs votants participants.
I mira, m'agradaria que encara es fes, però amb tots els reptes, i sense tenir en compte si hi ha molta o poca participació.

És una opció, que no solia acabar com un volia, puix moltes vegades no votava ningú més que els participants.

Ep, però potser cal explicar les meves votacions?

Bé, el primer no el puc votar, és el meu.
El dos, per a mi, no és cap nanorelat, és una pregunta, que podríem valorar com absurda, no explica cap història.
El tres sí que vol explicar-nos alguna història, i pots fer cabòries de per on pot anar, però la seva profunditat d'intencions no van gaire més enllà, acaba amb el punt final del nanorelat, gairebé.
Així, doncs, dels tres que puc votar, el que m'explica més coses amb poques paraules, i dins del context demanat, és el quatre. Obre moltes opcions i possibilitats, i amaga una història, o més, que poden ser molt profundes. Arriba més endins, cosa que el tres no acaba d'aconseguir.

Superficialitat o profunditat, aquesta és la diferència.

Ja sé que no calia explicar-me, però m'agrada, i que sigui inesperat per a algú que no pensi com jo, potser ha de ser raonable.

Però no s'ha de llençar mai la tovallola, en escriure. Com bé deia Ray Bradbury, «Escriu un relat cada setmana, i al. cap de l'any algun serà acceptable, i potser, fins i tot, alguns serà bo. És impossible que al cap de l'any hagis escrit 52 relats dolents.»