Un Favor - per EmmaThessaM

coi, quina vida més angoixant la dels crítics, no?

Bé, deixa'm aclarir per no ferir sensibilitats que la majoria de les meves intervencions al forum són en to irònic (cadascú es diverteix com pot). Però sí que tenia una certa curiositat per aquest nick tan... bé, potser imposa una mica de respecte als autors amb l'ego susceptible (per exemple, si et diguessis "el que no en té ni idea" podries fer la mateixa tasca i suposo que la gent no protestaria en veure's exclosa. És un exemple de com de vegades el nom fa la cosa).

Estic d'acord amb que un crític també diu les coses bones (però enfatitzem una mica aquest "també").

Gràcies en tot cas per aquesta acurada explicació que resolt molts dels dubtes plantejats.

Tinc curiositat per saber els noms de tots els autors que has recomenat.

Podries penjar-ne la llista?

EmmaThessaM

Hola El_crític, t'explicaré una anècdota:

Quan tenia uns 19 anys estava apuntada a una revista que es deia "joves escriptors", era una revista de Barcelona. Crec que aquesta entitat encara existeix.
Enviava els meus relats i me'ls publicaven. Un dia, vaig demanar una crítica, sense ser massa conscient del que això volia dir. Quan vaig veure el meu relat publicat juntament amb la crítica que jo mateixa havia demanat se'm va ensorrar el món. Inconscientment vaig deixar d'escriure, i cada cop ho feia menys, fins que vaig deixar-ho del tot.
No fa massa, als 32 anys, vaig tornar a escriure, va ser sense voler, volia fer una carta i es va esdevenir en un llibre de 200 pàgines, tot va venir sol. La passió per l'escriptura em va tornar a sorgir de molt a dins. I ara per ara, és la cosa que més em diverteix. Ho faig per mi, perquè m'agrada fer-ho, així de senzill.
A on vull anar a petar? Tu, com a lector, com a crític, has d'expressar el que el relat et diu. Com volem millorar com escriptors si ens tanquem els ulls a les errades? Si no ens agrada que ens han de dir, el millor que podem fer tots els que estem publicant relats en aquesta web, és de no publicar-los i, mantenir-los a pany i clau jejeje... Si decidim que surtin a la llum, en el fons, és perquè volem saber que en pensa la gent. Tant se val que no sigui prou bo... tan se val que no hagi agradat... el següent relat ja ens surtirà una miqueta millor.
En fi... que els relataires som com les mames: MIREM ALS NOSTRES FILLS COM SI FOSSIN ELS MÉS MACOS DEL MÓN!!! Jejejeje...


Gemma34